Resultats de la cerca

Estudià filosofia i teologia a Toledo, i composició, piano i orgue al Reial Conservatori de Música de Madrid Posteriorment, seguí els estudis de musicologia amb Thr Georgiades i Th Göllner a la Universitat de Munic, on es doctorà el 1974 Fill adoptiu de la ciutat de Saragossa, fou acadèmic numerari de la Real Academia de San Luis d’aquesta ciutat i acadèmic corresponent de la Real Academia de Ciencias Históricas de Toledo Entre les seves activitats cal destacar la tasca com a director del departament de musicologia del CSIC a Barcelona 1988-99, la direcció de la revista Anuario Musical del…

El 1914 la seva família es traslladà a Suïssa, on Igor inicià posteriorment estudis de piano A vuit anys oferí el seu primer concert Animat per A Cortot, el 1926 anà a viure a París, on completà la seva formació musical a l’Escola Normal de Música i fou deixeble de N Boulanger, entre d’altres El 1929 compongué un ballet per encàrrec de S de Diaghilev i l’any següent debutà com a director amb l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam Dedicat de manera quasi exclusiva a la composició fins el 1939, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial tornà una altra vegada a la direcció Després d’haver…

Estudià viola i composició a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i, després d’un breu període com a instrumentista, inicià la seva formació com a director d’orquestra amb B Molinari Debutà el 1944 als Concerts Simfònics de Santa Cecília, i en teatre ho feu a Bèrgam el 1950 dirigint La Traviata A la mateixa època dirigí les orquestres de la RAI de Roma i Milà 1945-52 L’any 1952 debutà amb La vida breve de M de Falla a la Scala, teatre del qual fou director musical entre el 1953 i el 1956 El 1960 realitzà una primera gira pels EUA i el Japó Després d’haver estat director de l’…

Es formà com a membre del cor infantil de les catedrals de Bangor i Chester Abans d’ingressar a la Royal Air Force, ocupà el lloc de segon organista a Chester i després de la Segona Guerra Mundial prosseguí la seva formació com a organista al Saint John’s College, a Cambridge, a partir del 1947 Deixeble d’orgue de Robin Orr, obtingué el grau en música i posteriorment centrà la seva carrera professional com a organista i director coral del Saint Johns’s College, càrrecs en què substituí Orr el 1951 Com a director del cor, li donà un nou impuls que el situà entre les primeres formacions corals…

Començà els seus estudis al Conservatori de Cracòvia, on fou deixeble del pianista T Leschetizky Més tard estudià composició amb Guido Adler i Hugo Riemann a Leipzig Debutà a Viena i es donà a conèixer ràpidament fent gires per Europa Residí a Berlín i a Copenhaguen i més tard viatjà per l’Amèrica del Sud i per Austràlia, país aquest darrer on l’any 1940 fixà la seva residència A part de realitzar nombrosos concerts com a solista, també acompanyà en moltes ocasions el violinista Bronislaw Huberman Més tard, tots dos músics s’uniren a Pau Casals, amb el qual interpretaren els Tres…

És un destacat representant del virtuosisme pianístic britànic de la segona meitat del segle XX Nen precoç, donà el seu primer concert a nou anys Estudià al Royal College of Music entre el 1955 i el 1964 i posteriorment rebé classes particulars de Wilhelm Kempff als cursos que oferia a Positano, Itàlia L’any 1963 debutà al Royal Festival Hall de Londres i el 1969 tocà al Carnegie Hall de Nova York L’any següent, el 1970, guanyà el Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou, fet que li obrí nous horitzons Ha fet gires arreu del món i ha actuat amb formacions del prestigi de la Royal…

A Dresden, estudià piano amb F Wieck i harmonia amb M Eberweim, i a Leipzig amb M Hauptmann Tot i que la seva família volia que estudiés dret, arran de conèixer F Liszt 1849, amb qui posteriorment estudià piano, es decantà per la música Escriví en el diari "Die Abendpost", des del qual feu apologia de la Nova Escola Alemanya L’estrena el 1850 de Lohengrin l’impulsà a conèixer i treballar amb R Wagner El 1853 realitzà la seva primera gira com a pianista, i també es dedicà a la direcció Contractat pel Nationaltheater de Munic, dirigí l’estrena de Tristany i Isolda 1865 i Die Meistersinger von…

La idea fou suggerida a Pau Casals per Albert Schweitzer, inicialment com un únic cicle de concerts commemoratius del bicentenari de JSBach Pau Casals hi accedí i trià Prada com a mitjà d’actuar als Països Catalans sense fer-ho a l’Estat espanyol, del qual s’havia exiliat el 1939 Acabat el cicle, Pau Casals decidí repetir-lo l’any següent, amb música de cambra d’autors diversos, i així esdevingué un festival de caràcter anual Se celebrà habitualment a l’església de Sant Pere, de Prada, i ocasionalment a Sant Miquel de Cuixà i a Perpinyà Hi intervingueren, entre altres, Alfred…

Fill de Maurici Serrahima Es llicencià en dret, carrera que exercí Fou un dels promotors del grup Els Setze Jutges  dins el moviment de la Nova Cançó  catalana, de la qual el seu article del 1959 “Ens calen noves cançons” publicat en la revista  Germinabit es considera el manifest fundacional Escriví algunes lletres de cançons que interpretaren membres d’aquest moviment, entre les quals sobresurt especialment Què volen aquesta gent , musicada i popularitzada per Maria del Mar Bonet Com a lletrista és autor també de  Benvinguts , de Josep Lluís Moraleda, estrenada a la cerimònia d’inauguració…

Començà a estudiar piano a tres anys i debutà quan en tenia quatre Fou deixeble de la seva mare fins a l’edat de disset anys i, a partir del 1951, estudià amb Rosina Lhévine a la Juilliard School a Nova York Debutà el 1954 amb l’orquestra filharmònica d’aquesta ciutat El 1958, amb la interpretació del Concert número 1 de Čajkovskij guanyà a Moscou la primera edició del premi Čajkovskij, instituït per l’Estat soviètic, que li donà renom internacional i el convertí en un símbol de la distensió durant la guerra freda La seva versió d’aquest concert de Čajkovskij 1961 fou un dels discs de música…