Resultats de la cerca
Es mostren 64170 resultats
cap des Llibrell
Cap elevat i escarpat del municipi de Santa Eulària del Riu (Eivissa), situat al centre de la costa est d’Eivissa, que s’avança des del puig des Castellar (181 m alt.), al S de cala Llonga.
Al punt més alt 215 m, també conegut com a Puig de ses Torretes, hi ha les restes d’un santuari constituït per un edifici rectangular d’uns 18 m per 23 m, dotat d’una gran cisterna Després d’una fase inicial al s II aC poc coneguda, el santuari fou reocupat i ampliat al principi del s I dC i continuà en ús fins al s II dC Una mica més avall hi ha les restes d’un poblat del bronze antic 2000-1400 aC format per petites cabanes ellíptiques
vergència
Geologia
Sentit cap al qual s’inclina un plec que té el pla axial inclinat.
El sentit de la vergència és el contrari del de cabussament del pla axial Així, si aquest s’inclina cap al Nord, la vergència del plec serà cap al Sud
golf de Guafo
Golf marí
Boca que uneix el golf del Corcovado amb el Pacífic, al S de Xile.
Té uns 50 km d’amplada i separa l’illa de Chiloé, al N, de les illes Guaitecas, al S A la sortida al Pacífic hi ha l’illa del mateix nom
l’espanyolet
Dansa i ball
Dansa antiga solemne derivada segurament de la dansa hispànica del s XVI anomenada españoleta
.
De compàs ternari, s’inicia amb un passeig efectuat per parelles Hom en coneix dues variants una amb punteig, a l’alt Cardener, i l’altra sense punteig, a Sant Feliu de Torelló
Dalmàcia
Regió dels Balcans que s’estén en direcció NW-SE per la costa de la mar Adriàtica.
Hom en situa el límit septentrional als Monts Velebit i l’illa de Pag i l’extrem s al golf de Kotor Terra endins, el limit el formen els Alps Dinàrics Diverses serralades paralleles a la costa s’aixequen més de 1 500 m Bukovica, Svilaja, Biokovo i Mosor A la costa, al davant de la qual hi ha nombroses illes, hom distingeix dues parts la nord-occidental, baixa, i la sud-oriental, molt retallada i amb penyasegats El clima és mediterrani, amb algunes diferenciacions regionals La població, formada per croats i bosnis, es dedica a l’agricultura i a la ramaderia, llevat dels nuclis urbans, on hi ha…
albanès | albanesa
Etnologia
Individu d’un poble (aproximadament quatre milions de persones) que habita Albània, S de Iugoslàvia i E de Macedònia, del qual hi ha diversos nuclis al S d’Itàlia, a Grècia, a Turquia i als EUA.
La major part de la població albanesa, prop del 97%, és descendent de les antigues tribus illíries que, barrejades amb els tracis, també indoeuropeus, poblaren la península Balcànica abans dels grecs i dels eslaus El tipus racial predominant és el dinàric La divisió dels albanesos en geg i tosk , al N i al S del riu Shkumbin, és basada més sobre el factor lingüístic que sobre l’antropològic Hi ha una certa influència dels valacs a l’Epir i dels serbis i búlgars en algunes regions de l’interior, mentre que la dominació turca deixà escasses traces en els caràcters antropològics Des de la meitat…
podestà
Història
Màxima autoritat a les ciutats del nord i centre d’Itàlia, als s. XIII i XIV.
Sovint reunia el poder executiu amb el judicial, bé que, segons la ciutat, en variaven les atribucions, el sistema d’elecció i la durada al s XIII solia ésser de sis mesos més tard, d’un any o dos Al s XX, sota el feixisme, a Itàlia hom designava així els caps de l’administració municipal, nomenats pel govern, per cinc anys
massa d’aigua
Geografia
Porció important d’aigua marina que en un diagrama T-S quedaria representada per una línia.
De fet, els parells de mesures de temperatura i salinitat obtingudes dins de la massa d’aigua quedarien representats per un núvol de punts allargat i estret Generalment, les masses d’aigua es formen en zones geogràfiques concretes, on adquireixen les seves propietats conservatives temperatura, salinitat no conservatives concentració d’oxigen, de CO 2 , etc a través dels intercanvis amb l’atmosfera Un cop s’enfonsen, seguint les superfícies de mateixa densitat, les propietats conservatives només es poden alterar per barreja amb altres masses d’aigua En les aigües allunyades de la…
Sant Pere d’Escunyau

Vista de l'església de Sant Pere d'Escunyau
© Patrimonifunerari.cat
Església
Església romànica del poble d’Escunyau (Viella, Vall d’Aran), situada al S del nucli.
L’edifici És una església d’origen romànic que ha sofert moltes reformes en època gòtica i al segle XVII, fins al punt que l’estructura original ha quedat totalment emmascarada i només en queda la nau, en la qual s’ha substituït l’antiga volta per una de fusta Al mur nord es conserva una finestra romànica, de doble esqueixada i acabada en arc de mig punt adovellat La resta de finestrals han estat retocats o obturats Probablement, es va edificar al segle XI, fet que li confereix un gran interès La porta d’entrada, al mur nord, constitueix l’element més remarcable de tot el conjunt i és…
nominalisme
Filosofia
Doctrina filosòfica defensada primerament per Roscelin i Abelard, enfront del realista Guillem de Champeaux (s. XIII), i després per Guillem d’Occam, enfront, sobretot, del formalisme de J.Duns Escot (s. XIV).
Comporta una decidida oposició a reconèixer a les essències tota mena d’existència real diferenciada en el si dels individus, i, per tant, als conceptes universals els anomenats universals espècies i gèneres tota mena de valor representatiu Els universals són només paraules Roscelin o bé signes naturals mentals Occam que designen d’una manera “indistinta i confusa” una pluralitat d’éssers concrets, amb evident utilitat tant per a la vida ordinària com per al coneixement científic La garantia última, però, de la veritat radica en la sensibilitat Per això ha estat propugnat d’una manera o…