Resultats de la cerca
Es mostren 8239 resultats
Zhao Ziyang
Història
Política
Polític xinès.
El 1932 s’afilià a la jove lliga comunista i, més tard, al partit comunista 1938 Instaurada la República Popular de la Xina 1949, del 1950 al 1967 ocupà diversos càrrecs del partit, sobretot a Guangdong Bandejat durant la Revolució Cultural, fou nomenat secretari del partit a Guangdong 1972 i, el 1974, primer secretari A Sichuan, ocupà alhora la primera secretaria del comitè del partit i la presidència del comitè del partit i la presidència del comitè revolucionari 1975-80 Partidari de Deng Xiaoping , el 1980 succeí Hua Guofeng com a primer ministre i el 1987, Hu Yaobang com a secretari…
economia del cantó de l’oferta
Economia
Corrent de l’economia que preconitza una política econòmica dirigida a estimular l’oferta.
Sorgí arran de la crisi econòmica dels anys setanta com una reacció enfront de la política econòmica keynesiana, fins aleshores dominant, basada en l’actuació sobre la demanda agregada L’origen remot d’aquest enfocament de l’economia es pot situar en la llei formulada per l’economista francès del s XVIII Jean Baptiste Say “l’oferta crea la seva pròpia demanda” Essencial en l’aplicació de la teoria de l’oferta és la política impositiva, en la qual es consideren les variacions dels imposts com a preus relatius que afecten l’oferta de treball, l’estalvi, la inversió i tota l’…
monitorial system
Educació
Mètode pedagògic anomenat també Lancasterian system, en el qual els estudiants millors o de més edat ensenyaven els més joves o més fluixos.
Els alumnes estudiaven les lliçons amb els professors i després les ensenyaven als altres La implantació d’aquest sistema era molt econòmica, car estalviava professorat, i l’alumnat era atès amb més diligència Vers el 1840 els pares d’alguns monitors objectaren que aquests nois no tenien cap compensació pel treball que feien, i aleshores hom establí que els nois i les noies que volguessin, a partir de 13 anys, podien fer de monitors, però els professors tenien l’obligació d’ensenyar-los pedagogia i en cinc anys podien adquirir la formació de mestres Aquest mètode es desenvolupà…
Juan Manuel Molina Mateo
Història
Anarquista, conegut amb el pseudònim de Juanel.
Pròfug, arribà a Catalunya el 1921 i s’uní a Lola Iturbe, futura activista de “Mujeres Libres” El 1924 s’exilià a França, on fou el secretari de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola 1926 i, com a tal, contribuí decisivament a la formació de la FAI el 1927 Tornà a Barcelona amb la Segona República, i fou secretari del comitè peninsular de la FAI i redactor de “Tierra y Libertad” De nou a l’exili francès després del 1939, fou el secretari general del Moviment Llibertari Espanyol, reconstruït el 1943, i posteriorment milità a la denominada CNT “política” Retornà clandestinament…
Petro Mohila
Història
Metropolita de Kíev (1634-46).
Fill d’un gospodar de Valàquia i Moldàvia, estudià a Moldàvia i a L’viv El 1627 es féu monjo de la Pečers'kaja Lavra de Kíev, on esdevingué arximandrita i on fundà 1631 una escola que esdevingué després l’acadèmia eclesiàstica de Kíev Lluità contra els abusos Treballà per enfortir l’Església ortodoxa enfront del catolicisme i del protestantisme a la Ucraïna occidental, aleshores sota Polònia-Lituània Bon coneixedor del llatí llengua en què ensenyava a la seva escola i de l’escolàstica occidental, concordava en molts punts amb la teologia catòlica, tot i ésser un defensor de la fe…
Martí Miret i Queraltó
Història
Militar
Guerriller carlí.
Entrà al seminari, que abandonà el 1872, en iniciar-se la tercera guerra Carlina, i prengué les armes a favor del pretendent carlí En mèrit a la seva tasca militar, fou ascendit a general de divisió Juntament amb Francesc Savalls, prengué Cardedeu i en feu executar els defensors, malgrat que se’ls havia promès no fer-ho Participà en més de vint accions militars, i el 1874 el pretendent li concedí el títol de vescomte de Castellfollit Un cop acabada la guerra, es traslladà a França Posteriorment, Arsenio Martínez de Campos, capità general de Cuba, li oferí el càrrec de coronel del grup de…
William Cleland Lowe
Economia
Electrònica i informàtica
Executiu nord-americà
.
Graduat en física al Lafayette College d’Easton, el 1962 s’incorporà a IBM Cap del departament de desenvolupament de projectes 1975, per a fer front a la creixent demanda de miniordinadors el 1980 organitzà la fabricació d’un prototip a partir de l’assemblatge de components provinents d’altres empreses, especialment el sistema operatiu MS-DOS, que proporcionà Microsoft , aleshores en els inicis, i el microprocessador, que proveí Intel La màquina, presentada a l’agost del 1981 fou, de fet, el primer ordinador personal, i pel cost i la rapidesa amb què fou construït tingué un…
Martin Karplus
Química
Químic nord-americà d’origen austríac.
A quinze anys emigrà amb la seva família als EUA Estudià a la Universitat de Harvard i a l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, on es doctorà l’any 1953 sota la direcció de Linus Pauling Després d’un postdoctorat a Oxford, el 1955 s’incorporà a la Universitat d’Illinois, d’on passà el 1966 a la de Harvard, on des d’aleshores ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica i científica És també professor invitat en diverses universitats europees i nord-americanes Ha desenvolupat models per ordinador que permeten simulacions d’interaccions moleculars de gran utilitat en la recerca…
Barnum Brown
Paleontologia
Paleòntoleg nord-americà.
Considerat un dels recollectors de fòssils de dinosaures més reputats del segle XX, descobrí i describí nombroses espècies Excavà fòssils per Henry Fairfield Osborn, aleshores conservador del Departament de Paleontolgia de Vertebrats del Museu Americà d’Història Natural de Nova York AMNH, i el 1902 descobrí i excavà el primer esquelet documentat de Tyrannosaurus rex a la formació Hell Creek de l’est de Montana Estats Units d’Amèrica Al cap de sis anys, trobà un altre esquelet encara més complet, base d’una clàssica reconstrucció d’aquest dinosaure icònic a l’AMNH Durant sis…
Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona
Institució de l’arquebisbat de Barcelona fundada el 1951 per a promoure l’estudi, la documentació, la docència i les publicacions sobre temes socials.
En foren promotors Joan AVentosa i Emili Boix i Selva Fou dirigit per Josep Boix 1964-74, Antoni Bascompte 1974-78, Maria Martinell 1978-98 i Carles Armengol 1998-2002 La docència fou impartida a travès de diverses seccions, entre les quals l’Escola Superior de Ciències Socials 1966 —vinculada a la Facultat de Teologia de Catalunya—, l’Escola Superior d’Assistents Socials des del 1979 i el 1983 convertida en Escola Universitària de Treball Social, l’Escola de Treballadors Familiars 1980, el Departament de Llengua i Cultura Catalanes 1976 i els Cursos de Formació Sociopolítica per a Joves 1979…