Resultats de la cerca

Fill de Josep Bertran i Musitu i de Maria-Cristina Güell, reuní el patrimoni de dues importants famílies catalanes Fou president de la societat Asland de ciments i de Maquitrans de transports, entre altres Presidí la Germandat de Santa Maria de Poblet i impulsà la reconstrucció del monestir Publicà Els serveis de sanitat i assistència social de Catalunya 1936, Preparación y desarrollo del Alzamiento nacional 1938, Rutas de la Victoria 1939 i Poblet, deber de nuestra generación 1946

La seva obra reprèn les anàlisis de Cussier, Sapir i Whorf sobre la funció constitutiva del llenguatge i les tesis de Durkheim sobre la relació entre estructura social i estructures típiques i les sotmet a proves empíriques La seva teoria, allunyada de la de Chomsky, ha incidit sobre les ciències de l’educació, la psicolingüística i la psicologia evolutiva Autor de nombrosos articles, alguns d’ells foren aplegats a Class, Codes and Control , en quatre volums 1971-90

Exercí la crítica a Acento cultural i Ínsula i s’ha destacat pels seus estudis sobre teatre contemporani El teatro hoy , 1966 El teatro de Buero Vallejo , 1973 i, en collaboració amb d’altres autors, La casa de Bernarda Alba y el teatro de García Lorca , 1985 La seva narrativa s’inicià en el context del realisme social per esdevenir, posteriorment, més fantàstica i imaginativa La rebelión humana 1968, Figuraciones 1977, La pirámide de Khéops 1980, i Tiempos 1980

Fou empresonada per les seves activitats revolucionàries Lluità tota la vida contra la injustícia social i a favor d’un règim democràtic, i allotjà a casa seva un saló de patriotes De les seves obres cal destacar Szczeście poety ‘La joia del poeta’, Biała róża ‘La rosa blanca’, 1861, Czy to powieść ‘És una novella', 1877 i Poganka ‘La pagana’, 1846, la seva obra cabdal Estudià la psicologia femenina i lluità per l’emancipació de les dones

Amb l’ajut dels daimyō aconseguí la direcció política del país el 1862, i mirà de restablir l’autoritarisme del règim militar de govern bakufu El descontentament social, endegat pels grans comerciants i els senyors feudals dàimio, vinculats a aquells, desembocà en les revoltes de Satsuma i Chosu 1867, i això el forçà a dimitir, amb la qual cosa desaparegué el règim shōgunal Es retirà voluntàriament, però tornà a Tòquio el 1897, i fou nomenat duc el 1902

Exponent màxim del cinema social dels anys vint i trenta, destaca sobretot pel to grandiós amb què sabé dotar els seus films, sovint dramàtiques epopeies sobre l’aventura humana i el seu destí De la seva obra, desigual, cal destacar The Big Parade 1925, The Crowd 1928, Hallelujah 1929, Billy the Kid 1930, Our Daily Bread 1934, Duel in the Sun 1946, The Fountainhead 1949, War and Peace 1956 i Solomon and the Queen of Sheba 1959

Participà en la vida acadèmica i intellectual del seu temps des d’una posició crítica envers l’aristocràcia feudal i les aspiracions del proletariat naixent Refusà l’explicació global del procés social, a favor de la investigació empírica i l’estudi dels fets concrets En la seva obra més important, Die Nationalökonomie der Gegenwart und Zukunft ‘L’economia nacional del present i del futur’, 1848, polemitzà amb l’economia política clàssica i amb les aportacions socialistes, que refusà globalment

Deixeble de Bréal i Saussure, és conegut per les seves obres sobre el grec i el llatí i per altres obres de divulgació, com Les langues dans l’Europe nouvelle 1918 més importants són, però, les seves contribucions sobre les llengües eslaves Le slave commun , 1924 i l’armeni Aplicà àmpliament el concepte saussurià de la sincronia ho féu d’una forma modèlica en la Grammaire de la langue polonaise 1921 Insistí en el caràcter social del fet lingüístic

Els seus primers treballs consistien en fotografies que posaven en evidència, de forma simbòlica i gairebé metafòrica, el rol de l’artista en el nostre sistema social i cultural Actuant com a escenificacions, són imatges referents als gèneres clàssics de la pintura, com l’autoretrat i la natura morta Realitzà diferents sèries, com les Atopies , les Chambres o les Tombeaux , en les quals tracta l’absència i la mort des de referents constants a la vanitas

Estudià medicina forense i ciències de la comunicació L’any 1990 fundà el collectiu d’artistes SEMEFO Servei Mèdic Forense El seu treball se centra en l’exploració de la mort a través de la fotografia, el vídeo, les installacions i la performance Alguns del temes tractats al llarg de la seva carrera són el dolor, la violència, el maltractament a la dona o la desigualtat social Entre les seves obres cal destacar Tumba portátil i Vaporización