Resultats de la cerca
Es mostren 4159 resultats
Capella de Sant Salvador (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Petit edifici d’una sola nau i un absis d’alçada parella a aquesta, tot cobert amb les clàssiques lloses Arxiu Gavín La capella de Sant Salvador és al cim del serrat que domina el poble d’Estorm, des d’on s’hi arriba per una pista d’uns 3 km JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG210629 Història Malgrat el seu clar origen alt-medieval, no ens han pervingut notícies escrites de la capella de Sant Salvador MLIC Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular Al centre de l’absis hi ha una finestra paredada de doble…
Castell de Miraver (Pinell de Solsonès)
Art romànic
D’aquest castell, situat vora l’església de Sant Pere, hi ha documentació a l’Arxiu Diocesà de Solsona, tot i que és indirecta, ja que consta d’una sèrie de donacions i vendes de terres que termenejaven amb el castell de Miraver o que hi eren dins Les dades són dels anys 1014, 1015, 1068, 1070 i 1098 en la donació que Ramon, senyor de Miraver, fa de l’església Aquesta senyoria passà al seu fill Pere i al fill d’aquest, Ramon Pere, i la seva muller Agnès l’any 1150 i a Ramon de Vilaró l’any 1227 De manera directa en tenim constància en un document del 7 de juny de 1199, en el qual…
Castell de Ripoll
Art romànic
Aquest castell es trobava inicialment en el comtat d’Osona, i finalment quedà vinculat al comtat de Besalú Encara que sembla que tingué un terme jurisdiccional, aviat el monestir de Santa Maria de Ripoll li anà absorbint i el castell desaparegué La primera notícia de l’existència del castell correspon a l’any 877, quan Bagulf i la seva muller vengueren a Fluridi unes terres situades a Balbs actualment Baups, en la costa del castell En una data posterior al 1070 es féu un jurament de fidelitat al comte Bernat de Besalú, per la torre de Ripoll amb la seva castlania i amb totes les seves…
Castell d’Algar (Valldellou)
Art romànic
A migdia de la Penella, entre el barranc del Molí del Pubill i la Noguera Ribagorçana, hi ha la casa de la Torre de la Llenca, vora la qual es trobava l’antic nucli d’Algar Hi mena un camí que surt de Valldellou i segueix sempre l’esmentat barranc El lloc d’ ipso Algar fou organitzat pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera entre els anys 1090 i 1103 El 1120 Ramon Berenguer d’Àger donava a Sant Pere d’Àger l’almúnia o quadra d’Algar amb tot el que hi posseïa el seu oncle Bernat Berenguer pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera Més tard, Algar és consignat entre els castells que tant el papa…
José Zapiola Cortés
Música
Compositor i director xilè.
D’origen humil i formació autodidàctica, és considerat un dels pares de la música xilena Inicià la seva carrera compositiva en el moment en què Xile començava a autoafirmar-se com a nació Zapiola, juntament amb M Robles, fou dels pocs músics nadius importants de l’època al seu país, ja que la gran majoria dels que hi eren actius provenien d’altres estats sud-americans o bé d’Europa A només vint-i-quatre anys dirigí l’orquestra del Teatro Nacional de la capital Dirigí també la capella de música de la catedral de Santiago, on deixà nombroses composicions religioses El 1842 fundà una agrupació…
Joan Baptista Espadaler i Colomer
Música
Compositor i director català.
Vida Format amb Enric Morera a Barcelona, fou un dels fundadors de l’Associació Wagneriana Entre els anys 1908 i 1911 dirigí l’Orfeó Canigó de Barcelona El 1914 es traslladà a Vic, on desenvolupà una important tasca pedagògica tot introduint, per exemple, el mètode d’ensenyament d’E Dalcroze També hi dugué a terme una gran activitat com a dinamitzador de la vida musical de la vila Fundà l’Orfeó Vigatà, l’orquestra de la Societat Vigatana de Concerts, un cor infantil i, el 1916, la revista musical "Arxiu" Espadaler escriví música orquestral, cançons per a cor, sardanes, sarsueles…
Joan Oliac i Serra
Música
Compositor i mestre de capella català.
Era nebot de Lluís Serra Fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar i, després, de la seu de Saragossa El 1734 feu oposicions i guanyà el magisteri de capella de la catedral d’Àvila, en successió de Fermín de Arizmendi El 1744 es presentà novament a oposicions per a la plaça de mestre de capella de la catedral de Santiago, però el lloc, després d’una sèrie de vicissituds, recaigué en Pedro Cifuentes Oliac compaginà el càrrec de mestre de capella amb el de rector del collegi dels seises , si bé el 1750 hagué d’abandonar el càrrec per haver recriminat excessivament un seise La…
Francesco Paolo Tosti
Música
Compositor italià.
Estudià al Conservatori de San Pietro a Maiella de Nàpols, on tingué com a mestres F Pinto violí, C Costa contrapunt i harmonia i C Conti i S Mercadante composició Del 1867 al 1870 fou professor assistent al mateix conservatori i organista a la catedral de la seva ciutat natal Després es traslladà a Roma Allí donà a conèixer les seves primeres composicions i fou nomenat professor de cant de la princesa Margarida de Savoia i encarregat de l’arxiu musical de la cort El 1875 s’installà a Londres, on les seves obres aconseguiren un gran èxit, i fou professor de cant de la casa reial…
Alonso Pérez de Alba
Música
Compositor d’origen incert.
L’any 1491 era al servei de la reina Isabel la Catòlica com a cantor de la seva capella Continuà allí fins el 1505 ocupant diversos càrrecs -capellà, sagristà-, encara que cap al final de la seva vida potser només a títol honorari L’any 1503 succeí a Francisco de la Torre com a mestre de capella a la catedral de Sevilla En el manuscrit 3 de l’arxiu de la catedral de Tarassona es conserva un Agnusdei pertanyent a una Missa de beata Virgine i hi apareix el seu nom complet En la resta de les fonts on consten obres atribuïdes a aquest compositor, el seu nom és escrit en les formes…
Domingo Andrés Sinisterra
Historiografia catalana
Historiador i advocat.
Assolí el grau de batxiller en jurisprudència de premi l’any 1853 i el grau en filosofia També es llicencià en jurisprudència amb el premi extraordinari l’any 1855 Exercí com a advocat a València, i el seu despatx fou un dels més concorreguts per la fama que assolí La seva afició a la història el dugué a investigar en diversos arxius, particularment a l’Arxiu Municipal de València, i a fer treballs de camp Fruit de les seves investigacions destaquen, entre d’altres Recuerdos de Sagunto hoy Murviedro y descripción de su antiquísimo teatro 1865, Guía del viajero en el desierto de…