Resultats de la cerca
Es mostren 4821 resultats
Torre de Sant Climent (Amer)
Art romànic
Situació Fortalesa medieval en la qual destaca l’esvelta torre rodona J Recarens La casa forta o torre de Roca-salva, anomenada Torre de Sant Climent, és situada al vessant del puig Galí, damunt de la plana d’Amer Mapa L38-12295 Situació 31TDG702509 Abans d’arribar a Amer, venint d’Anglès, surt a mà dreta una pista que travessa el riu Brugent per una passera i puja cap a la Torre de Sant Climent, que veiem al davant, al peu de les muntanyes Cal deixar a mà dreta la pista que porta a l’església de Sant Climent Hem de deixar l’auto en un revolt tancat situat al mateix nivell de la…
Fèlix Cucurull i Tey
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
La seva obra pròpiament historiogràfica fou molt notable, sobretot pel caràcter pioner en l’estudi del nacionalisme polític L’extensa Panoràmica del nacionalisme català 1975, en sis volums, és tot un clàssic i encara serveix com a llibre de referència vg historiografia del catalanisme posterior al 1936 Tanmateix, aquesta obra havia de ser el punt de partida d’un projecte més ampli, Catalanisme sense mites , que no acabà de realitzar Alguns dels seus plantejaments teòrics principals, però, els exposà en els llibres d’assaig polític apareguts durant la dècada de 1970-80 i 1980-90 Els punts més…
Els Cups de Cal Rabassaret (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Vista dels cups cup I a dalt i cup II a baix excavats a la roca, que conserven els reguerons i els forats per a suportar una coberta M Solà Es tracta de dos cups excavats a la roca, situats en un petit serrat amb bosc de pins, prop de Cal Rabassaret Mapa 35-14362 Situació 31TCG807163 Per arribar-hi cal agafar la carretera d’Igualada als Prats de Rei, i a l’altura més o menys de Cal Passada cal agafar un bon camí a mà esquerra que mena a la Manresana Forat a la pedra Els dos cups estan distanciats l’un de l’altre un centenar de metres són uns dipòsits…
Sant Romà del Castell de Rocabertí (la Jonquera)
Art romànic
Situació Són les restes de l’església del castell de Rocabertí emplaçades dintre el recinte fortificat La situació, doncs, i el camí per a arribar-hi són els mateixos que els indicats per al castell Història Les ruïnes de l’antiga capella del castell, que segons F Monsalvatje era dedicada a sant Romà, sense aportar cap notícia concreta que hi faci referència, són al costat de tramuntana del conjunt de construccions, vers ponent Aquesta capella encara tenia culte i un benefici a la segona meitat del segle XIV En ésser constituïda parròquia Santa Maria de la Jonquera l’any 1362, en fou nomenat…
Tombes dels Bassis (Rupit i Pruit)
Situació Aquestes tombes es troben en un vessant abrupte de la muntanya, ple de matolls i alzines, al lloc conegut pels Bassis, situat a 850 m d’altitud, sobre l’església de Sant Joan de Fàbregues, amb la qual no sembla pas que guardin cap relació Per anar-hi cal agafar una carretera de terra que surt a l’entrada del poble de Rupit, a mà dreta Cal seguir aquesta pista al llarg de poc més d’1 km Després d’haver passat una torrentera, per culpa de la qual la carretera fa un revolt marcat, cal agafar un corriol, que s’enfila a mà dreta i que, enmig d’un bosc d’avellaners, ens portarà, després de…
crenulació
Geologia
Plegament a escala centimètrica (microplegament) que presenten algunes roques.
La crenulació pot afectar roques prèviament indeformades que siguin finament laminades, com ara les pissarres o els esquists, o bé roques que ja presentaven un clivatge o una esquistositat produïts en una deformació anterior Si les superfícies axials dels plecs són suficientment properes i paralleles entre si, defineixen un tipus de foliacio anomenat clivatge de crenulació , amb alineacions de minerals, sovint disposats en capes alternades de diferent composició produïdes per la migració d’alguns components de la roca en el procés de deformació
Excursionisme
Excursionisme
Publicacions periòdiques
Revista d’excursionisme publicada a Barcelona entre l’abril del 1928 i el febrer del 1931.
Fou impulsada per Josep Maria Batista Roca i Francesc Maspons Anglasell Hi collaboraren excursionistes com Lluís Estasen, Gonçal de Reparaz, Emili Jové o Francesc Pujol Pretenia agermanar el collectiu d’entitats excursionistes catalanes sense suprimir-ne els butlletins i se centrava en la formació de la joventut Tingué dificultats econòmiques i fou comprada per l’Editorial Montseny Entre el maig i el setembre del 1930 no publicà cap número, però tot i prosseguir a partir de llavors, desaparegué poc després
serra de Montsià
La serra de Montsià, al seu sector central, amb la mola de Godall al fons
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa al S del delta de l’Ebre, que amb la paral lela de Godall, separada per la fossa d’Ulldecona (orientades de NE a SW), forma, amb les serres valencianes d’Irta i les talaies d’Alcalà, separades també per la vall d’Alcalà, la transició entre el Sistema Mediterrani Català i el Sistema Ibèric.
El Montsià, parallel al litoral, s’alça bruscament amb el puig de Mata-redona 619 m alt, seguit cap al S per la Foradada 698 m, amb fenòmens càrstics, el pic de Montsià 764 m i la roca Roja, amb un estrep meridional que és la Serreta, que sosté la vila d’Alcanar Aquesta erecció és constituïda per calcàries cretàcies de plegament alpí, de vessants molt bruscs que faciliten l’erosió d’uns sòls prou esquelètics Per això la vegetació forestal és escassa
Obiols
Parròquia
Antiga parròquia de Sant Vicenç del municipi d’Avià (Berguedà), situada en una plataforma a la dreta del Llobregat.
És esmentada ja el 935 com a propietat del monestir de Ripoll L’església té una base preromànica, potser d’època visigòtica a l’entrada hi ha una tomba amb una moneda d’or d’Ègica, 687-702 hi ha arcs de ferradura, i el presbiteri és rectangular Fou capgirada en època romànica s XII-XIII, i restaurada pel Servei de Monuments de la diputació provincial de Barcelona en 1959-62 Entorn seu hi ha tombes antropomòrfiques excavades a la roca
corrent de terbolesa
Hidrografia
Corrent d’aigua carregat de materials en suspensió que es desplaça ràpidament pels pendents dels fons oceànics.
S'origina, sovint, a la plataforma continental i és degut a una esllavissada del terreny provocada per un terratrèmol submarí o per una acumulació excessiva de sediments en un pendent també hi poden influir les oscillacions del nivell marí Es desplaça en forma de massa fangosa i és capaç d’excavar una clivella submarina en roca poc dura o de transportar materials grollers des de la costa a les grans profunditats abissals Sembla, però, que la seva força erosiva és relativament feble