Resultats de la cerca
Es mostren 9556 resultats
Víctor Vehí Bach

Víctor Vehí Bach
FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
Escacs
Jugador d’escacs.
Destacà en categories inferiors i fou campió de Catalunya juvenil 1976, 1977 És Mestre Internacional des del 1988 El seu primer club fou el Club d’Escacs Congrés i després passà al Vulcà Més tard, fou jugador del CE Barcino, del Club d’Escacs Terrassa, de la Unió Gracienca d’Escacs i de la Unió Escacs Montcada Com a sènior guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya 1993, 1998 i en fou subcampió en tres ocasions 1982, 1999, 2000 A més, guanyà l’Obert de Martorell 2004 i el Campionat Provincial individual de Barcelona 2008, 2009
El Parlament de Catalunya aprova celebrar un referèndum unilateral d’independència
L’endemà del debat de política general, el Parlament de Catalunya aprova la proposta del referèndum unilateral de la majoria independentista del Parlament, amb els 72 vots de Junts pel Sí i la CUP i l’abstenció dels 11 diputats de Catalunya Sí que es Pot La resta de grups hi vota en contra La cambra també aprova la resolució de Catalunya Sí que es Pot d’un referèndum pactat amb Madrid, amb el suport de Junts pel Sí i l’abstenció de la CUP El president Puigdemont anuncia que es preveu celebrar-lo com a molt tard al setembre del 2017
Magnèsia
Geografia històrica
Antiga regió montuosa de Grècia, que comprenia la part oriental de la Tessàlia, vorejant les riberes de la mar Egea, des del riu Peneos fins al golf de Pagases.
Les ciutats principals eren Melibea, Boibe i Pagases Els magnesis , llurs habitants, ja formaven part de l’amfictionia dèlfica al segle VI aC, i foren sotmesos per la dinastia tessàlia de Feres i, més tard, pels macedonis segle IV aC Demetri Poliorcetes fundà la nova ciutat de Demetríada 293 aC, prop de l’antiga Pagases, que fou, durant un segle, una poderosa plaça forta dels macedonis, fins que caigué en poder dels romans 197 aC Sis anys després, els magnesis s’aliaren a la Lliga Etòlia, i el 168 aC passaren a ésser dominats pels romans
Setúbal
Ciutat
Capital del districte homònim, a Estremadura, Portugal.
Port de pesca i comercial situat al fons de la badia de Setúbal i a la desembocadura del Sado, té construccions navals, indústries químiques, construccions mecàniques i indústries derivades de la pesca Dominada pels lusitans, al s II aC fou conquerida pels romans, que en foren expulsats pels sueus 409 Ocupada pels àrabs primeria del s VIII, el 1237 fou reconquerida per l’orde de Santiago i, més tard, esdevingué corregidoria 1357 i un port important Presa pels castellans 1580, el 1640 hom hi proclamà Joan IV com a rei de Portugal Fou ocupada per les forces napoleòniques 1807-08
S’inaugura a Barcelona el World Trade Center
Amb una festa popular s’inaugura al Port Vell de Barcelona el World Trade Center, el complex de negocis més gran de Catalunya, amb 400000 m 2 La construcció del World Trade Center va començar el 1990, però la fallida de la societat promotora va deixar aturat el projecte fins que el 1995 l’Autoritat Portuària se’n va fer càrrec i hi va aportar 23000 milions de pessetes El complex ja fa uns mesos que és en funcionament, des que s’hi van installar les primeres oficines i, més tard, quan va iniciar la seva activitat la terminal de creuers
reformador
Història
Oficial reial el càrrec del qual era generalment inherent al de governador, nomenat en circumstàncies difícils i amb poders excepcionals com a lloctinent del rei.
En foren, per exemple, Felip de Boïl i de La Scala a Sardenya 1323, després de la conquesta de l’illa, i a Mallorca 1345-48, com a organitzador de la repressió contra els fidels de Jaume III de Mallorca, missió seguida pel també reformador i governador Gilabert de Centelles i de Montcada 1348-59 Per a dur a terme la reforma del govern municipal mallorquí en fou també el governador Hug d’Anglesola i de Ribelles 1397-98 i, més tard, Francesc d’Erill i de Centelles 1452-57 per a la repressió dels forans
vicari de Crist
Cristianisme
Títol que hom atribueix al papa.
En el sínode romà del 495 hom el féu servir per primera vegada com a aclamació dirigida al papa Gelasi I, tot i que aquest títol era atribuït a tot bisbe, tant en aquesta època com en la carolíngia, i encara més tard Com a títol exclusiu del papa s’imposà a partir d’Innocenci III, i esdevingué la fórmula més breu de la nova teologia del primat i del nou programa de Roma envers l’Església i en les relacions amb el poder temporal per això fou un dels títols més durament censurats pels corrents gallicanistes i episcopalians
Concentus Musicus de Viena
Música
Conjunt orquestral austríac fundat el 1953 per Nikolaus Harnoncourt amb l’objectiu de recuperar, mitjançant instruments originals, peces que anaven des de l’Alta Edat Mitjana fins a l’època barroca, tot i que també ha fet incursions en el Classicisme.
Els seus membres iniciaren l’activitat concertística el 1957, i tres anys més tard començaren les gires que els han dut arreu del món, amb el reconeixement del públic i la crítica A partir de l’enregistrament dels Concerts de Brandenburg , de JS Bach 1962, es consolidaren com una de les formacions més sòlides en el terreny de la recuperació d’instruments antics Amb l’ajut de Gustav Leonhardt, Harnoncourt dirigí la formació en els enregistraments de les cantates completes de Bach, que esdevingueren un èxit de vendes, i que s’han reeditat en diferents ocasions
eolina
Música
Joc de l’orgue i de l’harmònium.
En l’orgue és tant un joc de llengüeta lliure 8' com un joc labial obert i de talla estreta pedal de 16', o manual de 8’ o 4' La versió anglesa, que porta el nom d’eolina celeste, té els tubs construïts en fusta El timbre de l’eolina és dolç i suau, com és propi de l’orgue romàntic Fruit de l’orgueneria germànica del principi del segle XIX, més tard s’estengué al centre d’Europa i a Amèrica En l’harmònium, conegut també amb el nom d’arpa eòlica, apareix com a joc complementari 8', 4’ o 2'
sistema Böhm
Música
Sistema de digitació per als instruments de vent-fusta desenvolupat per Theobald Böhm a partir del 1830.
El sistema Böhm introduí dues innovacions essencials la nova disposició dels forats en el tub, la qual permetia un forat per a cada nota cromàtica, cosa que n’uniformava el timbre i en millorava l’afinació, i un sistema de claus per a tapar aquests forats El mateix Böhm aplicà aquest sistema a la flauta i més tard fou emprat, entre d’altres, per al clarinet, l’oboè i el fagot Tot i que aquest sistema ha influït en la digitació de tots els instruments de vent-fusta, actualment només la flauta i el clarinet n’han conservat tots els elements fonamentals