Resultats de la cerca

La revista, de la qual s’han publicat dotze números, nasqué l’any 1981 com a butlletí semestral de l’esmentada associació Aviat es convertí en una publicació periòdica que comptà amb el suport econòmic de la Diputació Provincial de València, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Xàtiva Ha estat dirigida en successives etapes per Germà Ramírez Aledón i Joaquim Corts, i coordinada per un consell assessor format per historiadors i estudiosos de la comarca i professionals de l’ensenyament com ara JJ Antolí, A Boluda, S Garrido, A Martínez, R…

Es llicencià en medicina a Barcelona el 1880 i residí, exercint com a funcionari de correus, a Mallorca, Menorca, Múrcia, Palència, Madrid, Barcelona, la Corunya, etc En jubilar-se, el 1918, retornà a Eivissa Fou membre de les acadèmies de medicina de Palma en la qual ingressà el 1895 amb el discurs “La profilaxis de la tuberculosis en el Reino de Mallorca”, Barcelona, Granada, Saragossa, Múrcia, Valladolid i la CorunyaTingué un paper destacat en la vida intellectual de la Mallorca del període 1881-1907 Collaborador d’una gran quantitat de revistes de les Illes, com El Museo Balear , La…

Era fill del músic i compositor Amanci Amorós, director del Conservatori de València 1910-25 Estudià música i belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Carles de València i filosofia i lletres a la universitat d’aquesta mateixa ciutat, on es llicencià el 1908 Alumne dels arabistes Luis Gonzalvo, Francisco Codera, Julián Ribera i Antonio Vives, amb aquests dos darrers completà la seva formació numismàtica Es doctorà a Madrid l’any 1910 Fou professor de l’Escola Superior de Bells Oficis de Barcelona i de l’Escola de Bibliotecàries 1925-31, membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques…

És autor del Llibre d’algunes coses assenyalades 1583, redactat quan era un jove escrivent a les ordres de Francesc Vilar, escrivà del racional de Barcelona L’obra de Comes s’inicià amb una història del conseller en cap Joan Fiveller, i el dietari pròpiament dit és dividit en quatre llibres El primer comprèn del 1423 al 1462, i tracta dels fets ocorreguts des de la mort de Martí I, el regnat d’Alfons IV, la seva conquesta de Nàpols i l’enfrontament amb Gènova amb moltes referències a qüestions militars, com l’usatge Princeps namque , la mà armada i la formació de forces navals per a combatre…

Orfe des de petit, patí els efectes de la Guerra Civil Espanyola i fou reclòs en diversos camps de concentració Estudià dret a la Universitat de València i es llicencià l’any 1943 Treballà d’advocat en 1945-46 i aquest darrer any obtingué el càrrec de jutge comarcal per oposició, que exercí en diversos jutjats d’Astúries Fou promocionat a jutge municipal de Terol el 1949, i del 1952 al 1968 exercí a València D’aquesta etapa són alguns dels seus estudis jurídics més destacats Los abogados, vistos por Marcial 1959, La abolición de los fueros valencianos y la Nueva Planta 1962 i Los idilios de…

Vida i obra Fill d’una família de modesta posició resident a Xàtiva, per circumstàncies de la vida s’hagué de traslladar a Madrid de molt jove Després d’una època de treballs administratius, com a funcionari en el Ministeri d’Hisenda, es dedicà a estudiar la carrera de filosofia i lletres Fou professor de llengües vives a les Escoles Pies de San Fernando, i per aconseguir una millor posició econòmica realitzà treballs literaris i periodístics El 1870 publicà la primera obra, titulada Francia y Prusia Crónica de la primera guerra Al mateix temps publicà en El Duende , periòdic polític des del…

Els seus treballs abracen des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, principalment l’edat del bronze i la cultura ibèrica Estudià magisteri i fou destinat el 1934 a Begís on començà aleshores la seva recerca arqueològica i la collaboració amb el Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València Dins d’aquesta institució, des de la dècada del 1940, realitzà les excavacions als poblats de l’edat del bronze de la Peña de la Dueña Teresa de Cofrents, Atalayuela Llosa del Bisbe, Puntal de Cambra Villar de l’Arquebisbe, Altico de la Hoya Navarrés i…

Ha destacat per la seva obra sobre historiografia medieval, especialment pels seus estudis sobre el cardenal Margarit i la historiografia peninsular del mateix s XV Es llicencià en filologia romànica a la Queen’s University de Belfast el 1948, on fou deixeble d’Ignasi M González i Llubera Durant els anys 1948 i 1949 investigà a Catalunya, sota la direcció de Jordi Rubió El 1950 obtingué el títol de màster amb un estudi sobre el cardenal Joan Margarit, bisbe de Girona Fou professor a les universitats de Manchester 1949-52, Belfast 1952-56 i Nottingham 1956-58 El 1955 es doctorà a la…

Vida i obra Llicenciat 1942 en filosofia i lletres per la Universitat de València, el 1944 ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Parallelament, s’incorporà com a secretari a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i fou collaborador de l’Institut Jerónimo Zurita del CSIC El 1946 es doctorà amb la tesi Valencia urbana medieval a través del oficio de mustaçaf 1957, on estudià les estructures socioeconòmiques de València vers el 1300 El 1956 fou contractat per la UNESCO com a cap de la unitat mòbil de microfilm, càrrec que el feu viatjar per tot el món Tornà a Mallorca per…

Fill d’hostalers, estudià al seminari de Girona, d’on sortí el 1918, després de quatre anys, episodi narrat en la novella All i salobre 1929 de Josep Maria de Sagarra, a qui conegué durant les estades d’aquest al Port de la Selva Adherit al federalisme i al catalanisme i perseguit per la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià diverses vegades a Bèlgica i a França seguint Francesc Macià Establert a Barcelona, fou cofundador d’ Esquerra Republicana de Catalunya  ERC i redactor de L’Opinió Amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Josep Tarradellas , amb qui l’uní durant molt de…