Resultats de la cerca
Es mostren 9773 resultats
Tanto monta
Història
Divisa humanística personal de Ferran II de Catalunya-Aragó que, combinada amb el jou i les fletxes, figurà en l’escut dels Reis Catòlics des d’abans de la conquesta de Granada, el 1492.
Aquest parell de mots sembla haver sorgit de l’ambient cultural del rei, referint-se a la resposta atribuïda a Alexandre el Gran quan tallà amb l’espasa el nus gordià “tant és tallar com desfer”, és a dir, llibertat de decisió per a assolir el resultat desitjat Que no té res a veure amb la diarquia de Ferran i Isabel ho demostra la comunicació d’Alonso de Zuazo a l’emperador Carles el 22 de gener de 1518 sobre la conquesta de les illes antillanes '' Éste es el verdadero modo de desatar el nudo de Gordión, que el Rey Católico traía por divisa cabe sus armas ' L’afegitó posterior…
El Obrero
Setmanari
Setmanari, òrgan de la Federació de Les Tres Classes del Vapor, aparegut a Barcelona del desembre del 1880 al novembre del 1891.
El seu director fou Josep Pàmias —excepte un petit interval, el 1887, que ho fou Toribio Reoyo—, i entre els primers redactors cal esmentar Manuel Bochons, Joan Nuet i Josep Bragulat, relacionats amb els intents de refer en 1876-77 un sindicalisme reformista El periòdic, antibakuninista, es declarà aviat socialista setembre del 1881, publicà com a fulletó el Manifest Comunista 1882 i s’apropà al nucli marxista de Madrid passà a fer de portaveu de l’efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol Posteriorment, trencades les relacions amb els socialistes en 1887-88, es declarà…
Josep Simont i Guillén
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
Format a Llotja i amb RMartí i Alsina, anà a París a vint-i-dos anys Collaborà a La Croix , Le Monde Illustré , La Femme et le Monde i, sobretot, La Illustration 1901-21 i 1932-45 El seu suport a la causa aliada en la Primera Guerra Mundial li valgué la legió d’Honor Dibuixos seus aparegueren també a Illustrated London News i Berliner Illustrierte Zeitung Residí sempre a París, excepte el període 1921-32, que ho féu a Nova York, on tingué també molta activitat com a retratista i dibuixant Retornà a Barcelona el 1947 i exposà a les galeries Syra el 1951 i el 1958 Amb estil hàbil…
Guillem Rodríguez i Puig
Pintura
Pintor.
Signà sempre Rodríguez-Puig Format a Llotja amb FMestres, fou deixeble també de Francesc d’AGalí Concorregué en l’Exposició d’Art de Barcelona del 1921, i des del 1922 viatjà per França, Suïssa, Itàlia i Bèlgica Participà amb èxit en les Exposicions de Primavera de Barcelona, els Salones de Otoño de Madrid i al Salon des Artistes Français de París 1934 Individualment no exposà fins el 1941, a Barcelona després hi exposà sovint, i també ho féu a Madrid De temperament independent, el seu postimpressionisme de tons terrosos el relaciona amb les inquietuds d’Els Evolucionistes Bé…
Tomás de Torquemada

Tomás de Torquemada segons una litografia anònima
© Fototeca.cat
Cristianisme
Inquisidor castellà.
