Resultats de la cerca

L’antisemitisme imperant a la seva època i, més concretament, l’afer Dreyfus, el portaren a considerar inviable l’assimilació dels jueus Com a alternativa, proposà la construcció d’un estat basat en la nació jueva, més que no pas en la religió hebraica, idees que exposà en les seves obres Der Judenstaat ‘L’estat jueu’, 1895 i Altneuland ‘Vella terra nova’, 1902 Principal promotor del sionisme , en preparà el primer congrés a Basilea 1897, del qual esdevingué president Creà la banca nacional jueva i el fons nacional jueu per a l’adquisició de terres palestines

Formà part de l’equip fundacional de Televisió de Catalunya TVC, que dirigí entre el 1984 i el 1989 Ha treballat a Ràdio Barcelona i als diaris El País i Diari de Barcelona Ha estat director d' El Observador 1991 Creà la productora audiovisual Mercuri 1990, des d’on féu els programes Avui per demà , Te'n recordes , Els dies que van canviar la nostra vida , Aquest temps, aquest país i Classificació ACR , premi Òmnium Cultural 1995 Fou assessor del govern d’Andorra en la creació de l’organisme de ràdio i televisió d’aquest país, membre del consell de l’audiovisual de Catalunya des del 1997 i…

Dedicat a la política i al periodisme, collaborà, a París, en diverses publicacions Els seus articles foren recollits en dos volums, Les réfractaires 1866 i La rue 1867 Partidari d’ideals revolucionaris, fou empresonat a Mazas 1870, i després d’haver estat alliberat fundà Le Cri du Peuple Intervingué activament en la lluita com a membre de la Comuna i, condemnat a mort, s’escapà a Londres, on féu de corresponsal Finalment tornà a França, el 1883 De la seva producció novellística cal destacar el cicle autobiogràfic Jacques Vingtras L’enfant 1879, Le bachelier 1881 i L’insurgé 1886

Fou un dels fundadors de l’escola anomenada del Dīwān 1913-21, que propugnava la modernització de la poesia àrab Membre del partit Wafd, fou un decidit defensor de la democràcia i de l’europeïtzació d’Egipte És autor de La democràcia a l’Islam 1952 i d' El poder absolut al segle XX, on critica la Dictadura de Primo de Rivera Les seves poesies foren recollides en un divan 1916

Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, era germà d’un dels components del grup La Trinca, del qual fou collaborador Fou cap de promoció de Discos Edigsa i collaborador d’ El Correo Catalán , Oriflama , Tele-exprés , Mundo Diario , El Noticiero Universal , entre altres mitjans, i publicà llibres com Tretze que canten 1982 Posteriorment treballà per a diverses emissores de Radio Nacional de España i fou director de programes de RNE a Catalunya i de TVE a Catalunya 1988-91 Més tard fou responsable…

Fou un dels promotors del ressorgiment cultural de Tarragona El 1882 s’establí a Barcelona, on dirigí La Ilustración Ibérica 1882-1900 Collaborà a publicacions de Madrid com El Social , on emprava el pseudònim de Salvador Redactor de La Vanguardia , en anar-se'n Raimon Casellas el 1899 es feu càrrec de la rúbrica artística des d’on adoptà una actitud eclèctica però amb aguda intuïció i amb marcada simpatia envers la nova generació postmodernista El 1902 esdevingué codirector del diari Divulgador d’història i de medicina, publicà unes quaranta obres que sovint signava Carlos de Mendoza, que…

Vida i obra Estudià filosofia a Vic, dret a la Universitat de Cervera i es doctorà a la de Barcelona, en què fouprofessor de dret natural i adoptà l’historicisme jurídic Amb Balmes, Roca i Cornet i Rubió i Ors configurà l’Escola Apologètica Catalana en defensa de la tradició catòlica occidental, alhora que s’interessà per Bentham, Bonald i Guizot i per autors literaris com Chateaubriand i Byron, amb traduccions o amb articles a “La Religión” i “La Civilización”, entre d’altres Fundà els diaris “La Paz” 1838 i “La Corona” 1843, en què collaborà amb proses i versos, amb el pseudònim El Herrador…

Estudià filosofia i lletres i història, i exercí el periodisme Des del 1954, amb intermitències, residí a Barcelona L’interès per les llengües el portà a viatjar i a viure a França, Bèlgica, Alemanya, Suècia, Dinamarca, la Unió Soviètica, Anglaterra i el Brasil Entre el 1963 i el 1971 fou locutor de les emissions en portuguès de la BBC, i en 1976-81 corresponsal del diari Avui a Lisboa Destacà com a traductor al portuguès d’obres significatives de diferents literatures, entre elles la catalana, amb versions de Fèlix Cucurull, Pere Calders, Salvador Espriu i Víctor Mora, entre d’altres, i…

Feu estudis de dret a Cervera i fou membre de la Societat Filosòfica 1815 i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1824 Amb el pseudònim de Lopecio escriví himnes patriòtics i publicà, en collaboració, el drama patriòtic La libertad restaurada 1822 Fou un dels fundadors d’ El Europeo , on desenvolupà una teoria del Romanticisme que propugnava el medievalisme i el cristianisme i, alhora, una actitud conciliadora i cosmopolita, pròpia de l’eclecticisme Exiliat a València per les seves idees polítiques 1824, anà més tard a Madrid, on fou redactor de la Revista Española El 1833 tornà a…

De família de comerciants barcelonins establerta a València 1814, estudià a les Escoles Pies, orde en el qual ingressà el 1819, i a les universitats de Saragossa i València Fou professor a les Escoles Pies de València, fins que fou reclòs per una malaltia mental Assistí a la tertúlia que l’editor i polític liberal Mariano de Cabrerizo feia a la seva llibreria Amic de Vicent Boix i de Pasqual Pérez, amb aquest el 1833 fundà el  Diario Mercantil de Valencia , de tendència liberal i en el qual collaborà fins a la mort També publicà poemes a  La Psiquis  1840, primera publicació per al públic…