Resultats de la cerca
Es mostren 13402 resultats
Mateu Soler i Ramos
Música
Fagotista català.
Desenvolupà la seva carrera professional a Madrid, on primer fou fagotista al monestir de Las Descalzas Reales i després, músic militar de Carles III Entre els anys 1780 i 1799 exercí a la capella reial Se’n conserva una única composició, Sonata de fagotto , que precisament li serví de peça d’examen per a l’ingrés a la capella Es tracta d’una obra escrita en un estil gairebé clàssic en la qual el primer temps adopta la forma de sonata bitemàtica, l' andantino la de sonata binària, i acaba en un rondó final on s’intercala una secció en minore
Miquel Pardas i Roure
Música
Contrapassaire català.
Resident a Torroella de Montgrí, fou un popular i conegut ballador de contrapassos i sardanes, marxant i botiguer de professió La seva habilitat el feu famós com a cap contrapassaire i com a codificador del sistema de repartició de la sardana llarga, que exposà en el Mètodo per apendre de ballar sardanas llargas , obra publicada a Figueres l’any 1850 i reeditada a la Bisbal el 1878 Sovint acompanyava la cobla de Pep Ventura amb una colla de dansaires És coneguda la seva exhibició davant d’Isabel II en la visita que feu la reina a Montserrat el 30 de setembre i l’1 d’octubre de 1860
José Rogel
Música
Compositor valencià.
Inicià estudis de solfeig, piano i flauta a Oriola Segons algunes fonts, a nou anys ja componia Fou director de la banda d’Oriola i de l’orquestra del teatre d’aquesta població fins que es traslladà a València per cursar dret a la universitat Compaginà aquests estudis amb la composició de música incidental per als teatres de la ciutat Després anà a Madrid, on el 1854 estrenà una obra de connotacions polítiques, Loa a la libertad L’èxit d’aquesta composició l’animà a compondre més música escènica i escriví més de vuitanta obres líriques, entre les quals destacaren El joven Telémaco 1866 i Las…
Genoveva Gálvez
Música
Clavecinista valenciana.
Es formà al Reial Conservatori de Música de Madrid i finalitzà els seus estudis amb un primer premi Llicenciada en filologia romànica per la Universitat Complutense de Madrid, es perfeccionà musicalment amb Li Stadelmann a la Müsikhochschule de Munic i amb Rafael Puyana a París Després de nombroses gires de concerts per Europa, l’any 1963 debutà als Estats Units amb un concert al Metropolitan Museum de Nova York Enregistrà el Concert per a clavicèmbal de Manuel de Falla i, també del mateix compositor, El retablo de Maese Pedro , amb el qual obtingué el Grand Prix du Disque Fou professora de…
Vicenç Prats
Música
Flautista.
Es formà al Conservatori de París, on fou alumne de Michel Debost, Jean-Pierre Rampal i Christian Lard i on es diplomà amb primers premis en flauta i música de cambra Des del 1991 és flauta solista de l’Orquestra de París, lloc que havia ocupat anteriorment a l’Orquestra du Capitole de Tolosa Ha estat convidat a tocar com a solista amb formacions com la Guildhall Strings Ensemble, l’Orquestra de Cambra Ferenc Liszt de Budapest i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà Ha collaborat amb la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i…
Telmo Vela i Lafuente
Música
Violinista i compositor valencià, germà de Lluïsa Vela.
Vida A sis anys feu la primera aparició pública com a solista Més tard estudià violí amb Jesús Monasterio i José del Hierro al Conservatori de Madrid, on també fou deixeble de composició de Manuel Fernández Grajal A Madrid fundà el Quartet Vela, amb el qual aconseguí ferse un nom dins el panorama de la vida musical madrilenya de principi de segle El 1909 estrenà a Leipzig Rêve , opus 53, de P de Sarasate A partir del 1913 residí a l’Argentina A Buenos Aires estigué molt vinculat a diverses agrupacions de música de cambra formades entorn de l’Asociación Wagneriana, amb la qual collaborava…
Pedro Terol
Música
Baríton valencià.
Des de jove mostrà grans aptituds per al cant i, installat a Barcelona, inicià estudis de cant i solfeig amb R Garcia El 1920 continuà els estudis a Madrid, gràcies a una beca de l’ajuntament de la seva població natal Posteriorment es traslladà a Milà, on prosseguí la seva formació i on el 1930 debutà com a Cavaradossi Tosca Durant els anys quaranta fundà una companyia de sarsuela amb Matilde Vázquez També formà part de la companyia de P Sorozábal Actuà amb èxit arreu de l’Estat espanyol i a Buenos Aires A més, participà en diverses pellícules, entre les quals destaquen La reina mora…
Juan Voyer
Música
Tenor valencià.
Estudià cant a Milà i debutà a Ostiglia el 1927 amb Madama Butterfly Entre el 1933 i el 1948 actuà amb èxit al Teatro alla Scala de Milà, on interpretà diversos papers wagnerians i també de R Strauss El 1933 cantà al Covent Garden La damnation de Faust H Berlioz, amb la qual debutà a Anglaterra, i el 1938 participà en la primera representació italiana de La dona sense ombra a Roma Estrenà diverses òperes d’autors contemporanis com I Pizzetti, de qui el 1936 cantà Orsèolo El 1948 actuà per última vegada a la Scala, on desenvolupà gran part de la seva carrera Un any després es…
José Antonio Sempere Belso
Música
Tenor valencià.
Estudià música a Elx i, aconsellat per l’empresari del Liceu JA Pàmias, amplià la seva formació a Barcelona Posteriorment anà a Milà, on rebé lliçons d’A Kraus, C Bergonzi i G Simionato El 1985 guanyà el tercer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, i un any després debutà a Parma amb el Falstaff d’A Salieri Fou contractat per a cantar en diversos teatres del nord d’Europa, i el 1990 debutà a l’Arena de Verona i es presentà a Las Palmas amb La filla del regiment Un any després actuà amb èxit a la Scala de Milà i el 1992 interpretà Sancia di Castiglia al costat de M Caballé a…
Trinidad Huerta Caturla
Música
Guitarrista i tenor valencià.
El compositor i musicòleg B Saldoni afirmava que Huerta es formà a Salamanca i que estudià música al collegi de Sant Pau A quinze anys abandonà el centre per anar a París, on assolí una gran fama amb els seus concerts, fet que li possibilità conèixer personatges importants de la cultura francesa del moment Conegué el tenor Manuel García i també V Hugo Tingué una tècnica d’interpretació molt personal Creà melodies sobre una única corda, tot aconseguint una sonoritat molt suau Ideà una tècnica de rasgueado , que ell denominà tutti , de gran complexitat, però que a vegades deslluïa les harmonies…