Resultats de la cerca
Es mostren 5864 resultats
Francesc Xavier Magret Viñolas
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Soci de l’Aeroclub de Catalunya des del 1929 Fou alumne de l’Escola d’Aviació de Barcelona i obtingué el títol de pilot a l’agost del 1930 Fou comissari de l’escola d’avia-ció i dirigent de l’Aeroclub de Catalunya El 1933 fou un dels impulsors de la fundació de l’Aeroclub de la Plana de Vic Morí en un accident d’aviació a la rodalia de l’aeròdrom del Prat
Major
Llac
Llac de la Itàlia septentrional (entre el Piemont i la Llombardia) i Suïssa (cantó de Ticino).
Té 212,2 km 2 de superfície i una profunditat màxima de 372 m D’origen glacial, ocupa una allargada cubeta prealpina que s’estén des del vessant meridional dels Alps Lepontins fins a la plana del Po És regulador del Ticino, i entre els nombrosos immissaris cal assenyalar el Toce Les seves riberes tenen una llarga tradició turística Locarno, Luino, i al sector del Piemont s’hi ha desenvolupat una important indústria tèxtil
Sông Nhi Ha
Riu
Riu del SE d’Àsia (1 200 km).
Neix a les muntanyes del Yunnan, Xina, i corre en direcció NW-SE engorjat en profunds congosts, fins que entra al Vietnam, a uns 500 km de la mar, a Lao Kay Aquí es converteix en un riu de plana, passa per Hanoi i després desemboca al golf de Tonquín formant un ampli delta El seu principal afluent és el Sông Da De règim irregular, a l’època de les pluges monsòniques fa grans crescudes
Táchira
Divisió administrativa
Estat de l’W de Veneçuela, limitat al N per l’estat de Zulia, a l’E pels de Mérida i Barinas, al S pel d’Apure i a l’W per Colòmbia.
La capital és San Cristóbal Regió molt muntanyosa, a causa de la Cordillera de Mérida, que travessa el territori de SW a NE, participà també de la plana que s’estén al S del llac de Maracaibo Els rius més importants són l’Uribante, el Táchira i el Grita Clima subtropical humit Molta producció de canya de sucre, tabac i fruita Ramaderia Indústria derivada de l’agricultura Mines de carbó, or, coure i fosfats
Vaga dels internautes contra les tarifes telefòniques
Collectius d’usuaris d’Internet de set països europeus convoquen una jornada de no-connexió a la xarxa per a protestar contra les tarifes telefòniques i demanar una tarifa plana La convocatòria parteix d’organitzacions d’usuaris de França, Itàlia, Portugal, Suïssa, els Països Baixos, Grècia i Espanya, segons les quals el seguiment se situa entre el 60 i el 80%, mentre que les companyies telefòniques l’avaluen entre el 4 i el 10%
arxiprestat de Vilafermosa
Història
Antiga demarcació eclesiàstica centrada en la vila de Vilafermosa
(Alt Millars).
Fins el 1960 que fou incorporada a la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, on forma part de l’arxiprestat de Cirat constituí un enclavament de l’arxidiòcesi de València entre les de Tortosa, Sogorb, Terol i Saragossa Comprenia tota la comarca de l’Alt Millars, excepte Fanzara que pertanyia a Tortosa i Montant, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina, que pertanyia a Sogorb l’Alt Millars
governació de València
Història
Antiga demarcació administrativa del regne de València, que comprenia tot el Regne de València en els seus límits del s XIII, és a dir, fins al port de Biar (amb la part del Regne de Múrcia incorporada després de la sentència de Torrellas, el 1305, fou creada la nova governació d'Oriola o dellà Xixona).
La governació de València se subdividí en tres demarcacions, en dues de les quals —la governació de Castelló de la Plana o dellà Uixó i la governació de Xàtiva o dellà Xúquer — residia un governador propi, lloctinent del de València Aquesta organització perdurà fins a la Nova Planta 1707 En 1565-72 la governació estricta de València tenia 128 290 habitants 28 509 focs, 37 071 dels quals moriscs 8 238 focs
rambla Carbonera
Riu
Riu de l’Alt Maestrat que s’estén des de la mola d’Ares (1.371 m alt.) fins al pla dels Ivarsos, on s’ajunta amb el riu de Montlleó i pren el nom de rambla de la Viuda
.
A la capçalera, límit oriental dels termes de Benassal i de Vilar de Canes, rep, per l’esquerra, la rambla de la Belluga continua encaixat entre les serres d’Esparreguera, a ponent, i d’en Galceran, a llevant, i solca la vall d’Albocàsser, on limita el terme de Culla amb els d’Albocàsser i de la Serra d’en Galceran Plana Alta, i rep la rambla dels Estrets, per la dreta
Caquetá
Riu
Riu de l’Amazònia, afluent de l’Amazones (2 800 km).
Neix a la Cordillera Oriental, Colòmbia, i a l’altura de Puerto Leguízamo rep per l’esquerra el Caguán Entra a la plana de l’Amazones salvant els últims contraforts de la cadena andina per mitjà de ràpids i cascades fins a Araracuara, on rep per l’esquerra el Yarí Prop de la frontera amb el Brasil rep per l’esquerra el riu Apaporis i pren el nom de Japurá Desemboca prop de Tefé, Brasil
Hunan
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Centre-sud, al S de la de Hubei.
La capital es Changsha És una regió muntanyosa, excepte al NE, on hi ha una plana alluvial Els rius Siang i Yuang són els més importants, i a llur vora se situen les poblacions més grans Hi ha conreus de blat, arròs, te, cotó i taronges, i jaciments de ferro, carbó, mercuri, antimoni i manganès Els mercats resten lligats per una comunicació fluvial intensa Té indústries tèxtils cotó, mecàniques, manufactures de fusta i vidre