Resultats de la cerca
Es mostren 4211 resultats
Rhein-Herne-Kanal
Canal de navegació
Via navegable d’Alemanya que constitueix la major artèria de transport del Ruhr i posa en comunicació l’Alemanya meridional amb la mar del Nord a través del Rin i del Mittellandkanal.
Té 38 km de llargària i uneix el Rin, vora Duisburg, amb el Dortmund-Ems-Kanal És capaç per a vaixells de 1 370 tones i hom hi transporta sobretot carbó
sistema generalitzat de preferències
Economia
Règim duaner multilateral aplicat pels estats desenvolupats a favor dels productes manufacturats importants dels països en via de desenvolupament, pel qual són reduïts, o suprimits, els aranzels, però amb possibles restriccions quantitatives.
Acordat a la UNCTAD 1970, ha estat aplicat per tots els estats industrials als estats beneficiaris des del 1973 al 1991 La tendència actual és a simplificar els tràmits, a afavorir més els països menys desenvolupats i a reduir-ne els beneficis per als nous països industrials
Digital+
Plataforma de televisió digital per satèl·lit sorgida de la fusió al juliol del 2003 de les plataformes Canal Satélite Digital, propietat de Sogecable, i Vía Digital, amb Telefónica com a accionista principal.
Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana
Societat constituïda el 1986 a partir de la transferència a la Generalitat Valenciana dels serveis explotats per Ferrocarrils de Via Estreta (FEVE), dependent fins aleshores de l’administració central de l’Estat.
Començà a prestar servei comercial l’1 de gener de 1987 a València i Alacant És dividida en dues xarxes Metrovalència i Tram Metropolità d’Alacant Metrovalència comprèn la xarxa de metro i tramvia que cobreix la ciutat i àrea metropolitana de València i zones d’influència El 2016 disposava de 9 línies 3 de metro i 2 de tramvia i sumava 227 km distribuïts en 209 estacions El Tram Metropolità d’Alacant dóna servei a la ciutat d’Alacant, la seva àrea metropolitana i l’eix de la costa fins a Dénia al llarg de 110 km, amb 71 estacions i 5 línies que recorren l’Alacantí, la Marina Baixa i la Marina…
Viatgers contra la Depressió. 1930-1938
Els “feliços anys vint” no van durar gaire El crac de la Borsa de Nova York del 1929 va posar en el primer pla de l’actualitat una realitat en la qual feia temps que es covava una perillosa caiguda dels ritmes de creixement de l’economia dels països industrialitzats, que, a la dècada del 1930, se’n diria la Gran Depressió La societat catalana, en bona part inserida en l’Europa industrialitzada i urbanitzada, en crisi i fortament connectada amb països americans, que també tenien plantejats problemes greus, va assajar diversos tipus de resposta a la crisi del 1929 Una resposta fou l’Estatut d’…
El pensament polític. De la Primera Globalització a la crisi del 1929. 1898–1930
L’emigració i el fort creixement de l’Europa d’Ultramar, la guerra hispano-nord-americana i el militarisme imperialista, la Primera Guerra Mundial, els vells/nous nacionalismes i la reconstrucció d’Europa, la Revolució Russa, el feixisme italià, el despertar d’Àfrica i d’Àsia, i la creació de la Societat de Nacions van modificar considerablement el mapa polític mundial I, alhora, les idees polítiques La juxtaposició de ciència i romanticisme, que eren a la base de les revolucions liberals del segle XIX, per bé que ha funcionat durant tot el segle XX, ha esdevingut insuficient Des del final…
Pont Trencat (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista del pont, damunt el riu Fluvià A Borbonet Són les restes d’un pont que permetia de travessar el riu Llierca, poc més avall de Castellfollit de la Roca L’única part actualment conservada és a la riba dreta del riu, al costat dels camps del mas Vaquer A la riba oposada hi ha el mas ara abandonat que també rep el nom de Pont Trencat Mapa 257M781 Situació 31TDG6653742 Venint d’Olot, per la carretera que va a Besalú, hom hi pot arribar agafant la pista que surt a mà dreta, al nivell del trencall de Montagut, i porta al veïnat dels Sangles Passat el riu per una passera, cal girar cap…
Castell d’Olèrdola
Art romànic
Situació La fortalesa segons un gravat de l’obra Voyage pittoresque et historique de l’Espagne d’A de Laborde El castell es troba situat en el punt més alt del recinte olerdolà, que és alhora el sector més meridional del conjunt SLIS Mapa 35-17447 Situació 31TCF920733 Història La història del castell d’Olèrdola està íntimament lli— gada a la de tot el conjunt monumental de l’acròpoli Segurament fou el comte Sunyer qui, vers el 929, edificà un castell sobre les ruïnes de l’antiga fortalesa romana, en el sector més meridional i més elevat del recinte Aquest castell, juntament amb la ciutat d’…
Xavier Subias i Fages
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Fill de Joan Subias i Galter i germà d’ Antoni Subias i Fages , es graduà l’any 1951 per l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, i estudià posteriorment urbanisme a Madrid El 1956 establí despatx propi conjuntament amb Guillermo Giráldez i Pedro López Íñigo Com a arquitecte, contra la tendència de l’època, s’apartà de les concepcions més monumentals per a recuperar el moviment modern Entre els seus projectes sobresurten les facultats de Dret premi FAD 1958 i d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona els polígons Montbau, del barri del Sud-oest del Besòs i Canyelles…
Picanya
L’església de Picanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al SW del terme de València, de terreny pla i al·luvial, travessat d’W a E pel barranc de Torrent.
Tot el terme és conreat, amb predomini del regadiu El secà oliveres i garrofers es localitza al sector occidental el regadiu, en expansió, aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Picanya i la de Benàger derivades de la de Quart en el sector tradicional 306 ha, ampliat en unes 400 ha amb aigua de pous al sector meridional del terme el conreu principal és el taronger 500 ha, monocultura als sectors més recents i que coexisteix amb camps d’hortalisses a l’horta antiga La indústria és un fet recent, lligat a la industrialització de la comarca hom ha establert fàbriques petites i…