Resultats de la cerca

Dins un realisme costumista, publicà Els dos miralls 1956 i Una casa de veïns , premi Narcís Oller de contes, editat el 1989 Amb la novella Viure no és fàcil 1961, sobre la Barcelona de la postguerra, guanyà el primer premi Sant Jordi 1960 Obtingué el premi de prosa dels Jocs Florals de Barcelona el 1976 i el premi Puig i Ferrater el 1978 El 1981 publicà Mort de guerra , i, pòstumament, s’han editat l’obra teatral La muntanya 1997 i la novella Sabres sota el sol 1998, basada en la Segona República i els anys que la precediren

Format a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Treballà de jove en obradors d’imatgeria Catedràtic a l’escola d’arts i oficis de Santiago de Compostella 1914, es traslladà després a Sevilla 1917, i més tard, a València 1933 Conreà un esquematisme influït per Mestrovic i per Victorio Macho Feu monuments i estàtues a València Agrassot, Muñoz-Degrain , Múrcia, Sevilla, Màlaga, etc Té obres al Museu de Belles Arts de València La seva obra Fontana, obtingué la segona medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts 1945 Fou acadèmic de Sant Carles Residí a Burjassot

El 1398 obtingué del rei el mer i mixt imperi sobre els llocs de Trasobares, Aguarón i Talmega Elegida abadessa del monestir de Trasobares, en fou confirmada el 1404 pel seu parent, el papa Benet XIII, i fou dispensada de la seva minoritat El 1413 es fugà amb el seu parent Antonio de Luna y de Xèrica, del qual tingué un fill Urgellista fervent, capitanejà la defensa del castell de Loarre Empresonada després de la rendició, aconseguí de fugir-ne Els seus béns foren confiscats, el monestir, excepte l’església, fou arrasat i les monges foren traslladades a convents de Calataiud i Saragossa

Estudià a Barcelona i debutà com a mezzosoprano 1949 A partir del 1951, ja com a soprano, obtingué renom com a intèrpret de sarsuela, gènere que abandonà per l’òpera i amb què debutà el 1955 a Ais de Provença i a Glyndebourne Des del 1958 fou artista permanent de la Deutsche Oper de Berlín, on debutà amb Mathis der Maler , d'Hindemith, i on cantà els principals papers de les òperes de Mozart, Verdi, Puccini, Wagner i Debussy Feu diversos enregistraments El 1991 rebé el premi Príncipe de Asturias de les arts i feu la seva última actuació a Berlín

El 1945 fundà a Venècia, amb altres guionistes i dibuixants, Asso di Piche , revista pionera del còmic italià El 1950 emigrà, amb alguns d’aquests autors, a l’Argentina, on prosseguí la seva carrera Entre altres personatges, creà el 1970 Corto Maltese , actualització de la tradicional figura de l’aventurer a partir de models americans, amb el qual obtingué un èxit fulminant des de la primera historieta Una ballata del mare salato Posteriorment en publicà un gran nombre de sèries Pratt combinà hàbilment els recursos narratius gràfics i textuals, amb un dibuix àgil amb gran domini…

Treballà com a bibliotecària, mestra i actriu, i s’adherí entusiàsticament a la revolució Obtingué un gran èxit amb Virineja 1925, una de les primeres narracions sobre l’emancipació de la dona a la Unió Soviètica Les seves obres, d’un accentuat dramatisme, se situen amb preferència en medis rurals i palesen un gran coneixement de la llengua popular Altres obres seves són les narracions Aleksandr Makedonskij ‘Alexandre de Macedònia’, 1922, Muzickij skaz o Lenine ‘Una llegenda camperola sobre Lenin’, 1924 i Sobstvennost ' ‘Propietat’ 1933 A partir dels anys trenta la seva producció disminuí…

Fill de Balduí V, comte d’Hainaut, i de Margarida I, comtessa de Flandes, reuní ambdós comtats 1195 Lluità al costat d’Anglaterra contra Felip Ii August de França Pel tractat de Péronne 1200 obtingué del rei francès la retrocessió del nord-est de l’Artois Fou un dels caps de la quarta croada, que instauà l’imperi llatí de Constantinoble, del qual fou elegit emperador gràcies al suport de Venècia Derrotat if et presoner pels búlgars a la batalla d’Adrianòpolis 1205, fou probablement mort per orde del tsar búlgar Fou succeït pel seu germà Enric I

Fill de Maništusu 2306-2292 aC i net de Sargó I Arribà fins a la Mediterrània i sotmeté Alep i el Líban, alhora que exercí un cert control sobre l’Àsia Menor Obtingué la seva victòria més gran sobre els pobles de l’altiplà de l’Iran els gutis i els lulubis, tal com resta expressat en la famosa estela de Narām-Sin , conservada al Musée du Louvre de París A la fi de la dinastia, els gutis envaïren Mesopotàmia 2191 aC Narām-Sin s’atribuí el títol de “rei de les quatre nacions” i es feu divinitzar

Estudià a Llotja i fou deixeble de Josep Carcassó i de Dionís Renart El 1911 s’inicià en el gravat de cristall a l’obrador barceloní del francès Raymond Chounevelle Creà i treballà independentment Féu uns cursets al FAD 1927, i dos anys més tard esdevingué professor a l’Escola Massana El seu fill i deixeble, Jaume Muntasell i Barnuz Barcelona 1915, gravador de cristall a la roda, es formà també a l’Escola Massana amb Jaume Busquets i obtingué medalles a la VI Triennale de Milà 1936 i a l’Exposición de Artes Decorativas de Madrid 1949

Publicà lesseves primeres narracions el 1897 i obtingué un gran èxit amb la comèdia Az ördög ‘El diable’, 1907, allegat a favor de l’amor lliure, i amb la novella per a la joventut A Pál utcai fiúk ‘Els nois del carrer Pál’, 1907 Satiritzà la societat aristocràtica hongaresa del seu temps en obres dramàtiques d’un naturalisme decadent, com és ara Liliom 1909, A farkas ‘El llop’, 1912 i A vörös malom ‘El molí roig’, 1923 El 1930 es traslladà a Suïssa, i més tard s’establí als EUA Moltes de lesseves obres han estat adaptades al cinema