Resultats de la cerca

Acompanyà l’infant Alfons, del qual fou conseller, a la conquesta de Sardenya Al Principat de Catalunya posseí el lloc d’Artesa Fou nomenat governador de Càller 1337 Durant una època de pau, fortificà la regió de Gallura, reconstruí els murs de Càller i de Sàsser i publicà l’ordre reial de batre moneda d’alfonsins d’or a la seca de Càller Tingué per substitut, temporalment, Ramon de Montpaó

Estudià al conservatori de València i guanyà diferents primers premis i la medalla d’or 1866 El 1876 fou professor de l’Escuela Nacional de Música de Madrid les seves obres didàctiques foren adoptades pel conservatori de Madrid Autor d’obres religioses per a veus i orgue i de cançons per a cant i piano Les seves obres més conegudes són la Serenata moruna i un himne dedicat a Calderón

Professor de català i collaborador habitual en mitjans de comunicació, revistes científiques i culturals Mirador , El Be Negre , La Publicitat , Serra d’Or , Avui   Promotor d’activitats culturals a Sabadell, és autor de les novelles Sense esperança 1958 i La darrera primavera 1963, que descriuen situacions polítiques de caràcter simbòlic, de la crònica autobiogràfica Un de nosaltres 1936-1939 1985 i de les memòries Solament el record 1990

Fou un veritable renovador, gràcies a la introducció de materials com la banya i l’esmalt i a la valoració de la joia pel treball i el disseny de la muntura més que no pas per la pedreria i el seu valor material Utilitzà preferentment la forma femenina, sovint unida a la forma animal, com a la libèllula d’or i esmalts que pertangué a Sarah Bernhardt 1891

Professor a Dijon, a l’École des Langues Orientales, de París, i a la Sorbona Fundà i dirigí l’Institut d’Estudis Provençals i fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Organitzà, des del 1955, els congressos triennals d’estudis occitans Edità Biographies des troubadours 1950, en collaboració amb AHSchutz, i preparà l’edició crítica, apareguda pòstumament, de Lis isclo d’or de Frederic Mistral 1970

Encunyà els primers mancusos de Barcelona coneguts, tot imitant els dinars andalusins d’or En ells apareix inscrit en majúscules llatines el seu nom BONHOM, dates equivalents als anys compresos entre el 1017 i el 1028 i en un d’ells, com a lloc d’encunyació, Madinat Barsinuna ‘ciutat de Barcelona’ en caràcters cúfics Els documents esmenten entre el 1018 i el 1091 la circulació de mancusos de manu Bonohomine ebreo

Sovint hom els anomena calchaquís , nom de la tribu principal Culturalment, s’emparentaven amb els quítxues Practicaren l’agricultura sedentària, feren construccions de pedra i treballaren la ceràmica, l’or i l’argent, però conegueren tardanament les tècniques de fosa de metalls Llur llengua, el cacaga o cacan , desaparegué s XVII en imposar-se el quítxua La conquesta del territori diaguita fou iniciada 1540 per Diego de Rojas

Desenvolupà tota la seva carrera al Junior FC de Sant Cugat Amb el club guanyà un Campionat de Catalunya 1991 i amb la selecció espanyola aconseguí la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, tot i ser la primera ocasió en què la selecció femenina competia en uns Jocs El 2016 fou escollida esportista llegendària de l’any per la Unió de Federacions Esportistes de Catalunya

El 2005 s’establí a Catalunya i començà a practicar el futbol sala a la Garriga Posteriorment jugà a la divisió d’honor catalana amb el Teià Futbol 5 ocupant la posició d’ala El 2009 fitxà pel FSF Centelles, amb el qual ha jugat a la divisió de plata estatal Debutà amb la selecció catalana el 2007 i aconseguí la medalla d’or al Campionat del Món de Reus 2008

S’inicià al Club Calvo y Munar-Rodeira de Madrid Fou campiona d’Espanya en concurs complet 1983 i conquerí dues medalles d’or en els Jocs Mediterranis 1983, en les modalitats per equips i salts Competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, així com en tres Mundials i tres Europeus 1981, 1983, 1985 Es retirà a dinou anys Posteriorment fou campiona d’Espanya d’aeròbic 1996