Resultats de la cerca

Anomenat també Belalcázar , el seu nom familiar sembla ésser Moyano Passà a les Índies segurament cap al 1507 Participà en les exploracions de Panamà i Nicaragua, on esdevingué primer alcalde de Léon 1524 Unit a l’expedició de Pizarro al Perú, fou present a la batalla de Cajamarca 1532 Des de Piura, on era tinent governador, emprengué pel seu compte la conquesta dels quitus i fundà les ciutats de Quito 1534 i Guaiaquil 1535 Explorà i colonitzà les valls del Cauca i del Patía, on fundà, entre altres, les ciutats de Cali 1536 i Popayán, el mític Eldorado 1537 Nomenat governador de…

Fundada i dirigida per Josep Palau-Fabre, Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Frederic-Pau Verrié, s’hi sumaren en la redacció Joan Barat, Alexandre Cirici, Francesc Espriu, Enric Jardí, Rosa Leveroni, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas i Manuel Valls Intentà de donar testimoniatge d’una cultura oficialment liquidada i de fixar-ne les “valors” més essencials i més vàlides, responent en general a una concepció culturalista de l’art i la literatura, realitzada en una doble direcció simbolista i superrealista Així, presentà poemes de Riba, Foix, Carner, Espriu i d’autors joves…

Periodista literari amb obres com Cròniques d’avui i de demà 1974, Primera història d’Andorra 1989, Viatge al passat 1990 i Viure i escriure a Andorra 1996, collaborà en diversos mitjans de comunicació Poble Andorrà , Les Valls d’Andorra , Avui , La Mañana En castellà, publicà, entre d’altres, Yo y mi perro 1947, Hacia la vida 1953 i La cita con el ángel 1973 També publicà les narracions  Els camins de la por 1971 i  Els dies sense demà 1977 Líric i imaginatiu, en poesia publicà Els anys, els dies i les hores 1952, La línia d’Apollo l’Evangeli segons un home que viatjava a peu…

Conegut a la seva època per Bonifaci S'establí a Barcelona amb el seu pare, Francesc, pentinador de lli, ambdós de Tolosa Exercí l’escultura a Barcelona el Sant Pau del pati de la Casa de Convalescència 1678, la Santa Eulàlia per a l’obelisc del Pedró 1686 ―destruïda el 1936― i les imatges per al retaule de Santa Magdalena , a la catedral 1688 L’any 1693 residia a Valls, on havia executat el retaule de Sant Pau , i li fou encarregat el de Sant Isidre per a Arbeca També és autor del retaule del Roser 1694-96 de l'església de Sant Jaume Apòstol de Riudoms, i el 1696 contractà l’…

Desenvoluparen llur activitat a Sarral Conca de Barberà, del segle XVI al XIX, i treballaren per les contrades tarragonines El més antic conegut és Isidre Espinalt , que contractà l’altar major de la seu de Tortosa 1530, però només feu els de Sant Agustí i Sant Ruf Descendents seus foren Isidre Espinalt i Travera Sarral — 1737, que el 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc del 1695 al 1719 feu diverses obres al monestir d’Escaladei Un fill seu, Isidre Espinalt Sarral — 1741, també tallista, fou succeït per un fill seu anomenat igualment Isidre Espinalt…

Bé que s’ignora on tingué lloc la seva formació musical, és probable que fos a la catedral de Barcelona, de la qual fou nomenat mestre de capella el 1726, com a successor de Francesc Valls El 1736 obtingué el mateix càrrec al monestir de Las Descalzas Reales de Madrid, on continuà almenys fins el 1747, any en què es data la darrera font documental de la seva existència en l’esmentat lloc El llegat musical de Picanyol comprèn música litúrgica, de romanç i oratoris, i palesa el decantament del darrer Barroc vers l’estil galant, amb l’assumpció dels corrents més moderns de la música…

El poble de Claravalls, a 337 m d’altitud, és situat a llevant del tossal d’Espígol El lloc de Claravalls és conegut des de l’any 1090, en què Guitard donà a Santa Maria de la Seu d’Urgell un alou a Claravalls La parròquia de Sant Salvador de Claravalls estigué subjecta a Santa Maria de Guissona, tal com consta en l’acta de consagració de l’esmentada canònica de l’any 1098 A la darreria del segle XIV, en la dècima papal recaptada al bisbat d’Urgell l’any 1391, consta que el capellà de Clares Valls hi contribuí amb 20 sous La primitiva església devia perdurar fins que als segles…

Fill del comte Guillem III de Castellnou Ardiaca d’Elna 1111, fou elegit bisbe el 1130 Consagrà l’església de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, la qual el 1134 obtingué de l’abat de Cuixà, Gregori, en canvi de la de Sant Vicenç de Rià i on el 1136 establí un priorat de canonges augustinians Defensor de la reforma gregoriana, uní a la mensa episcopal d’Elna les esglésies de Trullars, Salelles, Llauró, Tanyeres i Croanques, dependències del seu domini patrimonial, i aconseguí que el comte de Rosselló Gausfred III restituís i confirmés el monestir de Sant Andreu de Sureda a l’abadia cluniacenca de…

Es donà a conèixer amb El preu de la quimera 1992 Ha conreat la literatura juvenil Amb Els silencis de Betúlia 1999 va guanyar el premi Ciutat de Badalona del mateix any La seva narrativa manifesta una clara preocupació pels temes científics i tecnològics i esdevé un dels escassos referents d’aquest tipus en la literatura contemporània Amb Contracorrent 2000, premi El lector de l’Odissea, narra la transformació del sistema hidroelèctric a les valls pirinenques i el pas del sistema familiar a les noves centrals Amb Traficants de llegendes 2004, premi internacional de ciencia-…

Vinculat a l’Associació Excursionista Montmell, és tècnic superior d’esports en alta muntanya i membre del Grup d’Alta Muntanya i Escalada Guia d’alta muntanya i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya, feu ascensions i escalades als Pirineus i als Alps Fora d’Europa destaquen l’obertura de noves rutes d’escalada en glaç a l’illa de Terranova 2001 i del Couloir Central a la cara est del Cerro Castillo Patagònia, Xile amb Carlos Buhler 2008 i el conjunt d’activitats realitzades al massís del Fitz Roy i del Cerro Torre Patagònia amb Eloi Callado 2012 L’any 2011, amb un grup d’escaladors…