Nebot de Juan de Torquemada, convers del judaisme, fou dominicà i prior de Santa Cruz de Segòvia Autor del memorial a Isabel I Las cosas que debían remediar los reyes , sobre els conversos, reclamava un estatut repressiu contra els jueus que li ha valgut la fama —errònia— de creador de la inquisició Primer gran inquisidor de Castella 1478, ho fou també de Catalunya 1483, on delegà Juan Franco i Guillem Caselles 1484 Les seves Instrucciones , publicades pel cardenal Manrique Compilación de las Instrucciones del Oficio de la Santa Inquisición , 1576, constituïren el fonament del…
trompeta marina
Música
Instrument de corda, de considerables dimensions, que consisteix en una caixa de ressonància llarga i estreta, triangular o en forma de trapezi, de fons bombat, amb mànec i una sola corda, que es toca amb arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon amb mànec L’instrument reposa per la part inferior a terra, mentre el claviller ho fa sobre l’espatlla esquerra de l’intèrpret, el qual amb el dit polze de la mà esquerra no trepitja la corda completament sinó que tan sols la pressiona per tal d’obtenir els harmònics naturals, similars als de la trompeta, en fregar la corda amb l’arc en aquell punt Aquest fet ha permès als estudiosos justificar el primer mot del nom amb què es coneix aquest antic instrument l’origen del segon terme, però, és més difícil d’esbrinar Si bé hi ha fonts…
Guifré II de Besalú
Història
Actuà durant llarg temps en collaboració amb la seva mare i els seus germans Sunifred II, Oliba I i Miró II Fundà el monestir de Sant Pere de Camprodon en una església preexistent obtinguda per permuta amb el bisbe de Girona Gotmar Pel febrer del 952 visità a Reims el rei Lluís IV i n'obtingué dos preceptes un per al monestir de Camprodon i un altre sobre l’adjudicació dels béns del vescomte Unifred, culpable de traïció Llavors degué prestar homenatge al rei de França i fou el darrer comte català que ho féu Un clergue, Adalbert, i els seus parents promogueren una revolta contra ell i, havent-…
Ermenegild
Història
Rei visigot usurpador (583?-584).
Fill del rei Leovigild i de Riquilda i germà de Recared Casat amb Ingunda, princesa catòlica, germana de Khildebert d’Austràsia, es convertí al catolicisme Enviat abans a governar la Bètica, es féu capitost i rei de la facció catòlica contrària a Leovigild Aquest no tolerà la rebellió, que no comptà amb l’ajut dels bizantins tot i haver-ho promès Ermenegild fugí als voltants de Còrdova, on fou fet presoner Davant la seva negativa a abjurar la nova religió, fou exiliat a València i poc després tancat a la presó de Tarragona, on fou decapitat A part la rebellió, censurada pels…
Josep Maria Morreres i Boix
Literatura catalana
Novel·lista.
Professor i crític literari, ha conreat diversos gèneres novellístics eròtic, negre, històric, juvenil Ha publicat Gaudeamus igitur 1990, premi La Piga de la Viuda Reposada 1989, Cinc lais eròtica cavalleresca 1995, premi de narrativa eròtica la Vall d’Albaida 1994, La decisió 1996, El laberint d’Adriana juvenil, 1998, Més enllà de Chiapas 1998, en què a través d’un segrest descobrim el sentit i les raons de la lluita zapatista, Deixem-ho aquí infantil, 1999, A la recerca d’Angèlica 2000, Pell bruna juvenil, 2000, L’ombra a la paret 2001, premi Goleta i Bergantí 2000, Sense…
Gabriel Axel
Cinematografia
Teatre
Pseudònim de Gabriel Mörch, autor i director teatral i cinematogràfic danès.
Cresqué a París i, a divuit anys, tornà a Dinamarca, on estudià a l’Escola d’Actors, i s’inicià com a actor, productor i director Contractat per la Nordisk Films Kompagni el 1955, realitzà Altid ballade 1955, En kvinde er overflöding ‘Una dona és supèrflua’, 1957, Guld or gronne skove ‘Els diners ho són tot’, 1958, Den Röde Kappe ‘L’abric vermell’, 1967, Det kaere legetöj ‘L’estimada joguina’, 1968, Amour 1970, Babettes gaestebud ‘El festí de Babette’, 1986, adaptació d’un conte d’Isak Dinesen que obtingué l’Oscar a la millor pellícula estrangera i una menció especial a Canes, Christian 1989…