Resultats de la cerca
Es mostren 3172 resultats
Uglič
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Jaroslavl’, Rússia.
Situada a la riba del Volga, prop del pantà de Šerbakov, té una central hidroelèctrica Esmentada per primera vegada el 1148, bé que d’origen més antic, tingué importància com a residència dels prínceps de Moscou i assolí gran esplendor a la fi del s XV El darrer príncep que hi residí fou el fill d’Ivan IV el Terrible, Demetri, que hi fou assassinat Els edificis més importants són el palau del tsarévitx Demetri segona meitat del s XVI, influït per l’arquitectura de Novgorod, el monestir de la Resurrecció 1674-77, amb esglésies i altres edificis annexos, l’església de Demetri 1683-92,…
humanisme
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Nom amb què hom sol designar els moviments d’exaltació dels clàssics que s’han succeït, amb una certa periodicitat, des del començament del s. XVII fins avui.
Així, hom parla d’un humanisme alemany —punt de partença i impuls de la brillant filologia clàssica d’aquell país—, que, amb noms com els de Lessing, Schiller i Goethe, va des de la segona meitat del s XVIII fins als primers anys del s XIX Malgrat el valor universal atribuït al mot humanisme en aquests casos, el seu sentit depèn d’una consideració sincrònica més que d’una visió diacrònica Als Països Catalans, l’interès pels clàssics i el conreu de les humanitats no recobrà la seva esplendor fins a la darreria del s XIX i els primers anys del…
Antonio Royo Villanova
Història
Política
Comunicació
Història del dret
Advocat, publicista i polític aragonès.
Catedràtic de dret administratiu a la Universitat de Valladolid 1895, fou amb el partit liberal diputat a corts 1911,1916 i senador 1914, 1917, 1919, 1921-22, director general de primer ensenyament 1913, 1916 i conseller d’instrucció pública 1920 Es negà a prestar suport a la Dictadura de Primo de Rivera i en 1931-36 fou diputat del partit agrari en les corts republicanes i ministre de marina el 1935 Capdavanter del centralisme espanyolista, difongué aquest ideari en llibres i pamflets La descentralización y el regionalismo , 1900 El problema catalán ,…
Joan Vinader i Nubau
Literatura catalana
Poeta.
Estudià al seminari de Vic i el 1844 entrà a la Companyia de Jesús, en la qual destacà com a orador sagrat Fou membre i president honorari 1864 del Círcol Literari de Vic Fou un dels precursors de la Renaixença Poemes seus aparegueren en algunes publicacions de l’època, com Eco de la Montaña 1965, i el 1858 Antoni de Bofarull n’inclogué quatre a Los trobadors nous una versió de La destrucció de Sennaquerib de Byron i tres d’originals, entre els quals destaca A la pàtria, després de llarga aussència Publicà una Oda…
,
Zaha Hadid

Zaha Hadid
© Simone Cecchetti
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecta i dissenyadora britànica d'origen iraquià.
Estudià matemàtiques fins l’any 1971 a la Universitat Americana de Beirut i inicià els estudis d’arquitectura el 1972 a l’Architectural Association de Londres, on es graduà el 1977 El 1979 fundà el seu propi estudi Zaha Hadid Architects i l’any 1994 obtingué la nacionalitat britànica Collaborà amb Rem Koolhaas a OMA, i participà en la mostra sobre arquitectura desconstructivista que es realitzà al Museum of Modern Art de Nova York el 1988 Desenvolupà una destacada tasca docent en diverses universitats europees i nord-americanes La seva obra…
catecisme polític
Política
Compendi doctrinal dirigit a les classes populars i utilitzat, sobretot al s XIX, per a propagar teories polítiques i socials a través de preguntes i respostes, d’una manera semblant als tradicionals catecismes de la doctrina cristiana.
En són exemples el Catecismo político para instrucción del pueblo español Cadis, 1810, el Catéchisme des industriels 1823-24 de Saint-Simon, o el Catecismo político 1865 de Rodríguez Valhondo, dedicat als escolars Als Països Catalans n'és un precedent curiós el fullet austriacista Doctrina catalana Barcelona, 1705, en vers Durant el sXIX, molts grups ideològics els empraren per tal de propagar llurs doctrines liberals Catecismo político, 1812, de Josep Caro i Sureda Catecisme polític amb objecte de instruir als catalans en los drets, privilegis i vantatges que els proporciona la…
Víctor Obiols i Llandrich
Literatura
Poeta i músic.
En el vessant literari empra el seu nom i, en el musical, el de Víctor Bocanegra Llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i doctor en literatura comparada per la Universitat de Southampton, fou lector de català a la Universitat de Bristol 1989-92 Ha exercit la docència a la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació de la Universitat de Vic 1996-2008 i, des del 2003, és professor del màster de traducció literària de l’IDEC-UPF Els anys 2004-09 dirigí el Festival Internacional de…
,
Abidos
Ciutat
Població de l’Alt Egipte, situada a la riba occidental del Nil i uns 90 km al NW de Luxor.
Alberga un dels jaciments arqueològics més importants de l’Egipte antic en raó d’haver estat el lloc d’enterrament suposat d’Osiris Hi peregrinaven els egipcis per assistir a les representacions dels misteris osiríacs o per aixecar-hi una estela com a exvot Les restes arqueològiques més rellevants són el temple i el cenotafi o Osireion de Sheti I en bon estat ambdós, el temple de Ramsès II i el d’Osiris molt malmesos i les necròpolis la del Període Arcaic segons alguns, aquí foren enterrats els sobirans de les dinasties I-II, mentre que per a altres ho haurien estat a Sakkara i…
Sant Pere de Pardinella (Beranui)
Art romànic
A mig camí entre Biasques i Beranui hi ha el despoblat de Pardinella, a lariba esquerra de l’Isàvena El 1044 un tal Ató, prevere de Pardinella, va escriure un document a precs de Galí Gisbal, sagristà de Roda Es tracta de la primera referència sobre l’església del lloc Poc després, el 1047, Oriol Duran de Pardinella va vendre una terra a l’abat Ató de Santa Maria d’Ovarra El document porta la data “ in die catedre Sancti Petri ” i duu la signatura d’Oriol, “ magister ” és possible que ambdues notícies tinguin a veure amb …
Santa Magdalena de Lentillà o Nentillà (Vinçà)
Art romànic
El lloc de Lentillà o Nentillà és consignat en la documentació a partir del segle X vallis Nintilliani L’antiga ermita de Santa Magdalena era situada entre Marquixanes i Vinçà, a la riba esquerra del riu Lentillà, molt pròxima a la carretera N-116 i l’actual oratori de Santa Magdalena Les primeres referències documentals que s’han localitzat de l’antiga ermita daten de l’any 1299, quan en dues actes diferents es fa menció de Guillem Moysen, capellà de l’església de Lentillà Aquesta ermita o santuari encara existia a la darreria del segle XVII, ja que l’any 1688 és citada com a hermita de…