Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i posteriorment entrà al Conservatori de Viena, on fou alumne dels germans Johann Nepomuk i Robert Fuchs Del 1895 al 1906 es dedicà a la direcció d’opereta i actuà a Hamburg, Colònia i Berlín El 1905 compongué la seva primera opereta, Der Rebell 'El rebel' A partir del 1906 s’installà a Viena, on aconseguí èxits que el projectaren internacionalment i el convertiren en un dels compositors d’opereta més famosos del principi del segle XX, juntament amb F Léhar i O Strauss Les seves obres més famoses són Der fidele Bauer 'L’alegre pagès',…

Estudià al Conservatori de Parma, on obtingué els diplomes de piano i composició Fou assistent de R Benaglio a la Scala de Milà del 1963 al 1967, i el 1968 fou reclamat al Teatro Colón de Buenos Aires, on romangué fins el 1971, any que fou nomenat director del cor a la Scala de Milà La temporada 1982-83 fou contractat com a director del cor del Gran Teatre del Liceu, juntament amb Vittorio Sicuri Amb aquesta formació hi estigué fins el 1993, any a partir del qual assumí la direcció coral i orquestral de diverses formacions europees Dirigí orquestres a Parma, Milà, Tòquio, Rio de…

Vida Estudià teoria, piano, clavicèmbal i musicologia a Londres, Amsterdam i Leipzig Més tard anà a Barcelona a estudiar clavicèmbal i clavicordi amb Joan Gibert i Camins i musicologia amb Higini Anglès 1930-36 El 1933 s’establí a Lisboa i el 1947 esdevingué professor al conservatori de la capital portuguesa i fou nomenat membre de l’Instituto Español de Musicología Efectuà gires per Europa i els Estats Units com a intèrpret i professor de clavicèmbal i clavicordi Era considerat un expert en la música hispànica per a teclat de tots els períodes, però especialment dels segles XVI-…

Vida Entre el 1947 i el 1971 fou director de l’escolania, organista i director de les Escoles Professionals Sant Josep de València, ciutat on estudià música i on el 1967 fou nomenat professor del conservatori El 1974 fou nomenat catedràtic del Conjunt Coral i Instrumental a Múrcia Ha estat fundador i director de diverses entitats corals, com l’Orfeó Infantil de Torrent València o la Coral Polifònica d’Alcàsser També ha dirigit diverses bandes i orquestres arreu de l’Estat espanyol i de diversos països europeus Ha publicat, entre altres obres, el llibre Conjunto coral 1977, a més…

Inicià els estudis a València i els continuà al Conservatori de Música de Madrid amb Conrado del Campo com a professor de composició Amplià els estudis a Viena, Berlín i París, gràcies a una beca de la Fundación Conde de Cartagena El 1928 escriví la suite simfònica Pinceladas goyescas , la seva obra més difosa i amb la qual obtingué el Premio Nacional de Música, guardó que rebé altra vegada el 1933 per la Sonata en fa sostenido mayor per a violí i piano Cultivà tots els gèneres musicals i entre totes les seves obres destaquen les peces de cambra, la música per a piano, la música…

Entre el 1942 i el 1948 estudià al Conservatori de Praga, tasca que simultaniejà amb la seva formació a l’Acadèmia de les Arts de la mateixa ciutat 1946-50 Estudià flauta i direcció d’orquestra i durant la Segona Guerra Mundial fou flautista de l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig El 1948 debutà com a director i tres anys més tard fundà el conjunt Ars Rediviva de Praga, especialitzat en el repertori clàssic i barroc Munclinger combinà la seva tasca de director i la de flautista com a membre integrant del Quintet de Vent de Praga Especialitzat en la recuperació d’autors poc…

Fou deixeble d’André Jaunet a Zuric i de Marcel Moyse flauta i Eugène Bigot direcció d’orquestra al Conservatori de Música de París, on fou distingit amb un segon premi de flauta A vint-i-un anys substituí Aurèle Nicolet com a solista de flauta de l’Orquestra de Winterthur Entre el 1960 i el 1967 fou director musical del Teatre Municipal de Lucerna, encara que la seva faceta més destacada és la de flautista Collabora habitualment amb orquestres com l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields i l’English Chamber Orchestra Ha fet gires de concerts per Europa, l’Amèrica del Sud,…

Inicià els estudis de violoncel quan tenia cinc anys amb el seu oncle G Zanetti, i a partir del 1832 estudià amb V Merighi al Conservatori de Milà Després de debutar com a concertista el 1837, emprengué una intensa gira de concerts per Europa El 1843, a Munic, entrà en contacte amb F Liszt, amb qui tocà a duet El 1846 es traslladà a Londres, on exercí durant tres anys de primer violoncel de l’Òpera Italiana Des de la seva inauguració el 1859, fou un dels intèrprets que més sovint participaren en els Popular Concerts de la capital britànica Entre els seus alumnes tingué R Hausmann…

Membre d’una família de violoncellistes, el primer dels quals fou el seu pare, Robert Gérard Hekking Estudià al Conservatori de París amb J Giese, F Chevillard i Jacquard Com a concertista feu diverses gires per Europa amb la pianista russa Anna Jesipova i també amb el violinista E Ysaÿe -el 1882 en una llarga tournée per Europa i el 1888 a l’Amèrica del Nord- Fou primer violoncel de la Filharmònica de Berlín del 1884 al 1888, i novament del 1898 al 1902 Als Estats Units, tocà a la Simfònica de Boston del 1888 al 1891 i a la Filharmònica de Nova York del 1895 al 1898, any que…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal amb KP Sádlo i en 1950-53 es perfeccionà a l’Acadèmia de les Arts de Praga Entre els anys 1951 i 1956 formà part del Trio Suk i a partir del 1960 formà duet amb el pianista Jan Panenka i també amb Josef Hala, al costat dels quals realitzà nombroses gires de concerts i diversos enregistraments, com la integral de les sonates per a violoncel i piano de Beethoven, amb J Panenka El 1959 obtingué el primer premi del Concurs Internacional Pau Casals Mèxic i començà la seva carrera internacional El 1961 entrà a formar part com a solista de l’Orquestra…