Resultats de la cerca

Professor 1891-1931 a la Columbia University Fundador de l’American Economic Association, de la qual fou president 1913-15 Expert en finances públiques, fou assessor de la comissió d’imposts de l’estat de Nova York Partidari d’una metodologia deductiva, fou editor 1927-35 de l' Encyclopaedia of the Social Sciences Publicà The Shifting and Incidence of Taxation 1892, Progressive Taxation in Theory and Practice 1894, The Income Tax 1911, The Economic Interpretation of History 1902 i Essays in Economics 1925

Tingué anomenada gràcies a les sèries La nostra gent i A muntanya , que publicà a L’Esquella de la Torratxa Encertà a copsar tipus del natural, amb intenció de denúncia social Collaborà a La Ilustración Artística , Blanco i Negro , La Campana de Gràcia , La Barcelona Cómica i L’Avenç , entre altres revistes Amic de joventut de Raimon Casellas, n'illustrà obres Treballà per a diferents editorials, especialment per a la Biblioteca Arte y Letras Els seus darrers dibuixos foren influïts pel Modernisme

Llicenciat en dret, ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Fou membre de l’Academia de la Historia i de la de San Fernando, de Madrid Fou catedràtic a l’institut de segon ensenyament d’El Escorial Publicà Examen de los sucesos que motivaron el Compromiso de Caspe 1855, Condición social de los moriscos de España 1857 i Tratados de España desde 1842 a 1868 1869 També escriví una Descripció de la muntanya i santuari de Montserrat , en vers 1859

Inicià la carrera juntament amb els valencians Boix i Armengol, amb els quals formà grup Estudià a l’Escola Oficial de Belles Arts de València, tot i seguir com a autodidacte les evolucions modernes de l’art Ensems amb els seus companys, féu el primer pop-art nacional els anys seixanta Més tard, després de contactes amb París i Kassel, derivà tot sol cap a un hiperrealisme dramàtic, de crítica social Ha exposat a València, Barcelona, Eivissa, Alacant, Madrid i Sevilla

Professor de sociologia a la Universitat de Columbia 1940-62, s’interessà especialment per la metodologia de les ciències socials, per la combinació dels mètodes qualitatiu i estadístic d’anàlisi i per la definició de l’estructura latent de la població Publicà, entre d’altres obres, The People's Choice How the Voter Makes up his Mind in a Presidential Campaign 1944, The Language of Social Research en collaboració amb MRosenberg, 1955, Latent Structure Analysis 1968 i Qualitative Analysis and Critical Essays 1972

Inicialment cirurgià, posteriorment se centrà en la neurologia i fou el primer a introduir els psicofàrmacs en terapèutica tot emprant 1952 la clorpromazina com a coadjuvant de l’anestèsia total El 1957 rebé el premi Albert Lasker de l’American Health Associations S'interessà també per la influència dels factors biològics en la conducta humana i social, que considerà determinants Aquests punts de vista tingueren una gran difusió amb la pellícula d’Alain Resnais Mon oncle d’Amérique 1980, en la qual participà

Primer marquès pontifici de Roviralta de Santa Clotilde 1951 Es llicencià en medicina a Barcelona l’any 1915 i es dedicà a la pediatria Féu estudis històrics i arqueològics i arribà a reunir una collecció de valor internacional de miniatures de vaixells Transformà una part de la Costa Brava de la seva propietat en un paratge que denominà Santa Clotilde, la Proa o Hípsidris Fou conseller d’assistència social de la Generalitat de Catalunya durant el Bienni Negre 1935 Es traslladà al Brasil

Professor a Chicago 1894, caracteritzà la seva filosofia —d’arrels pragmatistes— com un “behaviorisme social”, que cerca d’explicar la relació de l’individu i la societat sobretot mitjançant l’estudi dels signes i del llenguatge Influí sobre John Dewey i el corrent pragmatista No publicà en vida, i la seva obra consisteix en reculls de notes, conferències i apunts que els seus deixebles ordenaren The Philosophy of the Present 1932, Mind, Self and Society 1934, The Philosophy of the Act 1938, etc

Del 1970 al 1984 dirigí la Schaubühne de Berlín, on desenvolupà un model teatral de dramatúrgia collectiva que arribà a ésser reconegut internacionalment Mentre que en els muntatges dels anys setanta hi predominava la crítica social i el contingut revolucionari, el canvi de dècada marcà una nova orientació envers un interès cada vegada més gran per l’estètica Després de deixar la direcció, es dedicà a posar en escena òperes, i des del 1992 treballa com a director artístic dels Salzburger Festspiele

Casada amb el pintor André Chazal, tingué una vida familiar tempestuosa Influïda per les doctrines de Fourier i Saint-Simon, es dedicà a difondre el seu ideal de regeneració social Defensà l’alliberament de la dona, que considerava íntimament relacionat amb l’alliberament del proletariat, i es declarà partidària del divorci i de l’amor lliure Avançant-se a Marx, propugnà l’internacionalisme proletari Escriví Pérégrinations d’une paria 1838, Méphis 1838, Promenades sur Londres 1840 i Union ouvrière 1843