Resultats de la cerca
Es mostren 6916 resultats
Joan Roig i Alfonso
Economia
Empresari.
És propietari i president de l’empresa de distribució d’aliments Mercadona , que va adquirir als seus pares poc després de la seva fundació el 1977 que ha esdevingut la primera companyia del sector a l'Estat espanyol Ha estat president de l’Institut de l’Empresa Familiar Com a empresari ha obtingut diversos reconeixements, com el de doctor honoris causa de la Universitat Politècnica de València o l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana pel seu caràcter emprenedor En l’àmbit esportiu, Joan Roig ha estat president del Pamesa València de bàsquet L’any 2013 fundà la societat limitada Angels…
Roser Agell i Cisa

Roser Agell
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintora i gravadora.
Formada a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1951, continuà els estudis a Roma La seva obra evolucionà des d’un figurativisme delicat basat en un dibuix estilitzat, que emprà en extenses sèries de nadales i illustracions, fins a un simbolisme que combina elements abstractes i signes amb allusions explícites a la realitat Hi predomina sempre el caràcter poètic o allegòric Com a illustradora infantil, destaquen les portades i dibuixos en els primers números de la revista Cavall Fort Feu exposicions individuals —la darrera, el 2014, “Els mons de Roser Agell, Muxart Espai d’Art i Creació…
Antoine-François Prévost
Literatura francesa
Escriptor francès, anomenat Prévost d’Exiles
.
Alumne i novici dels jesuïtes i monjo benedictí, abandonà el monestir i visqué, a París i a Anglaterra, lliurat a polèmiques i treballs d’erudició Finalment obtingué una certa estabilitat gràcies a la regència d’un priorat a Mans 1754 Home aventurer, d’ànim inquiet i apassionat, com palesen les seves obres Mémoires et aventures d’un homme de qualité , 1728-31 Le philosophe anglais ou Histoire de monsieur Cleveland , 1731-38, traduí al francès les novelles de SRichardson Però és conegut, sobretot, per la Histoire du chevalier Desgrieux et de Manon Lescaut , novel*la psicològica i sentimental…
Naum Gabo
Escultura
Escultor rus, naturalitzat nord-americà (1952).
El seu nom veritable és Naum Pevsner Promotor del constructivisme , després d’haver experimentat el cubisme, el 1914 n'establí les bases A Moscou, freqüentà el cercle de Tatlin S'establí a Berlín amb motiu de l’exposició d’art rus a la galeria Van Diemen 1922 Anà a residir a París 1932-36, on participà en el moviment Abstraction-Création , a la Gran Bretanya i als EUA Ha treballat el seu art, profundament original i conseqüent amb els principis establerts en el seu Manifest Realista 1922, amb pulcritud i amb una renovació de materials constant, i el tema és un motiu per a la creació…
Joaquim Maria Capdevila i Gaya
Disseny i arts gràfiques
Joier.
Estudià belles arts a l’Escola Massana de Barcelona i s’inicià en l’orfebreria en el taller del seu pare, Manuel Capdevila i Massana , i completà la seva formació al taller Lacambra de París Actualment dirigeix el taller familiar, on duu a terme la tasca d’investigació i creació Ha estat un dels primers a endinsar-se en el camp de la joia-disseny, on, per sobre de la forma i dels materials, predomina el concepte El 1971 li fou encarregat el disseny de la copa del FAD El 1982 guanyà el concurs de la medalla de Sant Jordi, convocat per la Generalitat de Catalunya Hi ha obres seves…
Benet VIII
Cristianisme
Nom que adoptà Teofilacte
, de la família dels comtes de Tuscolo, en esdevenir papa (1012-24).
Amb la collaboració d’Enric II d’Alemanya deposà Gregori, pretendent a la seu pontifícia Celebrà el sínode de Pavia 1022 i prestà ajut a Odiló, abat de Cluny, per a la reforma monàstica Intervingué en diversos afers catalans, com l’expulsió de les monges de Sant Joan de les Abadesses i la creació d’un bisbe efímer a Besalú 1017, a precs del comte Bernat Tallaferro Hagué d’excomunicar 1021 alguns comtes catalans invasors dels béns de Sant Pere de Rodes, per causa de les queixes de l’abat d’aquest monestir, que li adreçà una carta Concedí butlles d’exempció a alguns monestirs…
Macedonio Fernández
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof argentí.
Descobert pel grup ultraista, dirigit per Borges, els anys vint, més tard fou el patriarca del moviment invencionista, al començament dels anys cinquanta La seva obra anticipà moltes troballes de la narrativa actual la fi de l’omnipotència del narrador, el concepte d’"obra oberta”, la prioritat de la metafísica sobre la psicologia, etc Fou amic de pensadors anarquistes de final de segle Lugones, Ingenieros, Molina y Vedia, amb els quals intentà la creació d’una colònia socialista a l’alt Paranà Publicà No toda es vigilia la de los ojos abiertos 1928, Papeles de Recienvenido 1929…
Benito Feliu de San Pedro
Filosofia
Cristianisme
Escolapi il·lustrat.
Es doctorà en teologia a Roma El 1763 cooperà amb l’arquebisbe de València Andrés Mayoral en la creació del Seminari i Collegi Andresià, a càrrec dels escolapis, i n'escriví les constitucions Fou rector del Collegi de Sant Joaquim de València i provincial d’Aragó Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i intervingué en la reforma dels estudis de la Universitat de València 1787 Tingué cura de la impressió, a València, de la versió castellana de la Bíblia de Felipe Scio 1791-93 És autor d’estudis teològics, d’oracions circumstancials, d’una Arte del romance castellano…
Anton von Webern
Anton von Webern
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director d’orquestra austríac.
Deixeble d’Arnold Schönberg, formà, amb el seu mestre i Alban Berg, l’anomenada escola de Viena Utilitzà el mètode dodecatònic a partir del 1924, i convertí la melodia de timbres, die Klangfarbenmelodie , en una sèrie de caràcter tímbric Les seves obres més notables són Passacaglia 1908, Sechs Stücke für Orchester ‘Sis peces per a orquestra’, 1910, Bagatellen 1913, Variationen , per a piano 1936, i dues cantates amb text de Hildegard Jone La seva aportació en l’elaboració del llenguatge musical de mitjan s XX ha estat decisiva Hom publicà pòstumament el seu breu tractat, Der Weg…
Miquel Villalonga i Pons
Literatura
Escriptor, germà de Llorenç Villalonga i Pons.
Militar de carrera, el 1921 prengué part en la guerra d’Àfrica Capità el 1927, deixà l’exèrcit arran de la llei Azaña del 1931 Començà aleshores la seva tasca periodística El Día de Palma, sovint amb el pseudònim de Kim , clarament contrària al nou règim republicà Participà en l’aixecament militar del juliol del 1936, i, després d’una breu estada al front, assolí a Mallorca el paper d’ideòleg al servei del Movimiento a la postguerra, deixà els articles polítics pels de crítica literària i escriví la seva obra de creació, de la qual cal destacar Miss Giacomini 1941 reeditada…