Resultats de la cerca

Enclou la casa i església de Pujol

Restaurada, s’ha convertit en casa de colònies

Continua en els Móra, marquesos de Casa Riera

Fou conquerida el 1170 per Alfons I de Catalunya-Aragó i donada quinze anys més tard a l’orde del Temple, extingit el qual, el 1307, passà al de l’Hospital La casa de la vila és l’antiga casa dels hospitalers conserva també una porta de les antigues muralles i moltes de les seves cases foren construïdes durant els s XV, XVI i XVII, cosa que dóna a la vila un aspecte d’antiguitat La població ha disminuït durant el s XX per emigració, principalment, a Barcelona i a Castelló de la Plana, però l’emigració temporal dels homes a les terres de regadiu de la Plana és tradicional, cosa que, amb la…

Vida i obra Documentat l’any 1373 com a «trobador de danses» al servei de la reina Elionor de Sicília, muller del Cerimoniós Als registres de tresoreria d’aquesta reina dels anys 1380 i 1381 se l’anomena també «trobador de cançons de casa del comte de Foix» Aquest comte, com ha explicat Riquer, no és sinó Gastó Febus, citat en termes elogiosos en l’única poesia coneguda de Pere de Rius, Armes amors e cassa , que es conserva en testimoni únic al↑ Cançoner Vega-Aguiló Segons es dedueix de diverses notes del mestre racional, el trobador Pere de Rius devia viatjar amb freqüència de la cort de…

Es casà amb Maria d’Arkel, hereva del ducat de Geldern i del comtat de Zutphen, en els quals la succeí llur fill gran, Arnold I El fill segon continuà el llinatge i la casa comtal d’Egmont Guillem IV d’Egmont mort el 1483, segon comte d’Egmont, senyor de Buren 1472 i baró de Baer per la seva muller Waldburga de Moers Llur fill Joan III d’Egmont mort el 1516, tercer comte d’Egmont, fou stathouder d’Holanda, de Zelanda i de Frísia i fou avi de Lamoral I d'Egmont El fill d’aquest, Lamoral II d’Egmont , vuitè comte mort el 1617, vengué Egmont 1607 als Estats Generals, i fou besoncle…

Pertanyia a la família dels ducs de Montfort-Bregenz, la qual cosa facilità la seva carrera política al servei de la casa dels Habsburg Prengué part en diverses batalles Després de la de Näfels, ocorreguda el 1388, fou nomenat governador de Thurgau, Aagau i la Selva Negra Entre el 1395 i el 1397 estigué al capdavant de la casa del duc Leopold IV d’Àustria, i del 1413 al 1415 fou governador d’Estíria La seva obra poètica es conserva a la biblioteca de la Universitat de Heidelberg, en un únic manuscrit Heidelberg Universitätsbibliothek, Pal Germ 329 copiat a Bregenz Àustria, segurament per…

Situat al costat de l’església parroquial de Sant Feliu, fou possessió del llinatge dels Magarola, els quals, aprofitant un pas de comunicació amb els murs del temple, arribaren a tenir l’única tribuna familiar de l’església A Can Castells visqué desterrat l’austriacista Jeroni de Magarola, comtat dels Quadrells , i hi morí l’eclesiàstic Benet de Magarola i de Castellví La casa deu el seu nom a la família de masovers que se'n féu càrrec a partir del 1683 Els Magarola mantingueren la propietat fins a l’inici del segle XX De façana allargada, és construït amb coberta a dues aigües horitzontal…

La primera pedra de l’ermita es colocà al maig del 1644, i fou beneïda al desembre de 1651 L’església actual és un edifici de finals del segle XVIII d’una sola nau amb capelles laterals i una façana classicista El 1850 s’hi establí una comunitat de terciàries caputxines, la qual, expulsada el 1855, s’hi installà de nou el 1881 i reconvertí el santuari en casa matriu de l’orde les monges foren expulsades novament el 1931 Abandonat durant la guerra civil, el santuari fou restaurat els anys 1946-61 A finals del segle XX, s’iniciaren noves obres de millora i rehabilitacions que permeteren la…

Situada sobre un pujol que domina l’Adriàtica, és un centre de pelegrinatges marians molt important La difusió de la llegenda que diu que en aquest pujol havia estat transportada 1294 la casa on la Mare de Déu degué rebre l’anunci de l’àngel donà peu a la construcció, en què intervingué DBramante, d’una església on s’han anat acumulant valuoses pintures i escultures La devoció a la Santa Casa de Loreto fou viva als Països Catalans al llarg dels s XVII i XVIII Al Principat es destaquen les capelles i santuaris de Sant Andreu de Llavaneres, Vilafranca del Penedès, Artés, Moià, Llardecans,…