Resultats de la cerca

Els seus primers èxits, Rendez-vous 1985, d’A Techiné, i The Unbearable Lightness of Being 1987, de Ph Kaufmann, li donaren una gran projecció internacional Actriu d’una gran sensibilitat, també ha interpretat, entre d’altres, els films  Wuthering Heights P Kosminsky, 1992, Trois couleurs bleu K Kieślowski, 1993, guardonat amb un César i amb el premi Sant Jordi, Le hussard sur le toit JP Rappeneau, 1995, The English Patient A Minghella, 1996, Oscar a la millor actriu secundària i Os de Plata al Festival de Berlín, Alice et Martin A Téchiné, 1998, Les enfants du siècle D Kurys, 1999, La veuve…

Format en els teatres universitaris i independents dels anys seixanta, ha dut a terme el muntatge d’un gran nombre d’espectacles i ha actuat en nombroses produccions Ha exercit també com a crític teatral, gestor i animador i director cinematogràfic Com a director debutà el 1968 amb El Adefesio , de R Alberti Ha dirigit, entre altres, L’Òpera de tres rals , de B Brecht 1984, Salomé , d’O Wilde 1985, La Ronda , d’A Schnitzler 1986, Premio Nacional de Dirección, El temps i els Conway , de JB Priestley 1992, Frank V , de Friedrich Dürrenmatt 1992, El zoo de cristal 1995, la trilogia completa de…

Estudià literatura, filosofia i sociologia a les universitats d’Uppsala i Oxford, i el 1961 es doctorà en filosofia Cap de redacció de la revista  Bonniers Litterära Magasin 1962-72, posteriorment visqué a Alemanya Professor universitari des del 1979, ensenyà germanística a la Universitat de Texas 1983-2006 De retorn a Suècia, donà suport al Partit Pirata en les eleccions al Parlament Europeu del 2009, del qual posteriorment es desvinculà després de criticar Wikileaks 2010 La seva obra literària, iniciada el 1957 amb la novella Vägvila ‘Repòs en el camí’, adopta la forma de paràboles de…

Supervivent de l’extermini de la població armènia  a l’imperi Otomà, cresqué en un orfenat a Síria amb el seu germà, amb el qual emigrà a França el 1925 Obrer de la fàbrica de Citroën a París, fou membre actiu de la Confédération Générale du Travail Arran de la depressió del 1929, a l’inici de la dècada de 1930 fou acomiadat El 1934 s’uní Parti Communiste Français, on esdevingué cap del Comitè de Defensa d’Armènia i editor del seu periòdic Zangoü Poeta, fou editor de dues revistes literàries Txank i Mxakoüit , on publicà les pròpies poesies i articles sobre literatura armènia i…

Es formà com a pianista al Conservatori de París 1942-49, amb Nadia Boulanger i Henri Challan A la segona meitat de la dècada de 1940 conegué el jazz , música que l’influí molt, i collaborà amb Miles Davis i altres primeres figures del jazz en enregistraments i bandes sonores Acompanyà al piano cantants com ara Jacques Brel, Juliette Gréco i Barbra Streisand El 1954 obtingué un gran èxit amb el disc I Love París , al qual seguiren, entre d’altres, Holiday in Rome 1955 i Michel Legrand Plays Cole Porter 1957 Els anys seixanta començà a compondre bandes sonores, activitat en la…

Estudià romanística, història, política i filosofia a les universitats de Göttingen, Berlín Universitat Lliure, Montpeller i Tübingen Posteriorment fou lector d’alemany a la Universitat de Bordeus III 1971-73, professor a les universitats de Münster de Westfàlia 1974-86, Hannover i Wuppertal, i professor visitant a les universitats de París, Buenos Aires, Bahía Blanca i Niça Del 1986 al 2012 fou catedràtic de romanística a la Universitat de Viena posteriorment emèrit Ha estat també professor associat a la Universitat de Leipzig 2006 A l’occità, amb la problemàtica del qual se sent…

Decidit a seguir el camí de la música, combinà els estudis de cant amb els d’enginyeria electrònica El 1948 es traslladà a Barcelona, on G Markoff li ensenyà la tècnica de la impostació natural Posteriorment, es perfeccionà amb F Andrés i, més tard, es traslladà a Milà, on fou deixeble de M Llompart Dotat d’una veu extensa de líric lleuger, es caracteritzà per una excellent utilització de les tècniques de ressonància, combinades amb una gran claredat en la dicció dels textos Fou un renovador dels mètodes d’interpretació belcantistes i revalorà la qualitat de les parts de tenor de gràcia El…

Net de l’empresari i exdirectiu vicepresident en 2000-05 del Futbol Club Barcelona  Amador Bernabéu i Bosch, amb deu anys s’inicià al futbol de base del club, en el qual jugà en les successives categories Després de la temporada 2003-04 marxà al Manchester United, on jugà dues temporades a les ordres d’Alex Ferguson La temporada 2006-07 jugà cedit al Reial Saragossa, i la de 2007-08 tornà de nou al Manchester i hi aconseguí els títols de Premier League i el Campionat d’Europa Defensa d’una gran envergadura, destaca per l’habilitat tècnica i la facilitat de passar a l’atac En 2008-09 tornà al…

De pares jueus russos no religiosos, el 1969 es graduà en història a Cambridge, on també completà el doctorat el 1972 Posteriorment fou professor d’història moderna de França fins el 1978 Després d’una estada a la Universitat de Califòrnia, retornà a la Gran Bretanya el 1980 i fou professor de ciències polítiques a la Universitat d’Oxford fins el 1987, que passà a la Universitat de Nova York, on ocupà la càtedra Erich Maria Remarque d’estudis europeus Escriví diversos llibres sobre l’Europa contemporània, especialment sobre l’esquerra francesa de la postguerra  Socialism in…

Llicenciat 1945 i doctor 1952 en filosofia i lletres ciències històriques amb la tesi Contribución al estudio histórico de la industria textil catalana La “bolla” y el comercio textil De sus orígenes a su decadencia Siglos XIII a XVI Fou director del Centre de Documentació i Museu Tèxtil 1946-86 i membre de nombroses institucions culturals nacionals, d’entre les quals l’ Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi   1986 i estrangeres Hispanic Society of America Centre Internacional d’Estudis del Teixit Antic de Lió, del qual fou nomenat vicepresident per a la zona mediterrània des del 1978…