Resultats de la cerca

Era centrat pel poble de Sentfores , dit popularment la Guixa La parròquia primitiva Sant Martí de Sentfores es troba a l’extrem de ponent del terme, abandonada Fou consagrada el 1150 en substitució d’una altra de consagrada des del 900 La formació del raval de la Guixa, on hom feu erigir una nova església 1865-78, motivà l’abandonament de l’antiga Resten escasses ruïnes del castell de Sentfores , en un puig sobre cal Canonge, el terme del qual és esmentat el 911 el seu domini fou dels cavallers Sentfores , que el tenien en feu de la mitra de Vic després passà als Centelles i a Bernat III…

El 1085 hom troba a Sant Miquel una comunitat presidida per l’abat Froià El 1098 era regida per Pere, que es titulava a la vegada abat d’Àger i de Montmagastre, i des del 1108 consta ja com a simple priorat d’Àger El 1162 el papa Alexandre III confirmà la seva possessió a Àger Durant els segles XIV i XV els seus priors eren canonges d’Àger, que no residien a Montmagastre, i regia aquesta església un prevere en nom d’ells En suprimir-se les canòniques el 1592, els seus béns s’agregaren a Àger Aleshores l’església de Sant Miquel passà a ésser parroquial del vell poblat…

L’església parroquial de Sant Esteve conserva elements de la construcció romànica del s XII consagrada el 1119, com l’absis i alguns capitells, però la major part és posterior als terratrèmols del s XV Possiblement estigué emmurallat El lloc és esmentat ja el 904 fou conegut inicialment per Sant Esteve de Saüll, i fou un dels nuclis importants del vescomtat de Bas i als segles XII i XIII fou centre d’una batllia Formà municipi independent fins el 1968, que fou unit als de Joanetes, la Pinya i Sant Privat d’en Bas Dins l’antic terme s’aixecava l’antic castell dels vescomtes,…

Té port, de poc moviment comercial, i és seu d’un arquebisbat Corresponent a l’antiga Hydruntum i seu episcopal, esdevingué, a la segona meitat del segle VI, un dels centres principals de la dominació bizantina a Itàlia i punt d’enllaç comercial entre l’Orient i els països de l’Adriàtica Fou la capital de l’antiga terra d’Òtranto , part extrema de la península Salentina Amb Bari i Tàrent, fou un focus de resistència bizantina contra els normands segle XI Sacsejada per les guerres internes d’Itàlia i saquejada pels turcs 1480, fou, durant molt de temps, possessió de la corona catalanoaragonesa…

Situada a la ribera del Wensum, a la confluència amb el Yare, és un centre important gràcies al tràfic fluvial Mercat de bestiar i indústria del calçat, sedera, de xocolata i d’equipaments elèctrics Recordada al segle X com a borough de la corona, fou destruïda després pels danesos, però esdevingué fou una ciutat florent a l’època de la conquesta normanda Mercat famós de llana i de teixits, fou creada ciutat comtat el 1404 Conserva una part de les muralles La catedral, romànica segles XI-XII, té unes considerables proporcions a la nau central i al cor Del segle XV són l’església…

Hi ha indústria de porcellana importada d’Itàlia al segle XVI i de maquinària agrícola És un nus ferroviari Correspon a l’antiga Noviodunum , on Cèsar, l’any 52 aC, reuní els aprovisionaments de l’exèrcit Seu episcopal segle V, fou important a l’època merovíngia A partir del segle IX fou seu del comtat de Nevers després ducat i li foren confirmats i reconeguts els seus privilegis i drets El 1669 el comtat fou annexat a la corona de França L’edifici més important és l’església de Saint-Étienne, construïda entre el 1083 i el 1097, en la qual hi ha els principals elements de l’església romànica…

Construïda sobre un sòl de constitució fràgil, resta exposada a moviments de terres Té indústria d’alabastre i derivada dels seus importants jaciments de sal És seu episcopal D’origen etrusc Velathri , fou després federada de Roma i municipi romà Durant l’edat mitjana fou comtat franc, i passà després al poder de l’Església, fins al segle XIV Dominada pels florentins, perdé els seus privilegis Conserva notables restes etrusques, com les muralles, amb l’anomenat Arco etrusco , o Porta all’arco , i una necròpoli del segle VII aC El Museo Etrusco guarda nombroses troballes, entre…

Fundada possiblement al segle X dC, fou un important centre religiós i assolí la màxima esplendor durant aquell mateix segle Més endavant, juntament amb la ciutat de Mayapán, formà part de l’aliança establerta per la potent ciutat de Chichén Itzá, i a partir del segle XIII passà a ésser dominada per la de Mayapán Pertanyent a la fi del període clàssic segles VIII-X, és una de les mostres més perfectes de l’estil arquitectònic anomenat Puuc, caracteritzat per la decoració de la part alta de les façanes amb mosaics de pedra, d’una gran perfecció El monument més destacat és l’…

El 839 era al centre religiós del pagus Xistabiense , dins la diòcesi d’Urgell en depenien la resta d’esglésies i viles de la contrada Sembla que s’havia establert sobre un nucli monàstic de tradició visigòtica Amb el progrés de la repoblació tornà a la categoria de simple monestir, dins la diòcesi de Roda El 1076 fou unit, amb el d’Ovarra, al monestir de Sant Victorià, on passaren arxiu i propietats Dificulta el seu coneixement una sèrie de documents falsificats per a garantir els seus béns entre els quals dos privilegis del rei de Pamplona Sanç II Abarca dels anys 962 i 987…

És situada en una plana a la vora del riu Este És centre administratiu i mercat agrícola de la regió, amb una modesta activitat industrial Arquebisbat amb pretensió al títol de primat de les Espanyes, té la catedral del segle XII, refeta al XIV i al XVIII Prop de la ciutat hi ha el santuari de Jesús do Monte, lloc turístic i de pelegrinatge Fundada probablement pels cartaginesos al segle III aC, els romans l’anomenaren Bracara Augusta pel fet d’ésser situada al país dels bràcars i per l’emperador August, i en feren un centre militar i administratiu Als segles V i VI fou la…