Resultats de la cerca
Es mostren 132405 resultats
Congressos d’Història de la Corona d’Aragó
Història
Nom donat a una sèrie de congressos celebrats des del 1908 a diverses poblacions de l’antiga corona catalanoaragonesa amb la finalitat de promoure i publicar estudis històrics, polítics, socioeconòmics i culturals referents als països de la corona catalanoaragonesa.
Hi ha una comissió permanent, domiciliada a Barcelona, a l' Arxiu de la Corona d’Aragó , formada per set delegats Les llengües emprades són el català, el castellà, l’italià i el francès Les comunicacions són publicades Relació de Congressos d'Història de la Corona d'Aragó lloc data tema I Barcelona 1908 Regnat de Jaume I II Osca 1920 Història i arqueologia al segle XII III València 1923 De la mort de Jaume I a la proclamació de Ferran I IV Mallorca 1955 Època de Ferran I i Alfons IV V Saragossa 1952* Regnat de Ferran II VI Sardenya 1957 Relacions econòmiques i comercials a la Mediterrània…
Sindicats Lliures
Història
Nom amb el qual és més coneguda la Unió de Sindicats Lliures.
Aquesta organització sindical fou iniciada a Barcelona per Ramon Sales per l’octubre del 1919 i es proclamà aconfessional i de reivindicació obrera i professional Aviat adoptà com a denominació oficial la de Corporació General de Treballadors-Unió de Sindicats Lliures d’Espanya, defensà com a bases de la societat la família i la corporació professional i vindicà la teoria del preu just Sorgida de l’Ateneu Legitimista, la nova corporació intentà de combatre l’hegemonia de la CNT i s’abocà a l’ús de la violència, ajudada per la patronal i les autoritats governatives de Barcelona pistolerisme…
Amor
Mitologia
Déu romà, fill de Venus, anomenat també Cupido.
Fou assimilat a l' Eros grec La iconografia d’Amor o Eros sorgí en l’art grec, sobretot en les obres de Praxíteles i de Lisip, representat com un infant o adolescent, i algunes vegades acompanyat d’Afrodita Amor Farnesi de Lisip al Musée du Louvre Eros trobat a Madhia , Tunis Les representacions de l’Amor no foren totalment abolides pels temes introduïts pel cristianisme, i hom les retroba en l’art paleocristià frescs de l' Amor i Psique segles II-III, al cementiri de Dimitilla i en l’art copte, bé que molt degradades dels models originals Afrodita entre dos Eros , ornament d’…
Gerrit Komrij
Literatura
Escriptor neerlandès.
Es traslladà de jove a Amsterdam i inicià una carrera literària l’any 1968 publicà el seu primer recull de poemes i l’any següent esdevingué editor de la revista literària Maatstaf Fou també crític i comentarista d’una àmplia varietat de temes, des de la literatura a la televisió o l’arquitectura A partir dels anys vuitanta visqué llargues temporades a Portugal Conreà tota mena de gèneres, sempre amb un humor càustic i de vegades escatològic Publicà les proses autobiogràfiques Verwoest Arcadië ‘Arcàdia demolida’, 1980, Intimiteiten ‘Intimitats’, 1993 i Demonen ‘Dimonis’, 2003, a més del…
Andreu Martró i Fustañà

Andreu Martró i Fustañà
© Família Martró
Pintura
Pintor.
Es graduà el 1969 en Procediments Pictòrics a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona “Llotja” i en pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi Des del 1971 al 2002 fou professor de procediments pictòrics i tècniques murals al primer d’aquests centres Fins a la seva mort residí i treballà a Barcelona i Sant Quirze del Vallès Des del 1972 féu una vuitantena d’exposicions individuals en ciutats dels Països Catalans Barcelona, Sitges, Valls, Lleida, Tortosa, Vic, Reus, Girona, Tortosa, Tarragona, Alacant, Andorra, etc de l’Estat espanyol Madrid, Santiago de…
Eusebi Sempere i Juan
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, escultor i gravador.
Format a l’Escola de Sant Carles de València Fou un dels promotors de la renovació artística del País Valencià, però aviat anà becat a París, on prengué contacte amb les noves tendències i amb els grans artistes del moment Kandinskij, Arp, Vasarely, Herbin, etc El 1955 publicà, amb el seu company Soldevila, un manifest sobre la utilització de la llum en la plàstica amb motiu del Salon Réalités Nouvelles presentat al Musée d’Art Moderne de París, on exposà els seus relleus lluminosos de diversos plans, autèntic precedent de l’art cinètic Exposà a la galeria Denise Renée de París 1955 Des d’…
Ferrante de Sanseverino
Història
Príncep de Salern, tercer duc de Vilafermosa (1513) i comte de Marsico.
Fill de Robert II de Sanseverino i de Marina d’Aragó i de Sotomayor filla del primer duc de Vilafermosa Alfons d’Aragó Membre de la família napolitana més potent, de tradició angevina i francesa, per la seva educació —els seus mestres foren Juan de Ojeda i Jaume Castellví— s’integrà en la societat galant catalanonapolitana castellanitzant, i es casà amb una catalana, Elisabet de Vilamarí i de Cardona, filla i hereva de Bernat, comte de Capaccio Prengué part en la batalla de Capo d’Orso 1528 i fou fet presoner participà després a l’expedició de Carles V a Tunis i Alger i fou capità general de…
Antoni Solà
Escultura
Escultor.
Format a Llotja 1795-1802, hi féu les nereides de la font de Neptú del pati 1802 El 1802 la Junta de Comerç li concedí una pensió per a anar a Roma, on s’installà definitivament Amb la invasió francesa li fou oferta una càtedra a Llotja, càrrec que no acceptà El 1816 esdevingué soci de mèrit de l’Accademia di San Luca de Roma, de la qual esdevingué vicepresident 1836 i president 1837-40, l’únic no italià —juntament amb Thorwaldsen— en tot el s XIX Fou director dels pensionats espanyols a Roma 1830-55, cavaller, comte palatí, acadèmic de Florència i de San Fernando i escultor…
Domènec Miquel Terradelles
Música
Compositor.
És conegut internacionalment amb el nom de Domenico Terradeglias o Terradellas Infant de cor a la seu de Barcelona, fou probablement deixeble de Francesc Valls Anà més tard a Nàpols, on es perfeccionà, al conservatorio di Sant'Onofrio, amb Francesco Durante Compongué els oratoris Giuseppe riconosciuto 1736 i Ermenegildo, martire 1739, tots dos per a solites, cor i acompanyament instrumental Del 1739 al 1745 residí principalment a Roma, on debutà com a compositor d’òperes amb Astarto 1739 Durant dos anys 1743-45 actuà de mestre de capella a l’església hispànica de Santiago de Roma San Giacomo…
Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez

Arturo Pérez-Reverte
© Carmelo Rubio / Arturo Pérez Reverte
Literatura
Novel·lista murcià.
Periodista, del 1974 al 1994 fou corresponsal i reporter de guerra en nombrosos conflictes internacionals, amb cròniques per a ABC i altres diaris, i posteriorment continuà la trajectòria periodística com a columnista Escriptor molt orientat vers el relat d’intriga i també el d’aventures d’ambientació històrica, influït especialment per l’obra d’Alexandre Dumas, ha publicat, entre d’altres, El húsar 1986, El maestro de esgrima 1988, La tabla de Flandes 1990, El club Dumas 1993, Grand Prix de literatura policíaca de França, Territorio Comanche 1994, La piel del tambor 1995, premi Jean Monnet…