Resultats de la cerca
Es mostren 1892 resultats
Victor Hugo

Victor Hugo
© Österreichische Nationalbibliothek - Austrian National Library
Literatura francesa
Pintura
Poeta, novel·lista, dramaturg, assagista i pintor francès.
És el més fecund dels autors francesos romàntics, amb una obra heterogènia que domina tot el segle XIX A Odes et poésies diverses 1822 edició definitiva el 1828 Odes et ballades l’estil evoluciona des d’un classicisme força estricte a una llibertat ja molt romàntica Amb Les orientales 1829, on reivindicava i manifestava una actitud humanitària, seguia la moda cosmopolita del Cenacle romàntic i cridava l’atenció sobre els esdeveniments de Grècia Els reculls publicats entre el 1831 i el 1840 — Les feuilles d’automne , Les chants du crépuscule , Les voix intérieures , Les rayons et les ombres…
senyoria de Licònia
Història
Jurisdicció feudal centrada a la població del mateix nom, al SE de Mistrà, que pertangué a Gabriḗl Melisénos i, a la seva mort, passà al seu gendre Ot de Novelles, vicari dels ducats d’Atenes i Neopàtria.
David Trueba

David Trueba
© Festival Internacional de Cine. Donostia
Cinematografia
Nom amb què és conegut el guionista, director, actor cinematogràfic i escriptor castellà David Rodríguez Trueba.
Debutà com a guionista per a E Martínez Lázaro — Amo tu cama rica 1991 i Los peores años de nuestra vida 1994—, però és més conegut per les collaboracions amb el seu germà Fernando — Two Much 1996, La niña de tus ojos 1998 i El olvido que seremos 2020—, Á de la Iglesia — Perdita Durango 1997— o T Gatlif — Vengo 2000— Com a actor ha interpretat Suspiros de España 1995 i Adiós con el corazón 2000, de JL García Sánchez, i Airbag 1997, de J Bajo Ulloa, entre d’altres Com a director cal destacar La buena vida 1996, Obra maestra 2000, Soldados de Salamina 2003, adaptació de la novella de Javier…
Ramon Solsona i Sancho
Ramon Solsona i Sancho
© ESM
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia romànica hispànica per la Universitat de Barcelona, fins el 1992 fou professor a l’ensenyament secundari, activitat que posteriorment canvià per dedicar-se professionalment al periodisme, la literatura i la creació de guions La seva obra reflecteix la quotidianitat i mostra una gran riquesa de registres i de llenguatge, amb una estructura complexa i una llengua viva És collaborador habitual en diferents mitjans de comunicació Avui , La Vanguardia , etc i el 1994 rebé el premi Avui pel conjunt dels articles publicats en aquest diari Ha publicat les novelles…
,
Sergio Ramírez
Política
Polític i escriptor nicaragüenc.
Llicenciat en dret a la Universidad Autónoma de Nicaragua, tingué un paper molt actiu en el moviment estudiantil revolucionari L’any 1960 fundà a la Universitat de León la revista Ventana , i encapçalà un moviment literari amb el mateix nom Dos anys més tard, fundà el Frente Estudiantil Revolucionario L’any 1964 fou membre de la Confederación de Universidades Centroamericanas Costa Rica, de la qual fou escollit president els anys 1968 i 1976 Des d’aquest càrrec, fundà l’Editorial Universitaria Centroamericana EDUCA Del 1973 al 1975 visqué a Berlín, com a escriptor visitant, convidat pel…
Francesc Payarols i Casas
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
D’extracció social humil, cursà estudis de magisteri a Barcelona i exercí com a mestre auxiliar des dels setze anys fins als divuit Després treballà com a comptable, mentre dedicava el seu lleure a estudiar idiomes francès, alemany, anglès i rus de forma bàsicament autodidàctica Inicià la seva tasca com a traductor a l’editorial Proa amb les primeres traduccions fetes directament del rus al català, publicades entre el 1929 i el 1935 Juntament amb Marcellí Antic i Josep Cruells fundà l’editorial Atena l’any 1935 només s’hi publicaren cinc volums, ja que l’editorial fou clausurada al cap d’un…
,
Albert Uderzo

Albert Uderzo
ActuaLitté (CC BY-SA 2.0)
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i guionista de còmics francès.
De formació autodidàctica, començà a publicar regularment a la fi de la dècada de 1940, illustrant historietes en revistes i novelles L’any 1950 conegué el guionista René Goscinny , amb qui collaborà en diverses creacions, de les quals sobresurt el personatge de l’indi Oumpah-pah, les aventures del qual es publicaren en 1952-62 a la revista Tintin El 1959 crearen el personatge d’ Astèrix , al qual afegiren el seu company Obèlix, la primera aventura dels quals aparegué a la revista Pilote l’octubre d’aquest any, amb un èxit extraordinari El primer àlbum Astérix le Gaulois es…
Ronald Harwood
Teatre
Dramaturg, novel·lista i guionista de cinema britànic d’origen sud-africà, de nom de naixement Ronald Horwitz.
D’origen jueu, el 1951 emigrà a Londres, on poc després d’arribar es canvià el cognom Inicià estudis de teatre, que cursà a la Royal Academy of Dramatic Arts El 1953 s’incorporà a la Shakespeare Company, on fou ajudant del seu director, sir Donald Wolfit El 1960 s’establí com a escriptor, i inicià una abundant producció en diversos gèneres, bé que obtingué ressò sobretot com a autor teatral, especialment amb The Dresser 1980, obra protagonitzada per un vell actor en declivi i el seu assistent La majoria de les seves peces es desenvolupen sobre una angoixada relació central, basada en el…
Josep Maria Fonalleras i Codony

Josep Maria Fonalleras i Codony
© JMFC
Literatura
Narrador.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Girona, cursà també estudis de dret, que no acabà La seva obra literària és bàsicament narrativa i sobresurt també com a articulista D’una gran precisió estilística i amarats d’un profund sentit de l’humor, ha publicat els reculls de narracions El doctor Livingstone, suposo 1985, El rei del mambo 1985, premi Just M Casero, 1983, Botxenski i companyia 1988, Avaria 1990, Golf 1991, l’antologia de contes Llarga vista Narrativa 1982-2002 2003 i Sis homes 2005, premi Crítica Serra d’Or de narrativa 2006, i les novelles…
,
Santiago Vilanova i Tané
Ecologia
Política
Escriptor, periodista i dirigent ecologista.
Llicenciat en ciències de la informació, fou redactor d’ El Correo Catalán 1973-76, director de la revista ecologista Userda 1977-81 i del Diari de Barcelona 1983-84, i collabora habitualment en diversos mitjans de comunicació Actiu ecologista, fou cofundador del Moviment Ecologista Català 1982, d’Alternativa Verda 1983, de la Confederación de Los Verdes i d’Els Verds-Alternativa Verda 1999, de la qual fou portaveu, i president de l’Associació Una Sola Terra Des del 2015 és ponent de la secció d’ecologia de l’Ateneu Barcelonès L’octubre del 2020 substituí el diputat de JxCat Eduard Pujol,…
,