Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell d’Artés No degué passar mai de capella rural Al testament del 1299 de Bernat de Socarrats d’Artés es fan deixes a Santa Maria d’Artés, a Sant Joan i Sant Pere de la dita parròquia, així com a Santa Eulàlia i Santa Fe d’Artés L’única capella que correspon a alguna de les advocacions esmentades és aquesta Si bé no creiem que Sant Joan i Sant Pere siguin altra cosa que altars de Santa Maria, en canvi Santa Eulàlia i Santa Fe d’Artés poden correspondre a aquesta capella, ja que Salabernada és un mas prou important per haver tingut una capella al…

Situada dins l’antic terme de Montserrat, a la zona anomenada de la Tebaida, i no gaire lluny del Cavall Bernat Degué ser una de les diverses ermites que sorgiren a la muntanya L’església és esmentada el 1282, i encara que només apareix com a Sant Antoni, sense cap més detall, la referència correspon a un testament d’un habitant de Monistrol de Montserrat que fa deixes a Santa Maria de Montserrat, on vol ser enterrat, i a Sant Pere de Monistrol i a Sant Antoni per tant creiem que es refereix a aquesta capella L’església de Sant Antoni fou reedificada el 1490, i el 1498 s’hi feren…

Aquesta església apareix esmentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la segona meitat del segle XI Confirma també que ja existia en aquest moment el fet que l’any 1076 el vescomte Ramon de Cardona fés donació a Gombau Joan i a altres de la roca anomenada Sancti Laurentii , amb la seva quadra, capellania i ferreria Llorenç acabà formant part de la baronia de Vallbona El bisbe de Vic lliurà a l’arquebisbe Bernat Tort la parròquia de Llorenç entre els anys 1145 i 1154 i des d’aleshores ha pertangut a l’arquebisbat de Tarragona L’església de Llorenç…

L’església ermita de Santa Maria de Codó és actualment coneguda com l’ermita de Santa Magdalena En els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV apareix com a “ capella seu ecclesia heremitana Sancte Marie de çodone in parrochia Sancte Cecilie de Terrades” L’ermita era ja enrunada a la primera meitat del segle XV, ja que el bisbe Andreu Bertran publicà, l’any 1425, una circular per a la seva reparació, circular que es repetí el 1437 i el 1438, a càrrec de l’aleshores bisbe Bernat de Pau Per a la construcció d’aquest edifici del segle XV sembla que fou reutilitzat material de l’…

Al principi del segle XII ja degué existir un petit nucli habitat, potser al voltant d’una fortalesa, en l’actual terme municipal de Puigdàlber És possible que el senyor d’aquest minúscul territori fos Pere Bernat de Puigdàlber, documentat el 1108 El 1150 torna a ser documentat un personatge amb el mateix nom potser ell mateix o el seu fill que féu donació al monestir de Santes Creus de terres que tenia als termes de Gelida i Ferran A l’inici del segle XIV posseïa Puigdàlber, considerat un castell, la família Ribes, descendent de Mir Geribert de Santmartí, la qual tenia en…

Aquesta fortalesa es construí al principi del segle XIII El 1208 Guilla, senyora o castlana de Banyeres, juntament amb el seu vicarius Miró de Castellvell, feu donació dels turons de Villas ludaicas i de Nudias a Guillema de Montcada, senyora de Castellvell i vescomtessa de Narbona, perquè hi edifiqués viles i fortaleses forcias i els repoblés La jurisdicció de Nulles anà estretament lligada a la de Vallmoll i a la seva baronia fins al segle XIX Primer fou dels Montcada i d’aquests passà als Foix El 1365 depenia de Roger Bernat IV de Foix, vescomte de Castellbò i baró de…

El lloc i l’església de Vinyafrescal és documenten entre el 1099 i el 1108, en què és data la donació que Ledgarda vídua de Miró Guerreta, féu a favor del monestir de Sant Genís de Bellera d’un alou a Salàs, que afrontava amb Sant Joan de Vineafiscale El lloc sembla que fou del monestir de Sant Pere de les Maleses, car l’any 1248 el prior d’aquest monestir, Bernat Ramon, establí una concòrdia amb Francesc Alamany sobre el lloc de Sant Joan de Vinyafrescal, de manera que aquest restava sota el domini directe del prior En la dècima del bisbat d’Urgell del 1391, dins del deganat de…

Eulas dos focs el 1381 pertanyia d’antuvi al castell de Tormeda En la convinença feta vers 1073 entre Ramon V de Pallars Jussà i Artau I de Pallars Sobirà, aquest se’n reserva la tinença i probablement aquesta en fou la gènesi El trobem documentat per primera vegada al final del segle XI, en què Gausbert Ramon donà a l’abat Bernat i als monjos d’Alaó un home dit Altemir Baró amb la seva part i posteritat in castello Aulas cap al 1084 Sabem també que l’església de Sant Feliu de Castellet hi tenia alous any 1085 A l’edat moderna set focs el 1553 formava part de la baronia i després…

De l’antic castell del poble de l’Alzina es té constància des del segle XI Fou donat l’any 1099 pel comte Pere Ramon I de Pallars Jussà al monestir de Mur L’any 1194 Bernat de Mur va lliurar-ne la potestat al rei Alfons I, el qual li va tornar a infeudar L’any 1205 era senyor del castell de l’Alzina el paborde Bertran de la Clusa, el qual l’havia comprat a Acard de Mur, senyor de Mur En els fogatjaments del 1365-70 i 1381 el lloc de l’Alzina figura, al costat del de Moror, entre les possessions de la pabordia de Mur, que l’any 1632 encara en detenia el domini L’any 1831 n’era…

Germà de l'empresari i mecenes Antoni Vila i Casas , fou vicepresident de la Fundació Vila Casas Iniciat tardanament en l’escriptura, publicà, entre altres obres, la crònica Àlbum de família 1984, les novelles i narracions Príncep de Roma 1989, Talgo Simfonia 1988, El gos del cantant 1986, Elisenda 1985, El brunzir del temps 1994, premi Fiter i Rossell, Gent de l’illa 1995,  Bernat el Coix 2008 i el llibre de viatges Diari d'un turista Viatge a Síria i Jordània 2001 També és autor dels assaigs polítics Delenda est Catalonia 2008 i Ara és l'hora, catalans 2009, a més d’un…