Resultats de la cerca
Es mostren 10373 resultats
Condemnat a la Xina el dissident polític Wang Ce
El dissident polític xinès Wang Ce, president del Partit Liberal Democràtic, és condemnat a quatre anys de presó per atemptar contra la seguretat de l’Estat Wang Ce va ser jutjat el passat 27 de gener pel Tribunal Intermedi Popular de Hangzhou, en un breu procés al qual no van tenir accés els periodistes estrangers Wang va residir durant uns deu anys a València, on tenia estatut de refugiat polític, però al mes d’octubre passat va tornar a la Xina, on va ser arrestat per haver collaborat amb el Partit Democràtic Xinès
primícia
Història
Dret de rebre els primers fruits.
Amb precedents bíblics i en les religions paganes, exacció sobre els primers fruits de la terra o del bestiar que els fidels ofrenaven a Déu en persona dels ministres de l’Església A diferència del delme, no tenia quantia fixa i només se satisfeia una vegada l’any Originàriament fou una prestació voluntària que el costum féu obligatòria i oscillava entre un quarantè i un seixantè dels primers fruits, segons els llocs Segons la Novísima Recopilación de l’Estat espanyol, corresponia a una quarta part del delme les primícies foren suprimides per llei el 1837
capellà de les roques
Religió
Sacerdot que, a València, presidia la desfilada anunciadora de la processó del Corpus, la vigília d’aquesta festivitat.
Muntava un cavall o una mula, i recorria el trajecte que havia de fer la processó en actitud continuada de saludar el públic traient-se el bonet Aquest gest era considerat com una invitació a participar en la cerimònia de l’endemà Fins ben entrat el segle XIX, pertanyia a la clerecia secular, i tenia assignat domicili gratuït a la mateixa casa de les roques després, el càrrec passà als frares dominicans “Parèixer el capellà de les roques” és una locució proverbial encara viva, per referir-se a persones extremament sollícites en les salutacions
ṭarīqa
Islamisme
Confraria o associació d’adeptes de la doctrina del mateix nom.
Al davant de cadascuna hi havia un cap, anomenat šayh o pīr , que vetllava pel contingut espiritual de la doctrina i tenia cura de l’administració dels béns de la comunitat procedents, sobretot, de donacions i de quotes Els seus adeptes reben diversos noms ihwān germans, faqīr faquir o dar-wīš dervix, segons els països Si per un costat les ṭarīqa constituïren un fons notable d’expansió religiosa rābiṭa, zāwiya, també han estat un dels cossos més reaccionaris del món islàmic Les principals han estat la baktasitta Bektaşi, l'ahmadia i la sanusiyya sanussi
elegia
Música
Composició poètica de tema trist i planyívol, basada originàriament en el metre del dístic elegíac.
Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica guerrera, amorosa o fúnebre i característiques diverses En els poetes romans prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic En època medieval les varietats temàtiques es mantingueren, però es prescindí de la uniformitat mètrica, que fou recuperada, tanmateix, durant el Renaixement Als segles XVI i XVII el metre es diversificà novament, i durant el XVIII la mètrica clàssica s’adaptà a les diverses llengües modernes en què fou conreat el gènere Al segle XX s’ha conreat l’elegia amorosa i la fúnebre
Ricard Torres Rocamora
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins conegut com Torpedo Torres.
Arribà al juvenil del Futbol Club Barcelona quan tenia quinze anys i, el 1974, debutà en el primer equip després de proclamar-se campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1973 Amb el Barça guanyà sis Copes d’Europa 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, sis Lligues 1977-82 i quatre Copes del Rei 1975, 1978, 1979, 1981 Amb la selecció espanyola guanyà un Mundial 1980 i dos europeus 1981, 1983 Es retirà el 1983
estadi Lluís Sitjar
Estadi de futbol
Antic estadi de futbol del Reial Club Esportiu Mallorca inaugurat el 1945.
Tenia una capacitat per a 21200 persones i portava el nom del dirigent esportiu i polític Lluís Sitjar , que presidí el Real Sociedad Alfonso XIII quan passà a anomenar-se Club Deportivo Mallorca, l’any 1931 El 1998 l’equip es traslladà a l’estadi de estadi de Son Moix , de propietat municipal, però fins l’any 2007 el filial Mallorca B continuà fent servir les installacions, que després quedaren abandonades i en desús, tot i que l’estadi continua dempeus fins que fou enderrocat entre els anys 2014 i 2015
Renfe Operadora
Ens públic empresarial de l’administració general de l’Estat espanyol, creat com a operadora de transport de mercaderies i passatgers en règim de competència amb altres operadors.
Es creà arran de l’aprovació de la Llei ferroviària per a la liberalització del mercat del ferrocarril a la Unió Europea i de la llei posterior aprovada per l’Estat espanyol, d’acord amb la qual l’1 de gener de 2005 finalitzà el monopoli que fins aleshores tenia la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles RENFE A partir d’aquesta data, RENFE es dividí en dues entitats ADIF , que passà a encarregar-se de la infraestructura vies, estacions, etc, i Renfe Operadora, que s’ocupà del transport de viatgers i mercaderies
Administrador de Infraestructuras Ferroviarias
Ens públic empresarial que pertany a l’administració general de l’Estat espanyol i que s’encarrega de la gestió de les infraestructures ferroviàries.
Es creà arran de l’aprovació de la Llei ferroviària per a la liberalització del mercat del ferrocarril a la Unió Europea i de la llei posterior aprovada per l’Estat espanyol D’acord amb aquesta llei, l’1 de gener de 2005 finalitzà el monopoli que fins aleshores tenia la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles RENFE A partir d’aquesta data, RENFE es dividí en dues entitats ADIF, que passà a encarregar-se de la infraestructura vies, estacions, etc, i Renfe Operadora , que s’ocupà del transport de viatgers i mercaderies
Veu Catalana
Publicacions periòdiques
Publicació impresa en català i editada mensualment a la ciutat de Mèxic entre els anys 1958 i 1963.
Se'n publicaren 60 números Promoguda i editada pel Consell Nacional Català, en foren directors Salvador Ferret, Artur Costa i finalment Francesc Paniello Tenia com a finalitat la reconstrucció de la nació catalana i mantenia una línia d’orientació independentista Contenia articles i comentaris sobre Catalunya, l’exili, crítica de llibres i el món internacional Entre altres, hi collaboraren Rafael Tasis, Vicenç Riera Llorca, Ramon Fabregat, Manuel Serra i Moret, Domènec Guansé, Lluís Nicolau d’Olwer, Hipòlit Nadal i Mallol, Abelard Tona i Nadalmai, Josep M Batista i Roca i Esteve…