Resultats de la cerca

Inicià la seva activitat com a organista quan només tenia dotze anys El 1774 era organista a Saint-Omer, prop de Calais Prengué part en la revolta de Lió 1793 a favor del rei, raó per la qual hagué de fugir de França i es refugià a Suïssa El 1800 hi tornà, i fundà a París una casa editorial que acabà venent el 1818 obligat per les pèrdues econòmiques La seva pèssima situació financera fou en part solucionada per una pensió anual de 400 francs que aconseguí gràcies a la intervenció de persones influents, entre elles L Cherubini Home de ment torturada, morí en un asil, on fou internat per…

Estudià composició amb G Condé i M Deutsch, i més tard amb I Malec i M Philippot al Conservatori de París A partir del 1975 estudià composició per ordinador amb P Barbaud El 1980 compongué una de les seves peces més ambicioses Numéro Huit , obra sense desenvolupaments ni progressions on els paràmetres compositius són sotmesos a l’anàlisi estadística L’any següent entrà a l’IRCAM Després d’un primer període lligat al serialisme i al càlcul de probabilitats, influït per P Boulez i I Xenakis, amb peces com la Sonate pour deux pianos 1972 o Numéro Cinq 1975, es decantà cap a l’elaboració…

Secretari del comte d’Étampes des del 1709, a partir del 1744 es feu càrrec, amb La Bruyère, de la direcció del diari oficial "Mercure de France" Com a autor fou molt prolífic més de dues-centes obres, entre les quals destaquen nombrosos llibrets d’òpera La gran popularitat de la seva producció entre els seus contemporanis es deu sobretot a la paròdia mordaç d’obres i estils d’autors de l’època, en especial drames i tragèdies, com ara La grand-mère amoureuse 1726, a partir de l’òpera Athis , de GB Lulli, o La rupture du carnaval et de la folie 1707 sobre Alcyon , de Marin Marais…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, que era violinista aficionat El 1955 es matriculà al Conservatori de París, on al cap de quatre anys es diplomà amb un primer premi en violí Ha estat membre de diversos grups de cambra, com l’Octet de París 1965-70 i el Quartet Via Nova 1971-75, i de grups de música barroca, com La Grande Écurie et la Chambre du Roy, dirigit per Jean-Claude Malgoire El 1966 ingressà a l’orquestra de l’Òpera de París, on romangué fins el 1977 Posteriorment formà part de l’Ensemble InterContemporain dirigit per Pierre Boulez, i el 1978 fou nomenat…

L’orquestra era formada per una trentena de músics que, si el repertori ho requeria, podien assumir les funcions d’una orquestra simfònica El 1928 Sacher creà també un Cor de Cambra que, juntament amb l’orquestra, seguí una trajectòria, marcada pel seu director, caracteritzada per la recerca en el camp de la música poc coneguda dels períodes preclàssic i contemporani El repertori escollit era constituït, doncs, bàsicament per música dels segles XVIII i XX L’Orquestra de Cambra de Basilea tingué un paper molt important en el camp de la música contemporània, perquè encarregà i estrenà obres…

Filla d’immigrants jueus polonesos de cognom original Bruckner, es graduà en història de l’art Des del 1959 es dedicà a la docència, primer a la Universitat de Reading i posteriorment al Courtauld Institute of Art i a la Universitat de Cambridge Especialitzada en pintura francesa dels segles XVIII-XIX, publicà monografies sobre Jean-Baptiste Greuze, Antoine Watteau i Jacques-Louis David, i assaigs sobre el romanticisme francès The Genius of the Future , 1971 Romanticism and its Discontents , 2000 Es retirà de la carrera docent el 1988 La seva primera novella, A Start in Life , aparegué el…

Vida Al principi de la seva carrera ocupà el lloc de mestre de capella de la collegiata d’Alcanyís Aragó i posteriorment fou organista de la catedral de València en substitució de Vicente Rodríguez, càrrec que ocupà des del 1762 fins a la seva mort Fou també catedràtic de cant pla al seminari de València La seva música fou molt influïda per l’estil de J Haydn Tanmateix, algunes de les seves obres suggereixen encara una manifestació tardana de l’estil barroc De la seva obra destaquen dues sonates, una en mi menor i l’altra en fa major, que el converteixen en un dels primers compositors de l’…

Nena prodigi, debutà a set anys i quan en tenia nou fou admesa al Conservatori de París, on fou alumna de M Long i EM Laborde Després d’aconseguir el primer premi de piano en aquest centre, amplià estudis amb E Dohnányi i H Barth a l’Acadèmia Imperial de Berlín i posteriorment rebé lliçons de Theodor Leschetizky a Viena Retornà als Estats Units el 1917 i feu classes al Conservatori de Filadèlfia 1917-19 i posteriorment al de Buenos Aires 1920-26 Al principi dels anys trenta es traslladà de nou a París, ciutat en la qual establí la seva residència permanent, i obtingué la nacionalitat francesa…

És considerada una de les artistes més creatives de la seva generació Oferí el seu primer concert a quatre anys i quan en tenia setze es graduà al Conservatori de Lisboa, on fou deixebla d’E Campos Coelho Estudià composició i teoria amb F Benoit i amplià la seva formació amb Rosl Schmid a Munic i amb Karl Engel a Hannover Maria João Pires ha mostrat sempre una gran predilecció per l’obra de WA Mozart i de JS Bach Ha estat distingida amb nombrosos premis -el primer a nou anys-, entre els quals destaca el que rebé l’any 1970 en el concurs organitzat a Brusselles amb motiu del bicentenari del…

Estudià al Conservatori de Niça i posteriorment, entre el 1947 i el 1953, es perfeccionà al de París amb Marguerite Long, Francis Poulenc, Jacques Février i Jean Batalla Guanyà diversos premis, com els del Concurs GB Viotti de Vercelli 1953, el Concurs Internacional de Piano F Busoni 1954, el Concurs Internacional de Ginebra 1955 i el Concurs Internacional de Piano Alfred Casella a Nàpols 1956, entre d’altres Tots aquests guardons afavoriren la seva projecció com a concertista Amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida per H von Karajan, realitzà una de les seves actuacions més…