Resultats de la cerca

Deixeble de Puig i Cadafalch, es titulà el 1907 Fou arquitecte municipal de Sabadell, Mollet del Vallès i Palau-solità i professor de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell Fou director de les obres del santuari del Collell Féu diverses obres modernistes a Sabadell casa Arimon i diversos treballs d’urbanització plaça del Mercadal, obertura del jardí de la Casa de la Caritat, plaça del doctor Robert, projecte d’eixample i reforma del 1928, etc El seu germà Vicenç Renom i Costa Sabadell 1881 — 1960, arqueòleg, descobrí diverses peces com l’important mosaic de Neptú en excavacions…

Autor del palau del comte de San Simón 1852-54 i de l’església de sa Vileta 1853 Projectà l’església de Sant Magí i, el 1862, la de Santa Caterina Dirigí les obres de l’oratori de la Misericòrdia, projectat pel madrileny Isidro Velázquez, i del pati de l’església de Sant Antoni de Viana Restaurà el casal de son Cigala i la casa de son Peretó Sorgit en el moment de crisi del neoclassicisme illustrat, fou influït pels corrents de l’eclecticisme romàntic de caire italianitzant, que conjugà amb elements de la tradició autòctona

Quan tingué lloc la conspiració de Vilafranca de Conflent, pogué escapar-se a temps i refugiar-se, amb la seva mare i les seves germanes, al Principat, d’on fou auditor general Carles II li concedí el 1691 el comtat de Llar que passà als Planella, barons de Granera, i als de la Torre No tornà mai a Vilafranca, i quan, el 1678, a conseqüència del tractat de Nimega, li foren restituïts els béns confiscats a la seva família, donà el seu palau als franciscans de Vilafranca, als quals les autoritats franceses havien destruït el convent

Església parroquial que ha donat nom al poble i municipi homònim, situat al sector septentrional de les Gavarres L’edifici actual és gòtic tardà, amb un campanar goticitzant i una façana renaixentista, que duu la data de 1597 i acaba amb una galeria d’arquets semblant a la d’un palau o edifici civil És esmentada el 1035 en el testament de Gilabert de Cruïlles com “Sancti Martini qui dicunt Vetulo” , i del 1229 en endavant com “Sancti Martini Veteris” Fou sempre una parròquia rural escassament poblada, amb un nucli de menys d’un centenar d’habitants

Adquirí la seva formació musical al Conservatori de València, on guanyà el primer premi de composició en acabar els estudis Al llarg dels anys mantingué la seva vinculació amb aquest centre, del qual fou catedràtic d’harmonia 1948 i també director Presidí l’Associació de Professors d’Orquestra i el Sindicat Musical de València Entre els seus deixebles hi ha M Palau i Boix Com a compositor, destacà en el repertori simfònic amb obres com Tonadas de amor i Endresas , aquesta darrera per a orquestra de corda També compongué obres per a cantant i orquestra, entre les quals Lo Cant del…

Normalment els pallols eren municipals En tenia cura el palloler, així com de l’extracció i venda del forment A Barcelona n'hi havia dos El Pallol de Dalt fou edificat el 1397 i deixà de servir al final del s XVI, i els Pallols d’Avall , alçats de nova planta en 1387-89, a la Ribera Al final del s XV arribà a formar un sol edifici amb la contigua Hala dels Draps, ampliada al segle següent amb el Pastrim i la Sala d’Armes fou convertit l’any 1688 en palau dels lloctinents i incendiat el 1875

Esporàdicament, aquesta formació coral també ha cantat música romàntica i del segle XX El conjunt, que ha participat en els festivals europeus més importants, com els de Salzburg i Lucerna, ha actuat en diverses capitals d’Europa A París interpretà Ifigènia , de G Puccini, al Théâtre du Châtelet, i a Ais de Provence, Les noces de Fígaro , de WA Mozart L’any 1992 actuà al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles amb Dido and Aeneas , de H Purcell, i el 1998, al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb la Novena simfonia , de L van Beethoven

Fundat el 1917, les seves primeres installacions s’emplaçaren al passeig central de la Devesa El 1922 es traslladà a una zona annexa de l’estadi de Vista Alegre i el 1965, als actuals terrenys de Palau-sacosta Aconseguí el Campionat d’Espanya absolut femení per equips de tercera categoria 2002, així com diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya en categories inferiors Entre el 1968 i el 1982 organitzà el torneig internacional Immortal Girona Disposa de deu pistes de terra batuda, tres de gespa artificial, una de resina, cinc de pàdel, frontó, piscina olímpica i…

S’inicià amb els Amics del Bicicross de Palau-solità El seu palmarès de BMX inclou un Campionat de Catalunya 1987, dos trofeus de la Generalitat 1986, 1987 i un subcampionat d’Espanya 1987 A més, fou segon al Bicicross International Series 1983 i a la Copa d’Europa 1985, i participà en la Copa Intercontinental 1985 i la Copa del Món 1985 En freestyle fou dos cops campió de Catalunya 1985, 1987 i del Trofeu Generalitat 1986, 1988 El 1988 formà part del grup que creà el Club BMX les Arenes de Terrassa, i el 1990 n’esdevingué president

Conegut com el Loco , guanyà tres Campionats d’Espanya i cinc de Catalunya de motocròs, i fou campió del Nacional Bradol Posteriorment es dedicà al món dels salts FX i MX extrem, en què guanyà cinc Campionats d’Espanya FMX 2005-09 i cinc Copes Burn Guanyà l’FMX Internacional Freestyle disputat al Palau Sant Jordi de Barcelona L’any 2009 fitxà per l’equip KTM i quedà segon en el Campionat Europeu d’FMX Aconseguí la tercera posició al Campionat del Món 2010, 2011 Assolí el rècord Guinness de salts en encadenar deu backflips consecutius 2009