Resultats de la cerca
Es mostren 3031 resultats
Rafael Vehils i Grau
Economia
Política
Dret
Jurisconsult, polític i financer.
Fill de mare cubana i del músic Joaquim Maria Vehils Cursà els estudis de dret a Barcelona, on es llicencià el 1909 Aviat es dedicà a l’activitat política, a la Lliga Regionalista, per a la qual fou diputat a les Corts Espanyoles els anys 1918, 1921 i 1923 Substituí Frederic Rahola com a president de la Casa d’Amèrica a Barcelona Arran d’aquesta primera experiència, féu un viatge d’estudis per l’Amèrica de parla castellana i exercí com a director de la revista Mercurio 1919-23 Dedicat a l’economia i al món empresarial, fou membre del Consell Superior d’Economia, secretari…
Toyo Ito

Toyo Ito
© Universitat de Berkeley
Arquitectura
Arquitecte japonès.
Graduat a la Universitat de Tòquio l’any 1965, l’any 1971 establí el seu propi estudi, i el 1976 sobresortí pels habitatges construïts a Tòquio en forma de U La seva obra constitueix una reflexió sobre el paper de l’arquitectura en el context socioeconòmic postindustrial, dominat per la teletecnologia i la publicitat Els projectes PAO 1 1985 i PAO 2 1986, les installacions efímeres de la Torre dels Vents a Yokohama 1986-95 i de l’Ou dels Vents de Tsukudajima 1988-91, l’ITM de Matsuyama, al Japó 1991-93, la residència per a la tercera edat de Yatsushiro 1994, la Mediateca de Sendai 2001, el…
Dalmau de Queralt i de Codina

Dalmau de Queralt i de Codina
© Fototeca.cat
Història
Segon comte de Santa Coloma ( Dalmau III de Queralt ) i baró de Ponts.
Succeí el seu pare Pere VIII de Queralt i d’Icard A les corts del 1626 no s’adherí gaire a la política d’Olivares Anà a les guerres d’Itàlia 1630 i el 1637 rebutjà el càrrec d’ambaixador a Venècia El 1638 fou nomenat lloctinent general de Catalunya A causa de la guerra amb França, de les necessitats militars i econòmiques de la corona i de la situació de Catalunya com a teatre d’operacions militars francohispàniques, hagué de bestreure diners per al manteniment de les tropes i la reparació de les fortificacions, fer lleves per a assegurar la defensa del Principat i per a la…
Rodolf Llopis i Ferrandis
Història
Política
Polític.
Mestre, exercí a la normal de Conca 1919 i traduí i prologà obres pedagògiques Afiliat al PSOE, fou un dels animadors de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyança, i fou diputat socialista a les corts 1931, 1933, 1936 Director general d’ensenyament primari 1931-33, presidí un dels més ambiciosos programes de construcció escolar de la història de l’educació a l’Estat espanyol Durant la Guerra Civil de 1936-39 ocupà diversos càrrecs, entre els quals la sotssecretaria de la presidència del govern, amb Largo Caballero Installat a França des del 1939, fou president gener-…
Jerónimo Zurita y de Castro
Jerónimo Zurita y de Castro , fragment d’un quadre anònim conservat al casino de Saragossa
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran II i de Carles I Estudià a Alcalà El 1537 es casà amb una filla del secretari de la inquisició Juan García, el qual l’introduí en la carrera burocràtica inquisitorial, a la qual serví fins a la seva mort El 1548 fou nomenat cronista del Regne d’Aragó, càrrec creat l’any anterior per les corts de Montsó, i li fou encarregada una crònica de la corona d’Aragó en castellà i en llatí Per tal de recollir llibres i documents per a la seva redacció anà el 1550 a Sicília, Nàpols i Roma el 1553 treballà a l’arxiu reial de Barcelona, i el 1560 al de…
Pere Nanot i Renart
Literatura catalana
Historiografia catalana
Dret
Periodisme
Publicista, historiador i poeta.
Es llicencià en dret 1871 a la Universitat de Barcelona Fou membre de La Jove Catalunya, en què, essent-ne president 1874, dissertà «sobre la inspiració poètica i ses causes», i de la Joventut Catòlica El 1870 guanyà un accèssit per un poema patriòtic als Jocs Florals de Barcelona, en què el 1874 fou el mantenidor encarregat de fer el discurs de gràcies Fou redactor de La Renaixença i collaborador de Lo Gai Saber , Anuari Català , Revista de Ciencias Históricas , El Parthenón i Reforma del Notariado , en què publicà, a part de poemes i narracions, articles de crítica literària i estudis, com…
,
Miguel Núñez González
Política
Polític i activista.
Estudià comerç i s’adherí al PCE L’any 1936 fou cofundador de les Joventuts Socialistes Unificades, que fusionaven les organitzacions juvenils del PSOE i del PCE, i combaté en la Guerra Civil Espanyola , durant la qual l’any 1938 fou nomenat comissari polític d’un batalló Detingut breument arran de l’intent de cop del coronel Casado març del 1939, ja en acabar la guerra fou condemnat a mort, pena commutada per la de dotze anys de presó, dels quals en complí deu Després de passar a França clandestinament 1949 retornà a l’Estat espanyol 1953 i s’incorporà a la direcció del PSUC…
Marcel·lí Moreta i Amat
Política
Polític.
Installat de jove a Barcelona, treballà a la Banca Arnús Començà la seva trajectòria política l’any 1929, quan ingressà en les joventuts de la Lliga Catalana, i el 1933 es convertí en secretari general d’aquesta formació política Collaborador de Francesc Cambó, passà la Guerra Civil Espanyola a Barcelona, on formà part d’una oficina d’ajut a persones perseguides per motius polítics, entre les quals repartia diners o queviures i, en alguns casos, ajudava a sortir del país Després de la guerra treballà a la Caixa de Jubilacions i Subsidis Socials, fins que el 1957 es féu càrrec d’un negoci…
béns comunals
Història
Béns pertanyents al comú, és a dir, a tota la població d’un municipi.
A la península Ibèrica sorgiren com a conseqüència del procés d’ocupació de terres durant la reconquesta N'hi havia de dues classes diferents els propis i els comuns Els primers eren béns del municipi com a entitat els beneficis que hom n'obtenia arrendament, explotació directa eren destinats a cobrir despeses dels serveis públics Els altres eren terres, deveses, prats o boscs que pertanyien a la collectivitat de veïns i eren destinats a l’ús directe, en utilització conjunta o bé repartits periòdicament entre la població a la sort o per torn també podien ésser confiats, si més no en teoria,…
grup parlamentari
Política
Sociologia
Agrupació permanent que reuneix els membres representats en una assemblea legislativa segons la formació a què pertanyen (partit polític, coalició, federació, agrupació d’electors, etc.) o també segons l’afinitat ideològica.
Els grups parlamentaris desenvolupen una important funció d’activació de la vida parlamentària intervenen en la convocatòria dels òrgans parlamentaris, presenten propostes de resolució, participen en els debats i en la designació dels components de nombrosos òrgans del Parlament i serveixen d’enllaç entre la cambra i els partits polítics Acompleixen també una funció ordenadora de l’activitat parlamentària a través de la Junta de portaveus de cada grup, la qual estableix els criteris per a dur-la a terme, decidir la comissió competent per a estudiar els projectes i les proposicions de llei,…