Resultats de la cerca
Es mostren 1721 resultats
privilegi
Dret català
Disposició d’excepció, concedida pel rei a una població o territori (Recognoverunt proceres a Barcelona, Querimonia a la Vall d’Aran) o a una determinada classe de persones, com els nobles (Privilegi de la Unió) o a un estament de les corts.
Era donat sovint com a recompensa a favors fets i tenia generalment caràcter irrevocable Des del 1283 els privilegis adquiriren caràcter de llei feta a les corts i com a tal paccionada, ratificatòria de privilegis atorgats per Jaume I A partir del s XV la seva importància tendí a decaure, ja que només eren atorgades meres confirmacions dels ja existents
tuc d’Es Armèros
Cim
Pic (2 528 m) de la serra que separa la vall de Varradòs de la de l’Unhòla (serra d’Es Armèros) entre el coll d’Era Ansa dera Caudera i la collada de Varradòs, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran).
pla de Tor
Pla de la vall de l’Unhòla, a la capçalera, aigua avall de l’estany de Liat, situat al límit dels termes de Viella i de Salardú (Vall d’Aran), a l’indret on el riu desapareix i ressorgeix al güell de Tor
.
serra de Vacanera
Serra
Sector de la serralada que separa la Vall d’Aran (terme de Bausén) de Comenge, entre el coll de Vacanera (1.974 m alt.) —on hi ha l’estanyó de Vacanera— i el pic de Vacanera o tuc deth Plan der Òme (2.192 m).
l’Unhòla
L’Unhòla
© Xevi Varela
Riu
Riu de la Vall d’Aran, afluent, per la dreta, de la Garona, emissari de l’estany de Liat
, al límit dels termes de Salardú, Viella i Canejan (durant tot el seu curs més alt constitueix el límit entre els dos primers).
Ben aviat, al pla de Crapes, desapareix dins el forat de l’Unhòla , i ressorgeix un km més avall, al pla d’Eth Tò, i l’anomenat güell d’Eth Tò Engorjada des del salt d’Eth Callaus, la vall de l’Unhòla s’obre, abans de Bagergue, a la ribera d’Era Lana S'uneix al seu collector sota Salardú, després d’haver deixat a la dreta Unha
coma d’Auran
Coma
Coma de la capçalera del riu de Burts, dins el terme de Viella (Vall d’Aran), limitada al N pel pic de coma d’Auran
(2 427 m) i a l’E pel tuc de Samónt, separat de l’anterior pel coll de Mont.
coma Troja
Alta vall de la Vall d’Aran, tributària per l’esquerra del riu de Toran, que davalla de la serra de Sescorjada, dins el terme de Viella, i s’uneix al seu col·lector prop de l’Harga de Güerri, dins el terme de Canejan.
coll dels Aranesos
Collada
Coll (2 455 m alt.) de la serralada que separa la conca de la Garona (Vall d’Aran) de la de l’Éssera (Ribagorça), entre el cap de Tòro i el mall de l’Artiga, al límit dels termes municipals de Viella i de Benasc.
Joan Coromines i Vigneaux
Historiografia catalana
Filòleg romanista.
Vida i obra Ha estat una figura cabdal en la història i la cultura catalanes per la seva dilatada obra de lingüista, que ha abraçat l’etimologia, la lexicografia, l’onomàstica, la gramàtica històrica, la dialectologia, la història de la llengua, la normativa, l’edició de textos i la traducció El més gran de vuit germans, fills de l’escriptor, polític i economista Pere Coromines i de Clementina Vigneaux, pedagoga que fundà la primera escola Montessori de Catalunya, estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Els seus mestres foren Joaquim Balcells, Jaume Massó i Torrents, Lluís Nicolau i d’…
El cinema com a propaganda
Filmació d’una escena de guerra, sd ANC-Fons Comissariat de Propaganda Fracassada la revolta militar del juliol del 1936, el Comité Económico de Cines en Explotación de la CNT s’apropià totes les sales de cinema de Barcelona i València Veient les transformacions que comportava la nova situació, el 12 de setembre de 1936 es creà el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya Naixia el Departament de Cinema del Comissariat de Propaganda de la Generalitat —Jaume Miravitlles en va estar al capdavant—, que va ser batejat amb el nom de Laia Films L’actuació més valuosa d’aquest…