Resultats de la cerca
Es mostren 119439 resultats
Castellblanc
Llogaret
Castell
Llogaret i antic castell del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), al peu de la paret septentrional de la mola de l’Albeitar.
Castarlenes
Poble
Poble de la província d’Osca, del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, al límit lingüístic entre el català i el castellà.
Casesnoves
Llogaret
Llogaret del municipi de Binacet, a la zona actualment aragonesa a l’esquerra del Cinca, despoblat probablement amb la guerra de Successió i repoblat al començament del segle XX, amb la construcció del canal de Saidí.
Ripoll
Antic llogaret
Antic llogaret del municipi de Binacet, a la zona actualment aragonesa a l’esquerra del Cinca, vora el riu.
Era lloc de moriscs tenia 13 focs al moment de l’expulsió del 1609
Ràfels
Despoblat
Despoblat del municipi d’Esplucs, a la zona actualment aragonesa de l’esquerra del Cinca, a la Llitera, al S del poble.
Guadalop
Riu
Riu de la península Ibèrica, al límit entre els Països Catalans i Aragó, afluent de l’Ebre per la dreta (160 km de longitud i 3 399 km2 de conca).
Neix al terme de Villarroya de los Pinares, i rep, prop d’Aiguaviva dins la comarca catalana de Matarranya, el Bergantes Desguassa a l’Ebre prop de Casp, després de passar per Alcanyís Té un cabal mitjà de 8,7 m 3 /s a Alcanyís La pluviositat de capçalera no sobrepassa els 700 mm i ja a Aiguaviva entra en la regió àrida de la depressió ibèrica, amb menys de 300 mm anuals 2,61 l/s/km 2 de cabal relatiu Les seves aigües són aplicades a l’agricultura regadius del Mas de les Mates, Alcanyís i Casp, servides pels embassaments de Santolea 40 hm 3 i Gallifuén 35 hm 3 , al Guadalopillo…
Sopela
Municipi
Municipi de Biscaia, País Basc, al NW de Bilbao, a la riba esquerra de la ria de Plentzia.
Boscs de pins i eucaliptus Jaciments de quars Indústria metallúrgica, elèctrica i paperera Turisme En el terme municipal hi ha els jaciments arqueològics d’Iturralde i Zabaleta
mussol
Dit de la persona molt ensopida, poc animada, que a penes parla, etc.
morabatí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or almoràvit el valor de la qual correspon al del dinar (3,85 g).
Circulà abundantment a Catalunya, durant el s XII i la primeria del XIII N'hi ha documentació des del 1105 i hi apareix esmentada amb noms diferents marins, meliquins, ajadins, pupins, allusius al seu origen