Resultats de la cerca

El 1903 fou enviat com a corresponsal a Londres, circumstància que li permeté d’assolir un coneixement aprofundit de la literatura anglesa i americana que més tard s’havia de manifestar en la qualitat de les seves traduccions d’autors com Twain, Kipling, Whitman, etc Fins el 1917 exercí com a crític literari, i posteriorment la seva producció es decantà sobretot cap a la literatura infantil, en la qual obtingué un gran èxit Com a crític literari són especialment notables els seus estudis sobre autors russos com Čekhov, Nekrasov i Blok

Estudià economia i obtingué el títol de pèrit mercantil Traduí al català obres d’Èsquil, Maeterlinck, Brieux i Hervieu Amb el seu germà Domènec Corominas escriví nombrosos sainets, monòlegs, comèdies i quadrets dramàtics, normalment de trama senzilla i humor fàcil, adreçats a un públic popular Burgeseta 1910, Bèstia assenyalada 1912, A la “casa de socorro ”  1913, Institut d’apicultura 1914, Al museu 1915, Dolça llar 1917, La usufructuària 1919, Ditxós termòmetre 1920 i La parenta pobra 1921, entre d’altres Algunes peces foren recollides a Monòlegs s d, “Lectura Popular”, XVI

A Heidelberg formà part activa del grup que propulsà un Romanticisme alemany religiós i historicista, i edità, ensems amb Clemens Brentano —amb la germana del qual, la també escriptora Elisabeth Bettina, contragué matrimoni el 1811—, un important recull de cançons populars que tingué una gran influència posterior Des Knaben Wunderhorn ‘El corn meravellós del vailet’, 1806-08 Poeta i dramaturg, obtingué repercussió sobretot amb la novella Die Kronenwächtern ‘Els guardians de la corona’, 1817-54, una de les primeres obres històriques que seguiren la temàtica de Walter Scott

Installat a Barcelona, s’entrenà al Gimnàs Redón de Sants El 1942 inicià la seva trajectòria com a professional i passà a entrenar-se al Club de Boxa Terrassa Obtingué el títol de campió d’Europa en la categoria de pes gall 1949, títol que revalidà en sis ocasions més El 1951 disputà un combat per al títol mundial de boxa, a Sud-àfrica També fou campió d’Espanya en les categories de pes gall 1945 i pes ploma 1946, 1952, i de Catalunya en la de pes gall 1944 Abandonà la boxa el 1958

Competí representant el Club de Judo Escolàpies Llúria Obtingué el Campionat d’Espanya en categoria júnior 2009 i sènior 2014, i fou subcampiona 2012, 2013 i campiona 2014 estatal en categoria sènior de menys de 78 kg Ha participat en un Campionat del Món júnior i en un Campionat del Món sènior 2014 i ha guanyat sis medalles en diverses edicions de l’European Cup Fou medalla de bronze a la Copa del Món 2013 L'any 2016 fou guardonada amb el premi Dona i Esport en la categoria de dona esportista

Consisteix a fixar la imatge en una placa de coure argentat sensibilitzada amb vapors de iode aquesta placa esdevé el positiu de la imatge i és impossible d’obtenir-ne còpies Després de l’exposició, hom la revela amb vapors de mercuri i fixa la imatge amb una solució d’hiposulfit de sodi El primer assaig de daguerreotípia als Països Catalans fou fet a Barcelona pel gravador i fotògraf Ramon Alabern i Moles , el 1839, el qual obtingué una vista de la façana de Llotja i dels Porxos d’En Xifré

Fundador, amb Robert Subirós, del periòdic La Renaissance Catalane 1918 secretari de La Colla del Rosselló i membre actiu de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or collaborador de L’Éveil Catalan i de diverses revistes catalanes Autor de Poemes de guerra 1915, Les hores que passen 1917 i Clarianes inèdit i d’una novella en francès, Rue du Jasmin , que aparegué a L’Indépendant Com a periodista feu nombrosos reportatges sobre la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 i obtingué la creu de la República Espanyola Havia signat Pierre Francis

Competí representant el club Choi’s de Castelldefels Obtingué diploma en la categoria de 58 kg en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008 Fou campió mundial en les categories de 50 kg 1997 i de 58 kg 2008 i tercer classificat en la de 54 kg 2001 També es proclamà campió d’Europa en 56 kg 1996, 2000 i 58 kg 2004, i fou subcampió 2002 i tercer classificat 1998 en 54 kg en la mateixa competició Formà part del cos tècnic de la selecció francesa de taekwondo

Format en l’equip del seu poble, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1969, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1974-77 i guanyà una Lliga 1977 i una Copa d’Espanya 1975 Posteriorment, jugà en el Cerdanyola Club d’Hoquei 1977-79, tornà al Sentmenat 1979-82, amb el qual fou subcampió de la Recopa d’Europa 1980, i acabà la seva trajectòria en el Club Hoquei Lloret 1982-85 Fou divuit vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual obtingué el subcampionat mundial el 1974

S’inicià al Club Bàsquet Santfeliuenc El 1940 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, en què jugà una temporada i assolí el Campionat d’Espanya Fitxà pel Futbol Club Barcelona, en el qual jugà deu anys Fou sis vegades campió d’Espanya i vuit cops campió de Catalunya Al començament dels anys cinquanta retornà al Club Bàsquet Santfeliuenc, en què realitzà tasques de jugador entrenador Internacional en dinou ocasions amb la selecció, obtingué la medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1951 Amb la selecció catalana, disputà 7 partits