Resultats de la cerca

Membre de la Real Academia de la Historia i president de l’Asociación Provincial de Amigos de los Castillos, la seva obra cobreix bàsicament dos àmbits d’interès la història militar –és coronel d’enginyers– i la història local Del primer destaquen títols com La Región Valenciana en la Guerra de Sucesión 1956, La Región Valenciana durante la guerra de la Independencia 1967 i Valencia durante la guerra de las barricadas 1971 Amb tot, les seves contribucions més importants són les que fan referència a la història de la comarca, materialitzada en els llibres Historia de Tabernes de Valldigna 1955…

Vida i obra De jove collaborà a La Verdad , fundà el setmanari literari El Ruiseñor , la Revista Industrial i Mercantil , i, un cop establert a Barcelona 1898, la revista Barcelona Urbana Treballà a la Diputació Provincial de Barcelona 1905-32, on catalogà la biblioteca de Marià Aguiló Contribuí a crear el Centre Regional Valencià, edità la Biblioteca Valenciana Popular  1914-15, les obres de la qual prologà, i dirigí el Centre de Cultura Valenciana Promogué la publicació per L’Avenç d’algunes obres d’autors valencians Llorente, Guinot, Morales Sanmartín, si bé sempre es…

Com a topònim, abunda a la conca catalana de l’Ebre del Baix Cinca cap al S i a la major part del PaísValencià Cal esmentar les grans foies de Bunyol, de Castella, de Xixona, d’Ulldecona i de Cerdà Costera també rep el nom de foia la canal d’Alcoi És desuet el topònim la Gran Foia, a l’Horta, entorn de Foios i de Meliana

Els serveis d’extinció desplaçats a la zona aconsegueixen controlar l’incendi que des de la setmana passada ha destruït 2500 hectàrees a la serra d’Énguera Canal de Navarrés El foc, que es va iniciar amb una crema de rostolls, és el més important que ha afectat el PaísValencià els darrers anys, i ha deixat arrasada una muntanya de propietat pública amb un gran interès ecològic i paisatgístic

Fundada el 1995, nasqué del treball conjunt de COVACO i PYMEV, confederacions a través de les quals s’articulen la majoria de les petites i mitjanes empreses dels principals sectors econòmics del PaísValencià És una organització independent per a la defensa i promoció dels interessos de les petites i mitjanes empreses dels sectors de la indústria, el comerç, els serveis i l’agricultura de la comunitat valenciana

És la principal activitat econòmica al PaísValencià, on hom dedica més de 170 000 ha de regadiu, la qual cosa el converteix en una de les primeres zones de producció del món Hom exporta al voltant de les dues terceres parts dels cítrics destinats al consum directe Les varietats més cultivades són les del grup navel , seguides de les del grup mandarí satsuma i clementina el llimoner i l’aranja

Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza Collaborà al diccionari d’Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat 1922, inacabat Fou autor d’un poema històric sobre la conquesta del PaísValencià per Jaume I titulat Seïdia 1919, i publicà diversos poemes llatins en versió catalana seva

Exercí a l’hospital de Cartagena i fou inspector d’epidèmies al PaísValencià i a Múrcia, i més tard sots-inspector general de medicina i cirurgia a Madrid Autor de treballs d’interès sobre la terapèutica de la febre groga 1801, fou comentarista important de les doctrines brownianes a la península Ibèrica a la seva obra Ciencia de la vida o discurso phisiológico sobre la doctrina browniana 1802

El conventus iuridicus Tarraconensis tenia Tàrraco Tarragona com a capital, i comprenia un territori que recorda el de l’actual Principat de Catalunya, sense la Catalunya del N de l’Albera ni la franja a l’W del Segre, incloent, però, les comarques septentrionals del PaísValencià, fins prop de Sagunt Fou creat el 27 aC, quan s’organitzà la província, i es mantingué durant tota l’època del domini romà

Les guerres del segle XIX n’afavoriren la presència a les muntanyes dels Països Catalans molts eren mers bandolers d’altres, guerrillers carlins que, privats de mitjans de subsistència i contraris a integrar-se a l’exèrcit liberal, es dedicaven al bandolerisme Fou especialment intensa llur activitat al Rosselló els anys 1840-45, al Principat després de la primera guerra Carlina i, amb menys intensitat, al PaísValencià durant la Restauració