En els països industrialitzats, l’oferta d’aliments és enormement variada. En els últims anys s’han anat incorporant nombrosos productes, alguns dels quals, considerats exòtics, pràcticament estan a l’abast de tota la població. Això no obstant, tot i tenir un ampli ventall de possibilitats autòctones, el cert és que encara molts individus solen basar llur alimentació, de manera rutinària, en uns pocs productes, als quals, pel motiu que sigui, estan més acostumats i no tenen pràcticament en consideració molts d’altres. De fet, la poca varietat en l’alimentació és un dels defectes més estesos en el nostre medi.
La varietat és un requisit molt important per a una alimentació sana, si més no per tres circumstàncies. En primer lloc, perquè només fent una alimentació raonablement variada és possible de tenir una aportació completa, és a dir, que cobreixi les necessitats de tots els nutrients. En segon lloc, perquè variant els aliments, bo i respectant sempre, és clar, els gustos personals, l’alimentació és més plaent i menys monòtona. Finalment, perquè amb el sol fet de fer una alimentació variada es facilita que aquesta sigui equilibrada.
En el nostre entorn, concretament, el consum de carns, de greixos d’addició i d’aliments dolços sol ésser habitualment més gran a allò que és recomanat, mentre que el de verdures, hortalisses, llegums i fruites sol ésser inferior a allò que és aconsellat. Així, doncs, per tal d’aconseguir una alimentació variada, parlant sempre en termes generals, caldria que s’incrementés el consum d’aquests darrers aliments, tenint en compte aquesta recomanació de manera molt especial en l’alimentació dels nens i dels adolescents, ja que els gustos per determinats menjars s’estableixen durant les primeres etapes de la vida i la correcció dels hàbits alimentaris és més difícil en períodes posteriors.