Resultats de la cerca
Es mostren 22402 resultats
Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez

Arturo Pérez-Reverte
© Carmelo Rubio / Arturo Pérez Reverte
Literatura
Novel·lista murcià.
Periodista, del 1974 al 1994 fou corresponsal i reporter de guerra en nombrosos conflictes internacionals, amb cròniques per a ABC i altres diaris, i posteriorment continuà la trajectòria periodística com a columnista Escriptor molt orientat vers el relat d’intriga i també el d’aventures d’ambientació històrica, influït especialment per l’obra d’Alexandre Dumas, ha publicat, entre d’altres, El húsar 1986, El maestro de esgrima 1988, La tabla de Flandes 1990, El club Dumas 1993, Grand Prix de literatura policíaca de França, Territorio Comanche 1994, La piel del tambor 1995, premi Jean Monnet…
Pep Tosar
Teatre
Actor.
El 1980 es llicencià a l’Institut del Teatre de Barcelona i el mateix any debutà professionalment amb El bon doctor , dirigit per P Planella a partir de contes de Čekhov D’aleshores ençà ha participat en muntatges com El càntir trencat 1987, de H Von Kleist, produïda pel Centre Dramàtic del Vallès, Nit de reis 1991, de W Shakespeare, sota la direcció de K Zschiedrich, o Maria Rosa 1997, d’À Guimera, dirigida per Rosa Novell El 1994 guanyà el premi d’interpretació de la Crítica de Barcelona amb una adaptació escènica en forma de monòleg, i en mallorquí, de La història del senyor Sömmer , de P…
Arthur Coleman Danto
Filosofia
Filòsof i crític d'art nord-americà.
Després de servir en l’exèrcit a la Segona Guerra Mundial estudià art i història de l’art a la Universitat de Wayne, i posteriorment filosofia a la Universitat de Columbia, i posteriorment filosofia a la Universitat de Columbia, centre on es graduà i on, un any després de començar a impartir-hi cursos, el 1951, obtingué el doctorat s’hi jubilà el 1992 President de l’Associació Filosòfica Americana i de la Societat Americana d’Estètica, en el vessant filosòfic tractà conceptes bàsics de la filosofia influït per les idees de Friedrich W Nietzsche, Arthur Schopenhauer o Maurice Merleau-Ponty,…
anàlisi conductomètrica

Valoració conductomètrica d’un àcid amb una base: corba AB, àcid fort amb una base forta; corba A'B, àcid mitjanament fort amb una base forta; corba A''B àcid feble amb una base feble; P, punt d’equivalència
©
Química
Procediment analític usat per a determinar el punt final de les volumetries, basat en la mesura de la variació de la conductivitat electrolítica de la solució problema deguda a l’addició de reactiu valorant.
Com que la conductivitat electrolítica depèn de la mobilitat dels ions presents en la solució i de llurs concentracions, l’addició d’un reactiu en provoca canvis importants sempre que doni lloc a la desaparició d’una espècie iònica de la solució sigui per formació d’un compost poc dissociat o d’una sal insoluble i a la seva substitució per quantitats equivalents d’un dels ions del reactiu de mobilitat diferent de la de l’espècie eliminada Així, hom pot dur a terme conductimètricament volumetries de neutralització, de precipitació i de formació de complexos, però només en casos favorables…
colònia romana

