Resultats de la cerca

Missioner dels Sagrats Cors, fou ordenat el 1922 i fou superior general de la congregació 1939-63 Publicà nombrosos estudis sobre aspectes de la història de Mallorca, entre els quals Les ordes religioses a Mallorca 1935, Devoción de Mallorca a la Asunción 1950, Los santuarios marianos de Mallorca 1968, Història de Lloret de Vista Alegre i del seu convent 1975, Història de Porreres 1977 i 1979, en dos volums, el primer amb Ramon Rosselló, les biografies del P Jaume Rosselló 1942 i de Miquel Maura i Montaner 1977, i l’edició del Libre del monestir de senta Margarida en la ciutat de Malorches…

Estudià dansa a Barcelona amb Antoni Biosca Tingué èxits a París, Amèrica i Londres 1855 amb Manuela Perea, ‘La Nena’ Amb ella fou primer ballarí al Liceu 1859-60, amb gran èxit Actuà a Madrid i a Itàlia i assolí nous èxits al Liceu 1865, 1868-69 Retirat del ballet, fou escenògraf de les comèdies de màgia populars cap al 1870, com La redoma encantada i La pata de cabra , i coreògraf dels ballets d’òperes al Liceu, sovint en collaboració amb l’escenògraf Soler i Rovirosa El 1881 assolí un gran èxit amb el ballet Corinda , de NManent Fou director del cos de ball del Teatro Real, de…

Pren el nom de la sèquia del mateix nom que regava les terres on ara hi ha aquesta part de la ciutat Limita al nord amb el terme municipal d’Alboraia, a l’est amb el disctricte dels Poblats Marítims, al nord-oest amb Benimaclet, al sud-oest amb el Pla del Real i al sud amb els Camins al Grau El districte comprèn els barris de l’Illa Perduda, Ciutat Jardí, l’Amistat, la Vega Baixa i la Carrasca Aquesta zona de València, històricament coberta d’horta, es començà a poblar a partir del segle XX Hi viuen 38666 persones 2011 Dins el districte se situa el campus dels Tarongers de la…

Impulsat per l’Ajuntament de Gavà, fou obert al públic el 2007, després de deu anys de treballs per a la seva adequació Les mines de can Tintoter, descobertes l’any 1972, tenen més de 6000 anys d’antiguitat i són un extraordinari vestigi de l’activitat extractiva en el Neolític Es tracta de les mines de galeria més antigues d’Europa i estaven dedicades a l’extracció de variscita El Parc mostra com era la vida en aquella època i com s’extreia el mineral, en una àmplia xarxa de pous, cambres i galeries En la visita, el públic pot entrar en una mina autèntica i en una altra construïda a escala…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 1807, participà en la Guerra del Francès en qualitat de facultatiu i a partir del 1820 s’incorporà a la Universitat de Barcelona, on ensenyà fins el 1863 Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i president de la comissió de mineria de la Societat Econòmica d’Amics del País Entre les seves obres cal destacar Instruccions generals sobre'l modo de preservarse del còlera morbo epidèmich ab indicacions acerca de son mètodo curatiu 1834, Arte de recetar y formulario práctico conformes a las lecciones públicas dadas en el Real Colegio…

Considerat l’intèrpret més destacat d’estils com el qawwali , sufí, la música pakistanesa i els ritmes del nord de l’Índia, la seva extensa producció discogràfica començà a arribar al mercat espanyol el 1990 a través del segell Real World, gestionat pel músic britànic Peter Gabriel El 1995 participà en la banda sonora de la pellícula Dead Man Walking D’entre els seus més de quaranta-cinc discs coneguts, la majoria dedicats a la recreació de músiques religioses i relacionades amb la tradició hindú, destaquen Mustt mustt 1990, Shahbaaz 1991, Devotional Songs 1992, Love Songs 1992…

Posició intermèdia entre tomisme i escotisme, el suarisme té com a trets característics l’afirmació de la cognoscibilitat del singular i el corresponent rebuig del principi aristotelicotomista d’individuació per la matèria la idea d’un ens generalissimum i, d’acord amb aquesta, la insistència en l’analogia d’atribució analogia de l’ens l’oposició a la distinció real defensada pel tomisme entre essència i existència i, sobretot, l’elaboració del concepte de mode, a partir del qual diversos problemes de caràcter teològic pogueren ésser molt més ben resolts que no podien ésser-ho…

Al segle XII Guillem de Champeaux defensà, enfront de Roscelin i d’Abelard, un realisme extremat , segons el qual a l’universal conceptual correspon en els individus existents i concrets una realitat ‘Comuna’ l’essència o quiditat i “actualment” distinta dels aspectes concrets, individuals del real Tomàs d’Aquino, tanmateix, establí un realisme moderat , en virtut del qual hom afirma com a reals les essències, les quals, però, només són “virtualment” distingibles dels individus en què són realitzades i dels quals l’intellecte les abstreu, actualitzant-les i coneixent-les…

Hom acostuma a distingir entre l' adreça física , que dóna la referència de la posició física real, i l' adreça lògica , que dóna la referència del lloc d’origen o de destinació de les dades sense que calgui indicar ni saber l’adreça física El mètode emprat per a determinar l’adreça física a partir de l’adreça lògica és l'adreçament En el protocol IP, d’internet, l' adreça IP , que identifica un nus de la xarxa, és una referència numèrica jerarquitzada de dominis Sovint, però, en lloc de l’adreça IP, hi ha referències simbòliques o identificadors en aquest cas, el servidor de…

És autor dels capitells del claustre de Sant Cugat del Vallès, iniciat cap al 1190 Ell mateix es representà en un pilar del claustre esculpint un capitell corinti, amb una inscripció que l’identifica probablement també es refereix a ell l’emblema d’un cadell gravat a l’escut d’un guerrer, en un altre capitell La varietat i la profusió ornamental de la seva extensa temàtica discorre des de les formes corínties a les de grans entrellaçaments perlejats que emmarquen representacions de fauna fantàstica, lluites de guerrers, escenes preses de la vida real i de temes històrics de la…