Resultats de la cerca
Es mostren 4721 resultats
Kurt Daluege
Història
Militar
General alemany.
Ocupà càrrecs de les SA i de les SS , i el 1936 esdevingué cap de tota la policia del III Reich Substituí Heydrich a Praga maig del 1942 i dirigí la repressió a Bohèmia Detingut el 1945, fou lliurat als txecs, jutjat i ajusticiat
Ralf Dahrendorf

Ralf Dahrendorf
© Liberali per l’Italia
Sociologia
Sociòleg alemany.
Es formà a la universitat d’Hamburg 1947-52 i a la London School of Economics, on tingué com a mestre Karl Popper es doctorà el 1957 Exercí la docència a la universitat de Saarbrücken 1954 i, posteriorment, a les de Tübingen 1960 i Constança 1966-69 i 1984-86 A partir del 1964 dugué a terme una certa activitat política, com a membre del Freie Demokratische Partei, i àdhuc ocupà un escó al Bundestag 1969-70 i fou membre de la comissió de les Comunitats Europees 1970-74 Dirigí la London School of Economics del 1974 al 1984, i de 1987 a 1997 fou rector del St Anthony’s College d’Oxford Destacat…
Georg Curtius
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Fou professor a les universitats de Praga 1846-54, Kiel 1854-62 i Leipzig 1862-85 Amb la Griechische Schulgrammatik 1852 inicià el mètode de la filologia comparada Unes altres obres importants són Grundzüge der griechische Etymologie 1858-62 i Das Verbum der griechischen Sprache 1873-76
Ernst Robert Curtius
Literatura alemanya
Assagista alemany.
Fou professor a les universitats de Marburg, Heidelberg i Bonn Algunes obres seves estudien la literatura i els corrents de pensament francesos, com Die literarische Wegbereiter des neuen Frankreich ‘Les orientacions literàries de la nova França’, 1919, Maurice Barrès und die geistigen Grundlagen des französischen Nationalismus ‘Maurice Barrès i els fonaments espirituals del nacionalisme francès’, 1921, Balzac 1923, i també dedicà alguns treballs a les literatures medievals, com Europäische Literatur und lateinisches Mittelalter ‘Literatura europea i edat mitjana llatina’, 1948
Adolf von Baeyer

Adolf von Baeyer
© Fototeca.cat
Història
Científic alemany.
Ensenyà química a les universitats d’Estrasburg i de Munic Especialista en química orgànica, investigà sobre les combinacions del cacodil i de la urea Descobrí les ftaleïnes el 1871 És conegut sobretot per haver aconseguit, després de disset anys de recerca, la síntesi de l' indi 1880 Fou distingit amb el premi Nobel l’any 1905
Johann Sebastian Bach
Música
Compositor alemany.
A deu anys restà orfe de pares Descendent d’una família de músics Bach , rebé probablement del seu pare, Johann Ambrosius Bach, músic de la cort, les primeres nocions de l’ofici musical El seu germà Johann Christoph Bach, amb el qual continuà la seva educació musical, l’acollí a casa seva, a Ohrdruf, on tenia el càrrec d’organista A quinze anys, gràcies a la seva bona veu, trobà una plaça de cantor a la Michaeliskirche de Lüneburg, on visqué tres anys de formació intensa, en contacte amb obres d’autors alemanys, flamencs i italians que trobà a la biblioteca del Lyceum A divuit anys havia…
Arthur Julius Auwers
Astronomia
Astrònom alemany.
Determinà el moviment orbital dels sistemes dobles de Sírius i Proció Participà en la confecció de la Bonner Durchmusterung Aprofità l’oposició de l’asteroide Victoria 1889 per fer una determinació molt precisa de la distància al Sol
Ludwig Aschoff
Metge alemany.
Professor de patologia a Friburg, on creà escola, és autor de treballs fonamentals sobre el sistema de conducció cardíaca i l’anatomia patològica de la tuberculosi i el reumatisme Les lesions histològiques més característiques del reumatisme són anomenades, a honor seu, nòduls d’Aschoff nòdul auriculoventricular
Josef Arneth
Metge alemany.
Introduí una fórmula o esquema, que porta el seu nom, per a establir la proporció dels leucòcits polinuclears de la sang classificats en cinc grups, segons els lòbuls de llur nucli La fórmula d’Arneth ha caigut en desús
Friedrich Wilhelm August Argelander
Astronomia
Astrònom alemany.
Director de l’observatori de Hèlsinki 1832 i de la Universitat de Bonn 1837 Estudià el moviment propi dels estels i, basant-se en William Herschel, el moviment del sistema solar vers l’àpex Publicà Uranometria Nova 1843, descripció dels estels visibles sense telescopi en l’hemisferi nord, i la seva obra cabdal Bonner Durchmusterung 1859-63, atles i catàleg celeste