Resultats de la cerca
Es mostren 4804 resultats
Jaume Pons i Martí
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Aprengué la tècnica a l’acadèmia del seu oncle R Martí i Alsina, on s’inicià en l’observació del natural El 1870 fundà a Gràcia una escola de dibuix i pintura i començà a realitzar obres d’encàrrec Aviat excellí com a retratista amb una producció abundosa de to neoclàssic impregnat de Romanticisme Autoretrat , 1872 Carolina Pons , 1876, collecció Pairó-Pons, Girona El 1878 s’establí a Sant Feliu de Guíxols, on muntà novament una escola i pintà nombrosos paisatges marins, atapeïts de personatges que expressen el to real del costumari de l’època El Moll, La Cucanya, El Recó , 1880,…
Blas Pierrard Alcedar
Història
Militar
Militar i republicà.
Després d’intervenir en la primera guerra Carlina, el 1854 prestà suport, ja brigadier, a l’aixecament de Vicálvaro El 1856 fou governador militar de Madrid S'uní a Prim el 1866 i participà en els fets de la caserna de San Gil i després en els del 1867 als Pirineus El 29 de setembre de 1868, passat ja al partit republicà, entrà per la Jonquera cridat per la junta revolucionària de l’Empordà per fer-se càrrec de la insurrecció a Figueres Exaltat, fou diputat a corts constituents del 1869 i mantingué una certa relació amb els republicans intransigents del Principat pel febrer del 1869 fou…
Andreu Marty
Història
Política
Polític.
El 1871 el seu pare participà en la comuna de Narbona El 1919 fou condemnat pel fet d’haver-se negat a combatre contra els soviètics, però fou amnistiat el 1923, a causa de la protesta popular per aquest fet fou conegut amb el nom de Mutin de la Mer Noire El 1923 entrà al partit comunista francès el 1925 era membre del comitè central, el 1931 del buró polític i el 1932 del comitè executiu de la Internacional Comunista, de la qual fou secretari 1935 Parallelament, fou també diputat, conseller municipal de París, conseller general del Sena i diputat per Puteaux 1923 i per París 1936 Durant la…
Pedro de Burgos
Cristianisme
Abat de Montserrat (1512-36).
Després de doctorar-se en dret a Salamanca, entrà el 1481 al priorat benedictí de San Juan de Burgos Anà a Montserrat el 1493 amb el grup de monjos reformadors de Valladolid presidits per García Jiménez de Cisneros, el qual, després del breu abadiat de Pedro Muñoz 1510-12, fou succeït per ell en el càrrec abacial Engrandí l’església i els edificis del santuari eclesiàstic, i hi installà una impremta 1518-26 És autor del Libro de la historia y milagros hechos a invocación de Nuestra Señora de Montserrat 1536-37, i probablement del Compendio breve de exercicios espirituales 1520, reeditats una…
Felip d’Aragó i de Navarra
Història
Comte de Beaufort, mestre de Montesa. Fill natural de Carles, príncep de Viana.
Carles es negà als requeriments dels seus partidaris a favor del matrimoni amb Brianda de Vaca, mare de Felip, que hauria fet possible el reconeixement d’aquest com a successor seu en els drets a la corona catalanoaragonesa i navarresa Felip fou confiat pel seu pare al ciutadà barceloní Bernat Sapila Mort el príncep 1461, en presidí els funerals a Barcelona i hi restà durant els anys que la ciutat fou rebel al seu avi, Joan II de Catalunya-Aragó, el qual l’any 1477, li obtingué el nomenament d’arquebisbe de Palerm, a títol d’administrador, al qual renuncià el 1485 El seu oncle, Ferran II de…
Aleksandr’ Vassiliević Mossolov
Música
Compositor i pianista ucraïnès.
Estudià música amb R Glière a Moscou i, més tard, al conservatori amb N M’askovskij i G Prokof’ev Músic prometedor, entrà a l’Associació per a la Música Contemporània i participà en el moviment renovador del futurisme, del qual fou un destacat representant amb peces adscrites al maquinisme, com la famosa Zavod 'La foneria d'acer', coneguda també com 'Música de màquines', 1926-27 Aviat es guanyà les crítiques de l’Associació de Músics Proletaris i veié la seva obra rebutjada i en part perduda Tot i esdevenir un treballador de la música en favor del règim, sofrí condemnes, i a partir del 1939…
Eugenio Montero Ríos
Història
Política
Polític.
Ministre de gràcia i justícia amb Prim 1870, i després dues vegades durant el breu regnat d’Amadeu I, redactà la renúncia del rei 1873 Es retirà de la política durant aquest temps es convertí en advocat famós i en cacic de la seva terra nadiua Contribuí a la fundació de la Institución Libre de Enseñanza Després de militar en el partit republicà i en les files monàrquiques, el 1884 entrà en el Partido Liberal de Sagasta i fou ministre de foment i de gràcia i justícia 1892 El 1898 era president del senat i hagué de presidir la missió que negocià el tractat de París 1898 Fou uns quants mesos…
Francesc Miró i Pomares
Arts decoratives
Pintura
Ceramista i pintor.
Es formà a l’escola Francesc Aragó de Barcelona i al Cercle Artístic de Sant Lluc De molt jove entrà al gabinet de l’arquitecte Francesc Folguera Internat al camp de concentració de Sant Cebrià 1939, d’on escapà, i després al d’Argelers 1940, hi dibuixà escenes de la vida dels camps i dels internats l’any 1992 foren dipositades a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals 129 reproduccions d’aquests dibuixos o fotografies El 1941 s’installà al Conflent, primer a Marquixanes i en acabat a Taurinyà Exposà aquarelles amb els Artistes Independents Rossellonesos a Perpinyà 1945 i 1946 i a l’…
Martí Miret i Queraltó
Història
Militar
Guerriller carlí.
Entrà al seminari, que abandonà el 1872, en iniciar-se la tercera guerra Carlina, i prengué les armes a favor del pretendent carlí En mèrit a la seva tasca militar, fou ascendit a general de divisió Juntament amb Francesc Savalls, prengué Cardedeu i en feu executar els defensors, malgrat que se’ls havia promès no fer-ho Participà en més de vint accions militars, i el 1874 el pretendent li concedí el títol de vescomte de Castellfollit Un cop acabada la guerra, es traslladà a França Posteriorment, Arsenio Martínez de Campos, capità general de Cuba, li oferí el càrrec de coronel del grup de…
Aerolíneas Argentinas
Aeronàutica
Companyia argentina d’aviació fundada el 1950 pel ministeri de Transports com a resultat de la fusió d’unes companyies aèries d’aquest país.
Els anys cinquanta tingué un gran creixement, fruit en part de la construcció de l’aeroport d’Ezeiza Buenos Aires, inaugurat el 1949, que permeté augmentar els vols intercontinentals El 1990 fou privatitzada i, convertida en societat anònima, la companyia Ibèria n'adquirí la majoria de les accions, que el 1994 passaren a la Sociedad Española de Participaciones Empresariales Al llarg dels anys noranta es fusionà amb la companyia Austral de vols interiors A conseqüència de la crisi econòmica argentina, els problemes interns d’Ibèria i la recessió mundial, el 2001 entrà en una situació crítica i…