Resultats de la cerca

Després de la definitiva incorporació de l’Artois a França, el títol de comte d’Artois fou concedit a alguns prínceps de la família reial

Té 130 membres titulars, dos dels quals són secretaris perpetus i els altres es reparteixen entre vuit seccions Aquestes seccions s’agrupen en dues divisions la de ciències matemàtiques i físiques i la de ciències químiques i naturals

Es defineix ecologista i pacifista El 1992 concorregué a les eleccions autonòmiques 14041 vots El 1993 participà en la fundació d’ Els Verds-Confederació Ecologista de Catalunya , però poc després abandonà el procés El 1995 el partit es transformà en Alternativa Ecologista de Catalunya-Adherits a Els Verds Europeus Es presentà a les eleccions autonòmiques de 1995 14651 vots En les legislatives de 1996 presentà la candidatura Els Verds Europeus-Alternativa Ecologista de Catalunya 7828 vots En les eleccions europees de 1999, concorregué en la llista Los Verdes-Grupo Verde 36623 vots, 1,3% En…

Publicà un llibre de Pièces de clavecin, Principes de l’accompagnement , cinc Fugues pour l’orgue i un Quatour sur le Kyrie pour l’orgue Més que per l’originalitat, la seva obra és interessant des del punt de vista tècnic

Aquesta política era propugnada pel rei de França per tal de mantenir lligats els seus descendents Iniciada de fet per Lluís XIV, durant la guerra de Successió d’Espanya, tingué un llarg moment d’estroncament després del 1715 El primer pacte de Família 7 de novembre de 1733, signat entre Lluís XV i el seu oncle Felip V d’Espanya, en ocasió de la guerra de successió de Polònia, tingué com a resultat més vistent el reconeixement 1738 dels trons de Nàpols i Sicília per a Carles VII, fill de Felip V i d’Isabel de Parma El segon pacte 28 d’octubre de 1743, signat entre Carles VII, Felip V i Lluís…

Es fundà el 1902 seguint el model de l’Orfeó Català de Barcelona Fou presidit per Antoni Agelet i Romeu, i dirigit per Francesc Xavier Gelambí i Dalmau El 1915 es fusionà amb la societat coral La Violeta, i passà a denominar-se Orfeó Lleidatà La Violeta Les circumstàncies històriques no afavoriren l’activitat de molts orfeons i l’Orfeó Lleidatà passà moments molt difícils durant la Dictadura militar de Primo de Rivera, durant la República i amb la Guerra Civil, fins a la seva pràctica desaparició el 1938 amb la mort del seu director Antoni Virgili i Piñol L’entitat es reorganitzà a partir del…

Centre residencial El monument més important és el castell vell, construït al començament del s XII per Lluís VI, transformat, però, posteriorment nombroses vegades L’aspecte actual, renaixentista, menys la capella gòtica de Saint-Louis, correspon a la reconstrucció que, per ordre de Francesc I, féu Pierre de Chambiges La magnífica terrassa és de l’època de Lluís XIV, obra de Le Nôtre Des de Napoleó III acull el Musée des Antiquités Nationales Del castell nou, començat per Enric II a poca distància del vell, i acabat per Enric IV, només en resta el pavelló anomenat d’Enric IV L’església…

Domina un dels trossos més bells de la costa nord de l’illa, damunt mateix de la punta de sa Foradada Centrada per una propietat fortificada amb una gran torre del segle XVI, fou adquirida al segle XIX per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana , que hi feu ampliacions d’estil italianitzant i un templet clàssic de columnes jòniques de marbre blanc de Seravezza En morir l’arxiduc, el 1915, la propietat passà al seu secretari Antoni Vives, i hom hi installà un museu que, a part els records personals de Lluís Salvador, conserva una notable collecció de ceràmica i de pintures de…

Deu el nom als terrenys pantanosos que hi havia hagut abans del s XVI El barri fou començat a construir durant el regnat d’Enric IV i continuat durant els de Lluís XIII i Lluís XIV, i esdevingué el lloc de residència de l’aristocràcia, amb luxosos palaus, com l’Hôtel Sully i l’Hôtel Carnavalet, residència de Mme de Sévigné i actual Musée Carnavalet La majoria dels palaus actualment són en molt mal estat i hom els ha habilitats com a tallers i magatzems, bé que alguns han estat restaurats durant el s XX Un d’aquests palaus…