Resultats de la cerca

De família negra pobra, tingué una infantesa inestable i difícil Als catorze anys abandonà l’escola i el 1933 debutà al Cotton Club cèlebre local musical de Nova York conegut sobretot per les actuacions de l’orquestra de Duke Ellington i Cab Calloway com a ballarina i cantant Posteriorment actuà també en teatres de Broadway, i el 1938 en el primer musical, The Duke Is Tops 1938, de WL Nolte, a la qual seguiren Cabin in the Sky 1943, de V Minnelli, Stormy Weather 1943, d’A L Stone, Broadway Rhythm 1944, de R del Ruth i Till the Clouds Roll By 1946, de R Whorf Tot i les seves…

Després de matricular-se a la Universitat de Wisconsin, decidí decantar-se per la interpretació, la seva vocació, i ingressà a l’American Academy of Dramatic Arts Amb tan sols vint-i-dos anys s’incorporà a l’equip artístic del muntatge teatral de l’obra Middle of the Night 1956-57, que fou representada a Broadway amb força èxit D’ençà d’aleshores s’involucrà en el món del cinema, on conegué John Cassavetes, el que seria el seu marit i director de Faces 1968, Minnie and Moskowitz 1971, A Woman under the Influence ‘Una dona ofuscada’, 1974, Opening Night ‘Nit d’estrena’,1978 i Gloria 1980,…

Abandonà els estudis de dret pels de belles arts i s’especialitzà en escenografia Després de treballar tres anys a l’Instituto del Teatro de Santiago, el 1962 anà a Nova York, on visqué fins el 1968 i publicà dibuixos humorístics en la premsa The New Yorker , Horizon , Atlantic Monthly i The Reporter , entre d’altres i el seu primer llibre de dibuixos, The Possible Worlds of Fernando Krahn 1965 El 1968 tornà a Xile, d’on s’exilià després del cop d’estat 1973 Establert a Sitges, continuà publicant, entre d’altres, a Triunfo , Por Favor , El País i, especialment, La Vanguardia , on regularment…

Estudià enginyeria a l’Escola Industrial de Barcelona i es dedicà professionalment a la publicitat amb la creació, el 1964, de l’empresa Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat Aficionat des de molt jove a la fotografia i al cinema, es dedicà al colleccionisme d’objectes i aparells relacionats amb la fotografia, el cinema i la televisió, i a la realització de curtmetratges, el primer dels quals fou El pastor de Can Sopes 1956 Després d’un intent infructuós de passar al camp professional 1958, rodà una trentena d’aquests films, alguns de tema documental i d’altres sobre…

Interessat de molt jove en el cinema fantàstic amb criatures artificials com The Lost World 1925 o King Kong 1933, es formà en l’incipient cinema d’animació, que continuà després d’un parèntesi durant la Segona Guerra Mundial, en què participà en la sèrie de Frank Capra, Why We Fight En els seus inicis professionals formà part de l’equip del seu mentor Willis O’Brien, amb el qual muntà contes per a infants i el 1949 estrenà Mighty Joe Young 1949, d’Ernest B Schoedsack, que el 1950 guanyà un Oscar als  millors efectes especials Es projectà, però, amb The Beast from 20,000 Fathoms 1953,…

Estudià piano i composició amb Jakob Gimpel i teoria i contrapunt amb Mario Castelnuovo-Tedesco Fou alumne de Miklós Rózsa en les classes de música cinematogràfica que aquest impartia a la Universitat del Sud de Califòrnia Inicià la seva carrera professional al departament de música de la cadena de televisió CBS Ben aviat es guanyà la vida com a compositor per a serials de ràdio i, més tard, per a programes televisius La composició de la música per a la sèrie televisiva The Twilight Zone al final dels anys cinquanta li donà un gran prestigi i s’obrí pas com a compositor de bandes sonores per…

Es donà a conèixer en sèries de TV i en films com Blade 1973, d’E Pintoff, Coriolanus 1979, de W Leach, Brubaker 1980, de S Rosenberg, Harry and Son 1984, de P Newman, o Marie 1985, de R Donaldson Però l’èxit li arribà amb la interpretació de Driving Miss Daisy 1989, de B Beresford, per la qual fou nominat a l’Oscar, Unforgiven  1992, de C Eastwood , The Shawshank Redemption 1994, de F Darabont, i, sobretot, Seven 1995, de D Fincher Després ha actuat, entre altres pellícules, en Moll Flanders 1996, de P Densham, Amistad 1997, de S Spielberg, Hard Rain 1998, de M Salomon, Under…

Estudià art dramàtic a Yale i desenvolupà una àmplia carrera teatral a Broadway Debutà al cinema com a protagonista en Blood Simple 1984, de Joel Coen , amb qui es casà, i el seu germà Etan, moltes de les pellícules dels quals ha protagonitzat o hi ha participat posteriorment Arizona Baby 1987, Barton Fink 1991, Fargo 1996, film amb el qual obtingué l’Oscar a la millor actriu,  The Man Who Wasn’t There  2001, Burn After Reading 2008 i Hail, Caesar 2016 Amb altres directors, ha tingut papers destacats en els films  Crimewave 1985 i Darkman 1990, de Sam Raimi Mississippi Burning…

Vida i obra De jove abandonà la carrera d’enginyer per dedicar-se a la pintura i a partir del 1903 al teatre, de la mà d’Adrià Gual i el seu Teatre Íntim Hi feu d’actor Èdip rei , de Sòfocles, adaptà al català obres estrangeres La festa dels reis , de Shakespeare i eventualment exercí d’autor El quart de la sort ,  La veritat sense contemplacions, 1922 En 1904-05 interpretà diversos curts de Segundo de Chomón per als Espectacles Graner de la sala Mercè, que sota la direcció de Gual integraven diverses arts, entre les quals hi havia el cinema Actuà també en films que aquest…

Començà estudis de literatura, però es decantà aviat pel cinema El 1949 anà a París, on, malgrat ser rebutjat per l’Institut des Hautes Études Cinématographiques, seguí cursos de cinematografia a la Sorbona S’uní a altres joves aspirants a director com Claude Chabrol, François Truffaut i Jean-Luc Godard, entusiastes del cinema nord-americà i crítics amb el cinema acadèmic francès de la postguerra, que consideraven excessivament dependent de la literatura El seu afany trencador cristallitzà en la revista Cahiers du Cinéma , on collaborà des de la fundació 1952 i de la qual fou director 1963-65…