Resultats de la cerca
Es mostren 4808 resultats
Bartolomiej Pekiel
Música
Compositor i organista polonès.
El 1641 era a Varsòvia, al servei de la cort en qualitat d’organista Més tard exercí el càrrec de director musical suplent, també a la cort, sota la supervisió del llavors director musical Marco Scacchi Quan Scacchi abandonà el càrrec el 1649, Pekiel l’ocupà de manera provisional, fins que el 1653 n’obtingué el nomenament definitiu El 1658, a Cracòvia, treballà com a director musical de la capella de la catedral, plaça abans ocupada per F Lilius Les darreres referències documentals seves com a director musical a la ciutat daten del 1664, tot i que, possiblement, hi exercí el…
Leopold I
Música
Emperador romanogermànic, rei de Germània i de Bohèmia, d’Hongria i arxiduc d’Àustria.
Segon fill de Ferran III d’Augsburg, el 1658 fou coronat rei de Germània i emperador romà Home culte, rebé una completa educació humanística i fou un gran protector de la música Durant el seu regnat, Viena es convertí en un centre musical de primer ordre i, de manera especial, de desenvolupament de l’òpera italiana Entre els compositors que tingué al seu servei hi hagué, per exemple, GF Sances, A Draghi, MA Ziani, GB Bononcini o JJ Fux Leopold tocava diversos instruments, com ara el violí i la flauta, però destacava especialment com a clavicembalista També fou un compositor prolífic n’han…
Francesc Pi de la Serra i Valero
Música
Cantant català.
Vida Entrà als Setze Jutges el 1962, amb cançons iròniques Les corbates , influïdes per G Brassens i escrites inconfessadament per la seva tia Paulina Aviat incorporà elements jazzístics a la seva música, i el seu humor derivà cap a la sàtira i la denúncia L’home del carrer , Fariseus , fins a arribar a la brutalitat Spot , Fills de Buda Publicà alguns àlbums Triat i garbellat , 1971 No és possible el que visc , 1974, etc, on jugava hàbilment amb el llenguatge La cultura , Un dia gris a Madrís , fregant sovint el surrealisme Ulls tancats , La meva estrella Bon guitarrista i artista…
Vicente Goicoechea Errasti
Música
Compositor basc.
Fou un dels personatges més importants pel que fa a l’evolució de la música religiosa a la Península Ibèrica el darrer terç del segle XIX Membre d’una família de músics, es traslladà de jove a Valladolid per estudiar al seminari conciliar i el 1890 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral d’aquesta ciutat La seva formació musical fou en bona mesura autodidàctica, llevat d’algun mestratge ocasional, com el de F Gorriti Conegué l’obra de JS Bach, C Franck i C Gounod, com també la dels cecilianistes alemanys i de la polifonia del segle XVI, bagatge que ajudà a configurar el seu…
Controls de salut en la infància
En qualsevol edat, la prevenció i detecció precoç de les malalties són mesures molt més eficaces per a mantenir la salut que no pas el tractament de les malalties completament desenvolupades En la infància, la importància d’aquestes mesures és encara més gran, perquè les malalties poden afectar el procés de creixement i desenvolupament de l’infant Si són diagnosticades i tractades precoçment, alguns trastorns que podrien causar complicacions importants i deixar-hi seqüeles permanents poden guarir-se del tot, o com a mínim corregir-los perquè no alterin la qualitat de vida del nen i del futur…
Camil·la Blanes i Sureda
Historiografia catalana
Historiadora.
Vida i obra Es llicencià en història a la Universitat de les Illes Balears l’any 1974 Els seus estudis s’han centrat en el maurisme a Mallorca Participà en l’obra Les Illes a les fonts clàssiques 1990, que ofereix una visió extensa del que han dit els clàssics grecs i llatins sobre les Illes, i conté dades descriptives de caràcter geogràfic, toponímic, folklòric, agrari, etc En solitari publicà L’Estatut Procés històric de l’autonomia 1987 i “Antoni Maura i Montaner”, dins Segon llibre de lectures mallorquines 1996 Una atenció especial mereix l’obra Història de Mallorca, I-II 1982, aportació…
Petits Cantors de Viena
Música
Conjunt vocal austríac integrat exclusivament per infants en edats compreses entre els deu i els catorze anys.
Es formà el 1924 a partir del model de la Capella Imperial Vienesa, creada el 1498 per l’emperador Maximilià i la qual tingué com a membres futurs compositors illustres -entre d’altres, F Schubert i A Bruckner- i instrumentistes de renom -H Richter i CH Krauss- Al llarg dels més de setanta-cinc anys d’existència, ha demostrat la seva gran qualitat i s’ha guanyat el reconeixement internacional a través de gires de concerts arreu d’Europa, Àsia, Oceania i Amèrica, i també mitjançant nombrosos enregistraments La direcció de la formació ha anat a càrrec de prestigiosos músics, com U…
casset digital
Electrònica i informàtica
Sistema portàtil d’àudio digital per a l’enregistrament i la reproducció en cinta magnètica continguda dins una casset.
Introduït per Sony el 1987, fou el primer sistema d’aquestes característiques d’una qualitat equivalent a l’estàndard del disc compacte Originalment n'aparegueren dues famílies, els S-DAT i els R-DAT, però, a la fi, el sistema estandarditzat per a ús portàtil, domèstic i professional, fou el R-DAT1, que, per raons comercials, fa servir dues freqüències de mostreig diferents, una de 48 kHz en l’enregistrament i una altra de 44,1 kHz en la lectura de cintes comercials, i que en tots dos casos quantifica linealment cada mostra amb 16 bits Les dimensions de la casset són 73 × 54 × 10…
Teresa Garcia-Milà i Lloveras
Economia
Economista.
Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1977 i doctora per la University of Minnesota 1987, ha estat professora assistent i posteriorment associada a la Universitat Autònoma de Barcelona 1987-90 El 1990 passà a la Universitat Pompeu Fabra, de la qual ha estat degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials 1995-2000, vicerectora de Política Científica 2009-11 i directora del Departament d’Economia i Empresa 2011-12 El 2012 fou nomenada directora de la Barcelona Graduate School of Economics BGSE, associada a la UAB i a la UPF, d’on ha estat docent des del 2006 Membre del…
Jurij Khatujevic Temirkanov
Música
Director d’orquestra rus.
Format al Conservatori de Leningrad, el 1965 debutà com a director a l’Òpera d’aquesta ciutat i tres anys després guanyà el primer premi del concurs nacional de directors de l’URSS Gràcies a aquest guardó, el 1966 esdevingué director del Teatre Maly de Leningrad, i en 1968-76 fou titular de l’Orquestra Simfònica Del 1977 al 1988 dirigí el Teatre Kirov avui Mariinskij en qualitat de director artístic i director principal, i aquest darrer any succeí a J Mravinskij al capdavant de la prestigiosa Orquestra Filharmònica El 1981 començà a exercir de principal director convidat de la…