Resultats de la cerca
Es mostren 32638 resultats
Extensió d’Ensenyament Tècnic
Portada d’una publicació de l' Extensió d’Ensenyament Tècnic
© Fototeca.cat
Institució fundada per la Mancomunitat de Catalunya per a donar ensenyaments tècnics per correspondència, dirigida per Cèsar Molinas i Opisso fins el 1921, i després per Arnau Margarit.
Inicialment, bé que foren previstes sis seccions, fou limitada als estudis d’electricitat Amb la Dictadura en foren suspeses les activitats, excepte l’edició de llibres, que continuà, a càrrec del Polytechnicum Postal, creat amb aquesta finalitat el 1924 Del 1931 al 1939 tornà a funcionar com a escola postal de la Generalitat de Catalunya, amb nous estudis de tecnologia mecànica, tecnologia elèctrica, ensenyaments agrícoles i un curs de gramàtica catalana Es continuà amb la publicació de texts tècnics en total gairebé un centenar, en l’aspecte lexicogràfic dels quals collaborà Pompeu Fabra El…
dinastia d’Aviz
Història
Nom de la segona dinastia dels reis de Portugal, la qual regnà, després de la de Borgonya, del 1385 al 1580, que fou substituïda per la dels Àustria.
Rep el nom del seu primer monarca, Joan I, fill bastard de Pere I, que fou un gran mestre de l’orde de sant Benet d’Aviz abans de pujar al tron Reis de la dinastia portuguesa d’Aviz Joan I 1385-1433 Eduard I 1433-1438 Alfons V 1438-1481 Joan II 1481-1495 Manuel I 1495-1521 Joan III 1521-1557 Sebastià I 1557-1578 Enric II 1578-1580
Diadumen
Escultura de bronze de Policlet feta vers el 430 aC i considerada, després del Dorífor, com la segona versió del seu cànon de proporcions de la figura humana.
No se'n conserva l’original i hom es pot fer càrrec del seu aspecte per una àmplia sèrie de còpies romanes de marbre, de les quals la més pura, en opinió dels crítics, és la conservada al Museo del Prado, restaurada al s XVIII, amb poc encert, donant-li la figura d’un arquer
Constitució del 1873
Història
Projecte de Constitució Federal de la República Espanyola presentat a les corts el 17 de juliol de 1873, després de la proclamació de la república (1 de juny).
Aquesta constitució no fou a votació perquè el 3 de gener de 1874 el general Pavía dissolgué les corts i confirmà la constitució del 1869 El document, redactat principalment per Castelar, afirmava l’existència d’uns drets naturals a la vida, la llibertat de pensament i d’expressió, d’ensenyament, de reunió, d’associació, de treball, de propietat, etc anteriors i superiors a qualsevol legislació positiva La República Federal es declarava constituïda per la unió de diferents estats —en principi els antics regnes de la monarquia espanyola— que tenien autonomia econòmica i administrativa i la…
COBRA
Moviment artístic sorgit, el 1948, com a reacció contrària a l’Escola de París, a la qual, tres anys després, foren assimilats els artistes que s’hi agruparen.
El nom prové de les primeres lletres de les ciutats d’on eren originaris Copenhaguen, Brusselles i Amsterdam Se significaren K Appel, G Corneille, A Jorn i P Alechinsky, el qual, amb el poeta Ch Dotremont, donà forma i expressió al grup Amb llur vigorosa pintura, expressionista i informal, de gran coloració, espontània i d’un cert humor, de factura relacionable amb l’art gestual i l' action-painting nord-americana, manifestaren una nova concepció artística per damunt del dilema abstracció-figuració i una defensa de l’art dels primitius, dels infants i d’altres formes de comunicació coetània…
ses Salines d’Eivissa
Història
Un dels antics quartons en què fou dividida l’illa d’Eivissa després de la conquesta catalana, corresponent al terme musulmà d’Algarb, per bé que no exactament.
Pertanyé a Guillem de Montgrí, que el deixà, per testament, a l’arquebisbat de Tarragona Ha donat nom a les parròquies de Sant Francesc de ses Salines i de Sant Jordi de ses Salines Prop de Sant Francesc i la platja des Codolar s’estenen les Salines d’Eivissa, i vora seu, a la costa meridional terme de Sant Josep de sa Talaia, la llarga platja de ses Salines , de gran atracció turística Tradicionalment d’una gran importància econòmica, les salines d’Eivissa foren explotades des del segle V aC, probablement pels cartaginesos Durant segles foren monopoli de la Corona, que les considerava un…
pau d’Amiens
Història
Tractat de pau signat el 25 de març de 1802 entre Espanya, França, Gran Bretanya i Holanda, després de les converses preliminars tingudes a Londres l’any anterior.
Representà una treva en la política expansionista de Napoleó Gran Bretanya tornava els territoris conquerits —entre ells Menorca— però es quedava Trinitat i Ceilan França abandonava Roma, Nàpols i Portugal, i hom garantia la independència de les illes Jòniques i de Portugal Com a conseqüència del tractat, el 16 de juny de 1802, Joan Miquel Vives, capità general de Mallorca, prengué possessió de l’illa de Menorca en nom de Carles IV d’Espanya, amb la qual cosa s’acabà la tercera i darrera dominació britànica de l’illa Tanmateix, gran part dels acords no foren duts a terme i el maig de 1803…
Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona
Militar
Acadèmia d’enginyeria militar fundada a Barcelona pel marquès de Verboom, general de l’exèrcit de Felip V, després del 1718; fou la primera de la península Ibèrica.
S'installà en un edifici construït a l’antic convent de Sant Agustí Suprimida aleshores la Universitat de Barcelona, restà com una de les poques institucions d’ensenyament superior de la ciutat Perdurà fins el 1803
Bonavista de la Creu
Barri
Barri residencial d’Alacant (Alacantí), situat al nord-est de la ciutat, al llarg de la carretera de València, prop del tossal de Manises, creat després del 1939.
El 1952 fou erigit en parròquia En castellà és anomenat Vistahermosa de la Cruz
Aśoka
Història
Tercer sobirà de la dinastia índia Maurya (~270-232 aC), fill i successor de Bindusāra, de qui havia estat virrei (uparāja) primerament a Tàxila i després a Ujjaen.
Segons llegendes, mort el seu pare, s’apoderà del tron mitjançant l’assassinat dels seus germans Les mateixes versions budistes li atribueixen una vida de plaer i disbauxa Kāmāśoka seguida d’un període de ferotge crueltat Chaṇdāśoka, per tal de contrastar la seva conducta anterior a la conversió al budisme amb la imatge paradigmàtica de l’Aśoka just i piadós Dharmāśoka Promulgà nombrosos edictes que foren gravats en pedres i columnes se'n conserven més de 20, de contingut més aviat exhortatori que no pas dispositiu En el més cèlebre d’aquests texts, erigit arran de la sagnant conquesta del…