Resultats de la cerca
Es mostren 16979 resultats
l’Oliva
Antiga caseria
Antiga caseria i actual mas del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), al S del terme, a 623 m alt., en un altiplà (el pla de l’Oliva) que domina per l’W la confluència del Rialb i el Segre.
port Negre d’Urgell
Pas pirinenc (2.620 m) que comunica el municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) i la parròquia d’Andorra la Vella, entre el pic Negre d’Urgell, a l’E (2.659 m), i el de Claror, a l’W.
La vall del port Negre drena les aigües que vessen cap al Segre
Montilivi
Barri
Barri de la ciutat de Girona, al S de la ciutat, prop del Montilivi (168 m alt.), que domina l’Onyar per l’esquerra. Hi ha l’estadi municipal on l’equip del Girona Club de Futbol disputa els partits.
Montanyana
Vila (616 m alt) i antic cap del municipi del Pont de Montanyana (Ribagorça), a la confluència dels barrancs de Sant Joan i de Sant Miquel, que formen el barranc de Montanyana, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial és dedicada a Santa Maria Hi hagué un priorat de l’orde de l’Hospital, testimoniat entre els anys 1379 i 1769, sota l’obediència del comanador de Susterris L’antic castell de Montanyana i la vila havien estat cedits als hospitalers el 1175 pel comte de Pallars Jussà Ramon El lloc formava un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida
Can Benet de la Prua
Poble
Poble del municipi de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), al N de la vila, vora el límit amb els termes de Sant Llorenç d’Hortons i de Piera (Anoia), sota els alts del Portell on neix el barranc de Monistrol.
pic de Xemeneies
Cim
Cim (2 812 m alt.) de la serralada que separa la vall Gerber (a la Mancomunitat dels Quatre Pobles) de la vall o coma de Cabanes (terme de Son), al Pallars Sobirà (vall d’Àneu), al N dels Tres Puis.
Entre aquest pic i el pui de la Bonaigua s’obre el coll de Xemeneies Al vessant oriental del pic, al capdamunt de la coma de Cabanes, hi ha l' estany de Xemeneies
Vilac
Vista del poble de Vilac
© Xevi Varela
Poble
Poble (1.047 m alt.) del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat en un coster, al vessant de la dreta de la vall del riu Salient, vora la seva confluència amb la Garona, al peu de la serra d’Es Cròdos.
L’església parroquial Sant Feliu de Vilac , obra romànica dels segles XII-XIII, té una notable porta, amb un timpà esculpit i un Pantocràtor el campanar és de planta quadrada, amb dos finestrals gòtics El creuer és obra del 1824 La pica baptismal i la beneitera són romàniques i ben decorades Vora l’església hi havia el castell de Vilac , de planta quadrangular, desaparegut Vilac era el cap del terçó de Marcatosa Apareix en la documentació des de l’any 1280 fins al 1313, amb el nom invariable de villa de Villac o, Vilaco o Vilac Fins a mitjan segle XIV fou la segona o tercera població amb més…
Vila
Campanar de l'església de Sant Pèir de Vila
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (1.096 m alt.) del municipi de Viella (Vall d’Aran), fins el 1970 del d’Arròs i Vila, bastit en un coster, a la dreta del barranc de Sant Martín, a llevant d’Arròs, dominant la vall de la Garona.
És presidit per l’església parroquial Sant Pèir, d’origen romànic A poca distància, vers l’E, hi ha la capella de Sant Miquel de Vila El lloc és esmentat com una vila en una convocatòria dels homes de la Vall de l’any 1278 El dia 20 de novembre de 1313, a l’església de Sant Quirze d’Aubèrt, els sis cònsols castri de Villa , juntament amb trenta-un caps de casa de la localitat juraren fidelitat i prestaren sagrament i homenatge a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II, amb motiu d’haver recuperat aquest la Vall d’Aran
Ventolà
Interior de l’església de Sant Cristòfol de Ventolà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribes de Freser (Ripollès), a l’W de la vila, situat al vessant meridional de la serra Estremera, a 1 300 m alt., damunt la vall del Rigard, al voltant de l’església parroquial de Sant Cristòfol.
Vallformosa
Poble
Poble del municipi de Vilobí del Penedès (Alt Penedès), al SE del terme, a la dreta de la riera de les Graus, centrat en la casa de la Sala de Vallformosa i en l’església parroquial de Santa Maria de Vallformosa.
El lloc és esmentat ja l’any 977 en depengué la quadra de Vilobí malgrat que la capitalitat municipal és en aquest poble, la parròquia ha conservat l’antiga denominació