Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal s’estén des del litoral fins a la serra de Ponent, darrers contraforts del massís de Garraf Limita amb els termes de Sant Climent de Llobregat NE i de Viladecans E per la riera de Sant Llorenç, que fa de partió de termes ja prop de la seva capçalera sota la serra de Roca Salena, més amunt dels contraforts del Sitjar, fins a l’estany de la Murtra, ran del litoral A migdia hi ha la mar, i a ponent el municipi confronta amb el de Castelldefels des de la Pleta del Cérvol 314 m, pel turó d’en Vinader 186 m, i un petit tram de la riera dels Canyars, que…

El terme és parcialment ocupat per conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua de la séquia reial del Xúquer que passa pel terme veí de Benifaió, de fonts especialment de la font del Vicari, utilitzada ja al segle XVIII i del subsol produeix arròs, taronges i hortalisses La installació de la fàbrica d’automòbils Ford 1974 dins el terme modificà profundament l’estructura econòmica i demogràfica del municipi, amb la pèrdua de gran part de les millors terres de conreu, l’augment considerable de la població, la conversió en treballadors industrials de gran part d’una població tradicionalment…

El 2009 hi havien censats 1375 h al sector de la Torre de Claramunt i 28 h al de Carme

Situació i presentació El municipi de l’Aldea fou creat el 21 d’abril de 1983 per la segregació del terme de l’antiga pedania de l’Aldea, fins aleshores integrada en el gran municipi de Tortosa El terme, al sector de contacte entre el delta i les terres de secà o garriga de l’esquerra de l’Ebre, i allargat de N a S és gairebé el doble de llarg que d’ample, limita al NW amb el terme de Tortosa la pedania de Campredó, al NE amb el municipi de Camarles, al SE amb el municipi de Deltebre antiga pedania de Jesús i Maria i al SW, tot seguint el curs de l’Ebre, amb Amposta El territori és planer,…

És situada a la vora del Tejo, a pocs quilòmetres de la desembocadura, a la sortida de l’estuari, anomenat Mar da Palha Des del 1900 ha experimentat un gran creixement demogràfic 360 000 h el 1900 709 179 h el 1940, que ha comportat l’expansió territorial per ambdues riberes de l’estuari del Tejo El terratrèmol del 1755 la destruí quasi per complet, i fou reconstruïda pel marquès de Pombal La part baixa Cidade Baixa, vora el riu, fou la part més castigada, i la seva reconstrucció fou feta sobre un pla regular, l’eix urbanístic del qual és la Praça do Comércio, oberta al Tejo pel Cais das…

La geografia Situada al centre de la depressió de l’Ebre, a la vora del riu i a la confluència d’aquest amb el Gállego i el Huerva, i equidistant de les zones industrials de Catalunya i la mar Cantàbrica i de Madrid, a les quals li donen fàcil accés les valls dels rius La seva situació de cruïlla li ha estat favorable al llarg de la seva història, i en l’actualitat n’ha potenciat el desenvolupament industrial Al llarg del segle XX ha triplicat la població, sobretot a partir dels anys cinquanta 264456 h 1950 Històricament, la ciutat es desenvolupà a la dreta del riu, al voltant del nucli antic…

L’església parroquial és dedicada a sant Salvador Esmentat des del segle X, al segle XII passà a ésser possessió dels templers, que el poblaren el 1160 i hi construïren una fortificació abans del 1205 la preceptoria de Gunyoles fou traslladada al Montmell

El 1982 entrà a la junta directiva de l’Igualada Hoquei Club IHC i durant deu anys fou el màxim responsable de l’àrea esportiva En aquest període, l’Igualada pujà a la màxima categoria i guanyà una Lliga, dues Copes del Rei i una Copa d’Europa El 1986 fou un dels fundadors de l’Associació Espanyola de Clubs d’Hoquei Patins El 1995 fou gerent de l’associació europea Eurohockey i durant un parell d’anys fou assessor del president de la Federació Espanyola de Patinatge, Josep Maria Ignacio

Havia estat fabricant de draps a Limós Llenguadoc Traslladat a París, publicà un Cours de philosophie hermétique ou d’alchimie 1843, compost, segons ell, per inspiració divina L’obra suscità una sèrie d’articles al Journal des Savants 1851

Es formà a Badajoz i a Madrid i exposà per primera vegada l’any 1957 La seva pintura és bàsicament expressionista i evolucionà fins a adoptar una figuració descomposta que recorda les obres de F Bacon Fou professor de l’Academia de San Fernando de Madrid