Resultats de la cerca
Es mostren 5771 resultats
fanti
Etnologia
Individu d’un poble melanoafricà que habita a la costa de Ghana, on s’establí al s XVII procedent dels territoris del nord-oest d’aquest mateix estat, i on formà una confederació de regnes autònoms.
La seva economia es basa en l’agricultura itinerant i de guaret i en la pesca El sistema de parentiu és bilineal i a cadascun dels dos llinatges li correspon funcions clarament delimitades Originàriament politeistes, en l’actualitat molts d’ells han estat cristianitzats
Velia
Història
Nom llatí d’Elea, ciutat antiga de la Magna Grècia, a la costa tirrènica de la Lucània (actualment Castellammare della Bruca, Basilicata), vora la desembocadura de l’Alento i uns 30 km al S de Paestum
.
Fundada pels foceus d’Alàlia vers el 540 aC, adquirí una gran importància econòmica, comercial i cultural després de la destrucció de Síbaris Seu de la famosa escola filosòfica d' Elea , defensà victoriosament la grecitat contra els lucans Conserva restes de monuments grecs, hellenístics i romans
Santes Creus

La plaça de Sant Bernat de Santes Creus
© Alberto González Rovira
Monestir
Antic monestir cistercenc (Santa Maria de Santes Creus) del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), situat a l’esquerra del Gaià, al sector septentrional del terme, entre els torrents de Rubió (al S) i de la Font de la Figuera (al N); modernament ha sorgit al seu redós el poble de Santes Creus.
El conjunt monàstic El conjunt de construccions que han anat conformant l’abadia al llarg dels segles ens han pervingut amb notables transformacions això no obstant, encara conserva els trets essencials de l’organització arquitectònica originària El monestir consta de tres recintes, els més exteriors dels quals han sofert grans alteracions, sobretot el més extern, on hi ha la capella de Santa Llúcia, refeta al segle XVIII sobre l’antic temple romànic La plaça de Sant Bernat, feta a la divuitena centúria, integra el segon recinte, on hi ha el palau abacial, també d’aquesta època El primer clos…
baronia de Prullans
Història
Jurisdicció senyorial concedida el 1309 a Joan Cadell.
Passà als XVI als Descatllar, senyors d’Avià, als XVII als Linyau o Llinau, cognomenats des d’aleshores Descatllar, i als XVIII als Camprodon, marquesos de Sant Dionís, i finalment als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
tallareta cuallarga

Tallareta cuallarga
Carles Pastor iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 13 cm (6 dels quals corresponen a la cua), que és de color bru, grisenc a les parts superiors i vermellós a les inferiors.
Habita entre garrigues al centre i alS d’Itàlia, alS i l’W de França, alS d’Anglaterra, tota la península Ibèrica, Còrsega, Sardenya i Sicília És comú als Països Catalans, llevat de les Illes, on és ocasional a l’hivern
literatura urdú
Literatura
Literatura conreada en urdú pels musulmans de l’Índia i del Pakistan.
Malgrat que hom hi escriví alguns tractats religiosos ja als XIV, la literatura —sobretot la poesia— no florí fins als XVI poetes com Deccan Vali 1667-1741, Sauda 1713-81, poeta satíric, Mir 1724-1810 i Mir Hasan 1727-86, conreadors de la poesia amorosa i famosos per llurs gazals, i sobretot Ġālib 1797-1869, pare de la literatura urdú moderna Als XIX florí la prosa literària, sobretot per obra de Sayyid Ahmad Khan 1817-98 i Šibli 1857-1914, i als XX es desenvoluparen el periodisme, l’…
la Todolella
Municipi
Municipi dels Ports, estès a banda i banda de la rambla de Cantavella, entre el límit amb Aragó (mola de la Todolella, 1.142 m alt.), al N, i la serra de Saranyana (1.108 m alt.), al S.
El sector septentrional, que presideix la mola de la Todolella i és drenat pel barranc de la Mola, és cobert de bosc de pins i alzines El 75% de la superfície total és de muntanya poc productiva el bosc cobreix 215 ha Els conreus de secà ocupen 627 ha, dedicades a cereals pobres i ametllers Les hortes de vora riu tenen una extensió de 20 ha El poble 94 h agl 2006, tolellans 806 m alt és situat en un coster, a l’esquerra de la rambla de Cantavella L’església parroquial Sant Bartomeu conserva una creu processional gòtica Ha estat restaurat l’antic castell de la Todolella als afores hi ha un…
Svealand
Geografia històrica
Prehistòria
Regió històrica de Suècia central, que duu el nom del poble prehistòric dels svear i que vers l’any 600 s’uní amb la regió de Götaland, al S, i formà el nucli del reialme de Suècia.
Comprèn les províncies històriques de Dalarna, Wärmland, Närke, Västmanland, Södermanland i Uppland Encara avui hom considera dividida Suècia en les tres regions de Götaland, Svealand i Norrland
Suera
Suera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà (703 m alt. a la Mola, al N; continuada per la serra de Cantallops, el Casalet, a 755 m i els Òrguens, al S).
És drenat pel barranc de Castres, afluent del riu de Sonella al terme de Tales La major part de la superfície agrària és dedicada als conreus de secà 1 470 ha, principalment a garrofers molt abandonats, oliveres i vinya Hi ha 50 ha de regadiu, amb hortalisses i tarongers Tota la terra és treballada en règim d’explotació directa El 27% de la població activa es dedica a l’agricultura, i el 44% a la indústria, però a la localitzada a Onda, on es trasllada diàriament part de la població El poble , dit també Suera Baixa 592 h agl 2006, assuerans 316 m alt és a la dreta del barranc de…
les Sorts
Llogaret
Llogaret del municipi de Fígols d’Organyà (Alt Urgell), a 1 020 m d’altitud al S d’Alinyà, a l’esquerra del riu de Perles, vora el camí cap a Cambrils i Sant Llorenç de Morunys,.