Resultats de la cerca
Es mostren 3503 resultats
muntanya
muntanya
Heràldica
Representació estilitzada d’una muntanya, normalment formada per tres, quatre o cinc puigs o turons arrodonits i més o menys allargats, generalment sortint de la punta de l’escut.
brancament
Electrònica i informàtica
Punt d’un programa en què és seleccionada una alternativa entre diverses de possibles, normalment dues, segons algun criteri com és l’estat d’un o de diversos indicadors.
Generalment la selecció determina quina de les diverses seqüències d’instruccions caldrà executar immediatament després
diatreta
Arqueologia
Vas de vidre romà caracteritzat per la seva decoració, que hom feia rebaixant la superfície del vidre fins a deixar un dibuix en relleu, normalment en forma de xarxa.
No se'n conserven gaires a causa de llur fragilitat De vegades també són fets amb pedra semipreciosa
interpretar
Electrònica i informàtica
Imprimir (els caràcters transcrits) a partir de les perforacions d’una fitxa; normalment la supressió és feta sobre la mateixa fitxa llegida, amb cada caràcter a la columna corresponent.
suite
Música
Composició instrumental formada per una successió de diverses peces -normalment, de característiques contrastades però en la mateixa tonalitat- concebuda per a ser interpretada íntegrament i en l’ordre donat.
El terme es feu habitual al final del segle XVII, i durant tot el Barroc designà un conjunt de moviments usualment de dansa, en especial per a instrument solista o grup de cambra Un esquema ordenat de quatre danses fixes esdevingué el nucli de la suite estandarditzada del segle XVIII allemande , courante , sarabanda i giga Algunes d’aquestes danses podien ser duplicades o incloure doubles variacions double Tanmateix, s’hi podien afegir moviments introductoris d’estructura molt diversa intrada , fantasia, obertura, toccata , preludi, simfonia i danses addicionals -anomenades sovint…
con moto
Música
Expressió, normalment associada a indicacions de tempo (allegro con moto, andante con moto, etc.) que prescriu un caràcter més mogut (literalment vol dir ’amb moviment') afegit al tempo indicat.
raid d’aventura
Participants en la disciplina de barranquisme durant un raid d’aventura
RAMON FERRER
Esports d’aventura
Esports de muntanya
Competició multidisciplinària per equips portada a terme en un entorn natural i que normalment inclou curses a peu, orientació, bicicleta de muntanya i descens d’aigües braves amb canoa.
També pot incloure alpinisme, descens de barrancs, escalada, espeleologia, vies ferrades, hípica, caiac de mar, ràfting, hidrotrineu, natació en aigües obertes, patins en línia i tir amb arc Acostumen a ser competicions de llarg recorregut que tenen punts de control intermedis i una durada que pot anar des d’unes poques hores a més de deu dies L’origen dels raids d’aventura és incert, però es considera que el precursor d’aquest tipus de competicions és la marató de muntanya Karrimor, creada a la Gran Bretanya l’any 1968 El 1980 es disputà a Nova Zelanda l’Ironman Alpí, primera…
solució de Ringer
Biologia
Solució salina fisiològica que conté clorurs de sodi, de potassi i de calci i, eventualment, altres sals, que són les principals sals del líquid que banya normalment les cèl·lules.
És emprat freqüentment en experiments de fisiologia per a mantenir vius, temporalment, els òrgans o cèllules in vitro
mantell de corriment
Mantell de corriment
© Fototeca.cat
Geologia
Cos rocós desplaçat al llarg d’un encavalcament
.
Fou als Alps on, a partir del 1880, hom abandonà les teories autoctonistes i començà a interpretar com a allòctones les grans unitats geològiques, desplaçades distàncies considerables des del seu lloc de deposició El desplaçament implicava encavalcaments i plecs tombats o ajaguts a gran escala hom denominà nappe , terme de significat lleugerament diferent a mantell de corriment, aquestes grans unitats En un mantell de corriment hi ha una làmina de roques poc deformades, en sentit normal, transportada al llarg d’un pla d’encavalcament Als Alps, les nappes són grans plecs tombats o ajaguts amb…
administrador | administradora
Dret civil
Persona encarregada, sola o juntament amb d’altres, d’administrar béns o negocis d’una altra persona; pot també realitzar actes que ultrapassin els d’administrar, si així ho disposa la llei o l’acta de nomenament del càrrec d’administrador.
Hom pot ésser administrador per disposició legal el pare sobre els béns dels fills, el tutor sobre els del pupil, etc, per resolució judicial el qui el jutge designa en la declaració de fallida, en un judici d’abintestat, etc o per un acte voluntari d’una persona en favor d’una altra nomenament d’administrador per una societat mercantil o per una persona El nomenament és efectuat normalment mitjançant escriptura de poder, en la qual són concretades les facultats que hom dóna a l’administrador Aquest ha d’exercir el càrrec amb la diligència d’un bon pare de família, segons expressió de la llei…