Vista del temple capitolì de la colònia d'Empòrion (segle I aC- II dC)
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Història
Grup de ciutadans o aliats que, sota l’autoritat del senat i, després, de l’emperador, creaven una ciutat en territori conquerit.
Durant la República, les colònies foren de diverses classes de ciutadans romans, originàriament establerts en algun lloc d’Itàlia, que foren les primeres llatines, d’origen o bé de gent amb dret llatí agràries, amb finalitats socials o econòmiques, com les de les reformes dels Gracs i militars, per tal d’establir-hi soldats veterans llicenciats Aquestes darreres, començades en temps de Sulla i més àmpliament en temps de Juli Cèsar, foren les generals durant l’època imperial A vegades, però, els emperadors donaren el dret de colònia, amb dret romà o llatí, a ciutats d’origen indígena, i així…
seca
Numismàtica i sigil·lografia
Casa o taller on és encunyada moneda.
En un principi, i per remarcar probablement el caràcter sagrat que hom donava a la moneda, els tallers monetaris eren agregats als temples, com ara l’Herèon de Samos, el Tesèon d’Atenes o el temple de Juno a Roma A l’època medieval, inicialment, la fabricació de la moneda era generalment contractada a particulars per part dels comtes, i les seques poden ésser considerades tallers privats sotmesos a control per mitjà de funcionaris oficials Els reis de Catalunya-Aragó tingueren al Principat una seca reial, la de Barcelona, que funcionà des del 1208 A mitjan s XIII fou creada la de València…
quitrà
Química
Cadascun dels diversos materials bituminosos, de color fosc, líquids o semilíquids a temperatura ambient i de composició variable, que hom obté per destil·lació destructiva del carbó, la fusta, la torba i altres materials vegetals o carbonacis.
El quitrà presenta sovint una olor característica a causa dels fenols i les amines que intervenen en la seva composició És generalment immiscible amb l’aigua, però miscible amb el disulfur de carboni i el benzè En la seva composició intervenen diversos fenols, coneguts com a àcids del quitrà fenol, cresols, xilenols, etc, diverses amines aromàtiques i heterocícliques, conegudes com a bases del quitrà anilina, piridina, picolina, lutidina i quinolina, i també una mescla d’hidrocarburs aromàtics mononuclears i polinuclears La destillació dels quitrans origina un residu, conegut com a brea El…
quaresma
Representació gràfica popular de la quaresma
© Fototeca.cat
Folklore
Cristianisme
Període de quaranta dies que, en el cicle de l’any litúrgic cristià, precedeix la festa de Pasqua.
El mot “quaresma” deriva del llatí quadragesima Al principi, tenia un caràcter marcadament baptismal es tractava d’un temps destinat a la preparació dels catecúmens a la solemne cerimònia del baptisme, que tenia lloc la nit de la vetlla pasqual A la fi del segle IV adoptà també un caire penitencial, en un doble sentit era el temps que els penitents públics acomplien les penitències necessàries per a obtenir la reconciliació amb l’Església, que s’esdevenia el Dijous Sant i era l’època en què tots els cristians practicaven el dejuni i l’abstinència, com a preparació ascètica a les solemnitats…
primavera

La primavera (1482), de Sandro Botticelli
© PhotoDisc / Fototeca Storica Nazionale
Art
Astronomia
Estació de l’any, entre l'hivern i l'estiu, que a l'hemisferi nord va del 19-21 de març (equinocci de primavera) al 20-22 de juny (solstici d'estiu), i, a l'hemisferi sud, del 21-23 de setembre al 19-21 de desembre.
Astronomia i meteorologia L'inici de la primavera es correspon amb la posició de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol en la qual el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al nord Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, moment de l'any que rep el nom d'equinocci de primavera És també en aquest moment que, a l'hemisferi sud, s'inicia la tardor En aquesta època de l'any el dia s'allarga A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt abans que el dia anterior i a la tarda es pon després En conseqüència…
arrel
Matemàtiques
Quantitat x que, presa com a factor un cert nombre de vegades n, dóna com a producte una quantitat determinada a.
Hom ho expressa amb on a és el subradicand, x l’arrel i n l’índex aquesta expressió equival a x n = a El signe √sembla provenir de la deformació de la r inicial del mot llatí radix , ‘arrel’ àlgebra Una arrel d’índex 2 és anomenada arrel quadrada hom acostuma a suprimir gràficament l’índex d’índex 3, arrel cúbica d’índex 4, arrel biquadrada Les arrels de qualsevol altre índex no reben cap nom específic L’existència d’una arrel enèsima d’índex n q de p, on q i p són nombres reals i positius, és demostrada pel fet que la funció y = x n , on x varia de 0 a + ∞, és contínua i, per tant, pot…