Resultats de la cerca
Es mostren 4389 resultats
Eduard Mira i González
Literatura catalana
Sociòleg i escriptor.
Doctor en Geografia i Història, és professor de sociologia a la Universitat d’Alacant Ha exercit la docència a València, Eivissa, Barcelona, Anglaterra, París, Tànger i els Estats Units, i és investigador convidat pel Gonville and Caius College Universitat de Cambridge i pel King's College Universitat de Londres Fou membre del Collegi d’Experts en Patrimoni Cultural del Consell d’Europa i, en aquest càrrec dugué a terme missions d’assessorament en ciutats històriques de l’Europa Central i de l’Est Comissari de l’Any Ausiàs March 1997, de l’Any dels Borja 2000 i de l’Any Jaume I 2008, ha…
Fernando Alonso Díaz

Fernando Alonso (2013)
fernandoalonso.com
Automobilisme
Pilot de Fórmula 1 asturià.
Debutà a la Fórmula 1 el 2001 El 2003 passà a ser pilot oficial de Renault i assolí la primera victòria en un mundial en el Gran Premi d’Hongria, que el convertí en el pilot més jove de la història a aconseguir la pole-position , i en el primer pilot espanyol que pujava al podi en solitari en un gran premi mundial de Fórmula 1 El 2005 i el 2006 guanyà el Campionat del Món de Fórmula 1 L’any següent canvià de Renault a McLaren, escuderia amb la qual restà tercer en una temporada marcada per les polèmiques, després de la qual anuncià el retorn a Renault per al 2008 Els anys 2010-14 formà part…
béns comunals
Història
Béns pertanyents al comú, és a dir, a tota la població d’un municipi.
A la península Ibèrica sorgiren com a conseqüència del procés d’ocupació de terres durant la reconquesta N'hi havia de dues classes diferents els propis i els comuns Els primers eren béns del municipi com a entitat els beneficis que hom n'obtenia arrendament, explotació directa eren destinats a cobrir despeses dels serveis públics Els altres eren terres, deveses, prats o boscs que pertanyien a la collectivitat de veïns i eren destinats a l’ús directe, en utilització conjunta o bé repartits periòdicament entre la població a la sort o per torn també podien ésser confiats, si més no en teoria,…
Canal Plus
Emissora privada de televisió que opera a l’Estat espanyol.
L’empresa Sociedad de Televisión Canal Plus fou creada pel grup PRISA, Canal + França, Banco Bilbao Vizcaya BBV, Grupo March, Eventos, Bankinter i Cajamadrid Incià les emissions regulars el 1990 Té com a característica principal la codificació de les emissions i el sistema de finançament, que es basa en les quotes mensuals dels abonats El 1993 posà en marxa quatre canals de televisió per satèllit, els primers de l’estat, units sota el nom genèric Canal Satélite El 1996 s’integrà al grup de comunicacions Sogecable El 1997 llançà Canal Satélite Digital, la primera emissora de…
Ejército Zapatista de Liberación Nacional
Guerrilla de l’estat de Chiapas (Mèxic).
Creada el 1969 segons els ideals revolucionaris d’ Emiliano Zapata i sota la reivindicació tierra, pan y libertad , saltà a l’escena internacional per la revolta iniciada l’1 de gener de 1994 per demanar més drets per als indígenes, més democràcia, llibertat i justícia La situació bèllica es mantingué fins el 16 de febrer de 1996, data en què representants de l’EZLN signaren els acords de San Andrés amb el govern de Mèxic sobre els drets dels indígenes Es creà la Comissió de Concòrdia i Pacificació Cocapa, encarregada de reflectir aquests acords en un projecte de llei, però el text no fou…
angelet
Història
Individu de les partides de pagesos rossellonesos aixecades contra la gabella de la sal establerta per l’administració francesa (edicte reial de l’any 1661).
L’impost sobre la sal era contrari als privilegis i constitucions del Rosselló, i els cònsols de Perpinyà protestaren per decisió del consell sobirà 1662, però, fou anullada la protesta municipal Les mesures preses per obligar a pagar l’impost originaren la lluita oberta contra la gabella, la qual adquirí el doble caràcter d’aixecament popular contra el vectigal de la sal i d’aixecament popular antifrancès Els angelets actuaren entre el 1667 i el 1675 com a autèntiques guerrilles contra les tropes franceses i sobretot contra els funcionaris de la gabella que perseguien els contrabandistes de…
Thomas Becket
Cristianisme
Arquebisbe de Canterbury (1162-70).
Era d’origen normand Es formà a Merton Priory Survey i a París Fou nomenat canceller reial per Enric II Plantagenet 1154 En aquest càrrec confirmà els seus dots de diplomàtic i d’administrador El 1162 el rei el féu elegir, en contra de la seva voluntat, per a la seu primada anglesa, de la qual ja era ardiaca El canvi de vida que es produí en ell l’enfrontà amb el rei per la llibertat de l’Església i rebutjà les constitucions de Clarendon 1164 Malgrat la manca de base de totes les acusacions, en el sínode de Northampton els bisbes, forçats pel rei, el condemnaren, però el papa Alexandre III es…
Antoni Ballester i Nolla

Antoni Ballester i Nolla (1974-75)
© Institut de Ciències del Mar
Geografia
Químic i oceanògraf.
Després de combatre en l’exèrcit de la Segona República i de passar pels camps de refugiats de França, tornà a Barcelona, on es llicencià en químiques i es doctorà en biologia per la Universitat de Barcelona A la dècada de 1950 fou director de l’Instituto de Ciencias del Mar de Isla Margarita Veneçuela, actualment Estación de Investigaciones Marinas de Margarita EDIMAR, on creà el laboratori oceanogràfic de la Fundació La Salle Fou president del Comitè d’Oceanografia Química del CIESM de Mònaco Convidat pel Reial Institut de Ciències Naturals de Bèlgica, l’any 1966 participà en una…
Francesc Lacambra i Terradelles
Industrial.
Amb el seu fill, Francesc Lacambra i Pont 1790 ‒ 1870, l’any 1808 creà a la Barceloneta una foneria per a la producció d’objectes i estris de coure i bronze per a la marina mercant Els anys trenta ampliaren la indústria amb el comerç de ferralla a l’engròs Una dècada més tard esdevingué el principal proveïdor de coure de la Casa de la Moneda El 1852 construí una farga a les Masies de Voltregà Osona, vora el Ter, denominada Farga d’Ordeig Dirigida per Joan Lacambra Pujades 1827 ‒ 1896, net del fundador, fabricava planxes de coure per al revestiment dels bucs dels vaixells El 1859 hom construí…
Sant Miquel de Gurp (Tremp)
Art romànic
Situació Edifici que presidia un nucli de bordes, ara abandonat, que conserva la disposició original romànica només al sector sud ECSA - J A Adell L’església de Sant Miquel és en un grup de bordes i cases abandonades, situat a uns 2 km de Gurp, en sentit sud, sobre la pista que va de Gurp a Sant Adrià Mapa 33-11252 Situació 31TCG220747 Per a anar-hi cal prendre la pista, en direcció a Montibarri, que surt abans d’arribar a Gurp, i agafar sempre en les cruïlles el trencant de l’esquerra fins que arribem al grup d’edificis on hi ha l’església JAA Història L’església de Sant Miquel, situada dins…