Resultats de la cerca
Es mostren 5551 resultats
Berenguer de Vilaragut i de Sarrià
Història
Cavaller.
Fill de Berenguer de Vilaragut, senyor d’Albaida, i de Gueraua de Sarrià Pel fet d’ésser senyor de Sant Martí i Subirats, fou tingut per noble, car abans només era cavaller Prengué part en la campanya d’Almeria 1309 Tingué un plet amb la seva mare sobre els béns familiars 1311 Anà a Sicília en ajut de Frederic II, i intervingué en la treva, en assetjar Trapani el rei Robert I de Nàpols 1314 Després anà a la conquesta de Sardenya, i, arran de la rebellió de Sàsser, hi fou enviat com a reformador, juntament amb Bernat Gomir 1326-28, 1330-34 Fou procurador general del rei Jaume III de Mallorca…
Joan Valls i Jordà

Joan Valls i Jordà
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De formació autodidàctica, els seus inicis literaris són en castellà — Sol y nervio , 1936 Guirnaldillas del nacimiento , 1941—, tot i que aviat es decantà pel català Membre de l’anomenada generació poètica valenciana dels anys cinquanta juntament amb Andrés i Estellés, Fuster i d’altres, publicà els reculls de poemes La cançó de Mariola 1947, L’home pot ésser àngel 1952, Presoner de l’ombra 1955, Grumet a soles 1958, L’íntim miratge 1959, Cant indígena 1959, Tast d’eternitat 1960, Toia d’ofrena 1960, Paradís en blanc 1964, premi Ciutat de Barcelona, Les roses marginals 1965,…
,
Castell de l’Espluga Calba
Art romànic
El primer esment del lloc de l’Espluga Calba és de l’any 1148, en què el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona va concedir el lloc de l’Espluga Calba a un grup de persones perquè el repoblessin El terme devia restar a mans de la casa reial, ja que el 1251 Jaume I donà a Eldiarda d’Anglesola, abadessa de Vallbona, i a la seva comunitat cistercenca el lloc de l’Espluga, propietat que mantingueren fins el 1350, any en què obtingueren permís per a vendre la població i el castell, el qual apareix citat de manera explícita per primer cop El comprador fou Pere…
Pau Alsina i Rius
Història
Dirigent obrer.
Teixidor, milità al Partit Democràtic El 1864 signà un manifest reivindicant l’acció collectiva dels treballadors davant la patronal per millorar les condicions laborals El 1865 assistí al Congrés Obrer de Barcelona En la Revolució de Setembre del 1868 figurà com a cap de llista de la Junta Revolucionària de la Diputació de Barcelona El Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona el presentà candidat a Corts constituents 1869 pel Partit Republicà Democràtic Federal successor del Partit Democràtic Elegit amb els vots de l’obrerisme i del federalisme, fou el primer diputat que…
Menjar amb més varietat
En els països industrialitzats, l’oferta d’aliments és enormement variada En els últims anys s’han anat incorporant nombrosos productes, alguns dels quals, considerats exòtics, pràcticament estan a l’abast de tota la població Això no obstant, tot i tenir un ampli ventall de possibilitats autòctones, el cert és que encara molts individus solen basar llur alimentació, de manera rutinària, en uns pocs productes, als quals, pel motiu que sigui, estan més acostumats i no tenen pràcticament en consideració molts d’altres De fet, la poca varietat en l’alimentació és un dels defectes més estesos en…
Cerverí de Girona
Literatura
Música
Trobador, anomenat realment Guillem de Cervera, adscrit a les corts del vescomte Ramon Folc de Cardona i dels reis Jaume I i Pere II, on percebia salari com a joglar; es mantingué, tanmateix, amb una independència moral rara en un poeta àulic.
D’ell es conserva la producció més extensa de tota la literatura trobadoresca si bé la música s’ha perdut 119 composicions vàries pervingudes amb el nom de Cerverí de Girona i uns Proverbis , en 1197 quartetes amb el de Guillem de Cervera , molt coneguts i citats En la seva obra troben ampli ressò fets històrics la revolta dels barons contra Jaume I, l’assassinat de l’infant Ferran Sanxis, l’empresonament de l’infant Enric de Castella, els projectes de partició dels regnes, la croada a Terra Santa, fet que la converteix en un document capital per a comprendre l’ambient i la ideologia de l’…
, ,
Gaspar Cassadó i Moreu
Gaspar Cassadó i Moreu a la dreta, amb Y. Menuhin i L. Kenter
© Fototeca.cat
Música
Violoncel·lista i compositor, fill de Joaquim Cassadó i Valls.
Vida Començà els estudis de violoncel a Barcelona, de la mà del seu pare, i el 1910 anà a París per estudiar amb Pau Casals A partir del 1919 inicià una carrera concertística amb la qual assolí un renom internacional i que el portà a actuar arreu del món juntament amb pianistes com A Rubinstein, J Iturbi o H Bauer, i formà un trio amb el pianista anglès L Kentner i el violinista Yehudi Menuhin Fou considerat un dels virtuosos contemporanis més destacats Molt obert a tots els corrents de la música, facilità amb les seves digitacions la interpretació d’obres contemporànies per a violoncel Si bé…
,
cafè concert
Música
Terme derivat del francès café-concert i que es refereix a un cafè o restaurant on tenen lloc espectacles diversos, des de música fins a dansa.
Tot i que és una institució típicament francesa, cal cercar els seus orígens a Anglaterra, i concretament als Pleasure Gardens londinencs, que, ja al segle XVII, oferien beguda, música i espectacles d’entreteniment variats També a París hi havia tradició d’artistes que actuaven als cafès, antecedent dels cafés-chantants , nascuts durant el darrer terç del segle XVIII, com ara el Café d’Apollon, el Café des Muses o el Cadran-Bleu, que es multiplicaren durant els anys de la Revolució En aquests locals es presentaven espectacles d’entreteniment i també se celebraven sessions de divulgació i…
plectre

Plectre de plàstic
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns cordòfons, peça semirígida que, subjectada amb els dits, serveix per a pinçar les cordes de l’instrument i posar-les en vibració.
En els instruments de corda pinçada, les cordes es fan sonar separant-les del seu punt de repòs i deixant-les anar sobtadament Encara que aquesta operació pot efectuar-se directament amb els dits, sovint s’aconsegueix un so més potent i timbrat si es pinça la corda amb un objecte dur De l’elasticitat i l’índex de fregament d’aquest accessori en dependrà la potència del so i la qualitat de l’atac Els plectres poden tenir diverses formes amples, estrets, en forma de didal, en forma de punxa i es fan de molts materials os, ivori, ploma, espina de peix, cuir endurit, baquelita, niló, plàstic Tant…
El marc històric (segles III-VII)
El territori que amb el pas dels temps ha constituït els Països Catalans va viure, des de la segona meitat del segle III, les transformacions, sovint molt profundes, de la societat romana imperial, que portarien, inevitablement, a la creació de noves formes de vida i nous plantejaments històrics, diferents dels que s’havien desenvolupat durant els segles de l’Imperi, anomenats de pau romana Uns territoris com els catalans, situats entre Hispània i la Gàllia romana, ben comunicats per mar amb la Península Itàlicai amb les províncies de l’Àfrica occidental, evidentment ocupaven el millor…