Resultats de la cerca

Afiliat al partit socialdemòcrata 1912, fou un dels fundadors del partit comunista alemany 1919, del qual fou diputat 1928 S'exilià a l’URSS durant el nazisme En acabar la Segona Guerra Mundial aconseguí la fusió de la socialdemocràcia i el comunisme en el Sozialistische Einheitspartei Deutschlands 1946 del qual fou primer secretari 1950-71 Fou el gestor de la República Democràtica Alemanya 1949 i n'ocupà la presidència del Consell d’Estat 1960-73, seguint la línia dura de l’ortodòxia soviètica

Advocat, fou el principal organitzador del partit progressista a les Illes i governador civil en 1840-43 i en 1854-56 Diputat a corts en 1846-50, aconseguí d’ésser molt respectat per les diferents tendències progressistes illenques i pels membres del partit democràtic Fou nomenat president honorari de la Junta Provincial Revolucionària de l’octubre del 1868 Després, es resistí, sense èxit, a acceptar el comandament peninsular de Ruiz Zorrilla, i intentà el manteniment d’una conciliació liberal enfront del partit radical

Entre el 1864 i el 1870 estudià a Munic Malgrat no conèixer els intents de la pintura plein air francesa, el preocupà la representació pictòrica de l’aire lliure, de la llum solar i de la figura humana collocada en el paisatge El 1872 pintà la seva obra principal, Forada de maig , composició perfecta dintre dels cànons del plein air , que no aconseguí cap ressò El públic, la crítica oficial i els pintors joves només el valoraren des del final del s XIX

Fill d’Albert I Governà amb el seu germà Otó mort aquest 1339, i també els seus fills, restà únic posseïdor de tots els territoris dels Habsburg El 1335 hi foren incorporades Caríntia i Carniola, així com el comtat de Pfirt actual Ferrette, Alsàcia, pel matrimoni d’Albert amb Joana, filla i hereva d’Ulrich 1324 Lluità contra els suïssos i fracassà en el setge de Zuric, però aconseguí la submissió dels cantons de Glaris i Zug Promulgà la llei successòria “Albertina”

Entrà en guerra 1454-66 amb l’orde teutònic en acceptar la proposició de Prússia i Pomerània d’incorporar-se a Polònia Vencedor en la decisiva batalla de Puck 1462, signà la pau a Toruń Thorn el 1466, per la qual rebé la Prússia occidental Prússia oriental continuà sota el gran mestre de l’orde, però sota el vassallatge de Polònia Confirmà els drets de la noblesa a Nieszawa 1454 i aconseguí de la Santa Seu el dret de nomenament dels bisbes

Aconseguí d’aturar l’avanç turc a les batalles de Semendria 1441 i Sibiu 1442, però fou vençut a Varna 1444 Governador d’Hongria durant la minoritat del rei Ladislau VI 1446-53, hagué de plantar cara a la noblesa magiar El 1456 organitzà una nova campanya contra els turcs, que foren derrotats a Belgrad El seu fill Maties, dit Corví , fou rei d’Hongria Maties I d'Hongria Hunyadi fou un dels models per a la figura històrica del Tirant lo Blanc

Nacionalista, organitzà la revista patriòtica The Nation 1842 suprimit el setmanari 1848, aconseguí de publicar-lo novament, però en limità l’acció a la consecució de la reforma agrària El 1852 fou elegit membre del parlament per New Ross i intentà, sense èxit, de formar una oposició forta Emigrà a Austràlia 1855, on fou nomenat ministre d’agricultura i, a l’estat de Victòria, primer ministre 1871-72 i speaker del parlament 1877 L’any 1880 es retirà de la política

Emigrà a les Canàries als 15 anys Milità en el republicanisme federal i es feu popular per la seva abrandada oratòria Contribuí eficaçment a la renovació urbana de Las Palmas i fou un dels fundadors del barri de Puerto de la Luz, on fundà el Teatro Círculo Cuyàs Aconseguí una fortuna considerable amb aquest local i en empreses comercials d’ultramar, però la pèrdua de les colònies 1898, l’incendi del teatre 1908 i la competència britànica el portaren a la ruïna

Participà en diverses conjuracions absolutistes des del 1820 i fou voluntari reialista Se sumà als carlins, i el 1836 passà a Oñate, a la cort del pretendent, on anà reunint successivament els diversos ministeris del govern carlí fins arribar a ésser ministre universal el 1837 Continuà com a ministre d’estat fins que Maroto aconseguí la seva destitució febrer del 1839 Emigrà a França i retornà a la Península el 1864 Els seus Diarios 1828-31 foren publicats en 1966-67

Amb el Reial Club Marítim de Barcelona aconseguí un segon lloc al Campionat d’Espanya de iol de quatre 1998, un tercer lloc de iol de dos 1999 i també fou subcampiona de la Regata Internacional de Llagut Català 2001 Amb la selecció catalana fou subcampiona de la Copa del Rei en outrigger de quatre 1999, 2000 Uns quants anys més tard, entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Rem, presidida pel seu pare, Miquel Lluís Rutllant